dilluns, 5 d’agost de 2013

El dret a la felicitat

El dret a la felicitat és certament difícil de configurar, i per això és fàcil fer bromes o comentaris simplistes. El dret a la felicitat però és un dret que ha estat teoritzat filosòficament especialment pels anomenats “utilitaristes”, els quals van tenir una força notable en el segles XVIII i XIX. Així, autors tan importants com John Mill, John Stuart Mill, Jeremy Bentham i altres van reflexionar molt seriosament sobre el plaer i el dolor, i com es podia mesurar el grau de felicitat que podia donar el primer, tant pel que fa a cada persona individualment considerada com socialment. En aquest segon cas, una de les conseqüències del principi de la major felicitat per al major nombre de persones fou la constatació que no tothom és feliç de la mateixa manera, i que per tant la felicitat de la majoria pot acabar per oprimir a una minoria. Aquest pensament que està en la base de la revisió del primer liberalisme s’expressà en el principi de tolerància.
Avui en dia seguim preocupats per la felicitat, per la llibertat i per la tolerància. Podem dir que els grans problemes de la humanitat son sempre els mateixos, i que cada generació es troba que tot està per fer i ha de començar a construir i reconstruir el present, i somiar el seu futur. Avui ens tornem a preguntar què ens pot fer feliços a cadascú de nosaltres i a la societat en el seu conjunt. Les respostes –com no pot ser d’una altra manera- son múltiples i variades. Ara bé, la pregunta anterior també es pot fer d’una altra manera: sobre quins valors construïm la nostra felicitat personal i social? I aquí, penso que sense el discurs dels valors la recerca de la felicitat pot ser un camí per a fugir del present, a través del consum i de l’oblit d’una realitat que massa sovint ens ofega. El discurs dels valors ha de posar l’ésser per damunt del tenir, l’educació i la formació humana com a fonament d’una cultura altruista, i cercar l’autèntica espiritualitat com a font de creativitat en tots els ordres. Així, potser es podríem redimensionar l’home i la dona actuals amb més capacitat crítica i constructiva, per tal que no siguin mers espectadors de les decisions autocomplaents dels gestors polítics i dels venedors propagandistes de tot tipus d’idees i productes. En ocasions, penso que una part de la felicitat en la nostra societat podria ser fer al revés d’allò que fa la majoria, per començar a pensar i decidir per un mateix. I sobretot, deixar de confondre la felicitat amb el consum.