dimecres, 18 de juny del 2008

La crisi alimentària mundial

S’ha celebrat a Roma una cimera contra la fam a la qual hi han assistit representants de 181 Estats. Diversos Estats han anunciat donacions d’uns 7.100 milions de dòlars (uns 4.580 milions d’euros). Una xifra molt limitada per a fer front a les necessitats reals, atès que segons el director general de la FAO, Jacques Diouf, es necessitarien 30.000 milions de dòlars anuals (uns 19.305 milions d’euros). La FAO ha xifrat en 862 milions les persones que passen fam avui en el nostre món.
El document aprovat a la cimera de Roma, parla de no utilitzar els aliments com a instrument polític i econòmic, i que cal incrementar la producció mundial d’aliments, entre altres mesures. A banda dels interessos nacionals en ocasions enfrontats, segons expressen els respectius Governs, em crida l’atenció la utilització dels aliments com arma política i econòmica, que afecta als preus, l'ús dels biocarburants que frenen els recursos naturals destinats a l’alimentació, o l´’us de transgènics, i la modificacio genètica dels aliments, entre d'altres mesures.
Avui, en el món globalitzat que tenim, la fam al món és producte d’interessos econòmics, com sempre, que fan que no es pugui solucionar una xacra inadmissible des de tots els punts de vista. El problema és tan greu, que si no es poden harmonitzar els diversos interessos en joc, en una organització multilateral com la FAO (recordem, l’agència de l’ONU per l’agricultura i l’alimentació), hi ha el perill d’una crisi alimentària que pot tenir un abast planetari.

Comentari Ràdio Estel, 18 de juny de 2008


diumenge, 15 de juny del 2008

Llenguatge positiu

Darrerament, la vida s’ha posat molt dura. Hi ha un allau d’idees negatives, de problemes greus, que s’expressen amb un llenguatge també negatiu. Sembla com si estiguessin interessats en amargar-nos la vida de cop. Les idees i el llenguatge negatius potser pretenen enfonsar-nos com a persones i com a país, no sigui que amb alguna idea positiva algú tingui l’ocurrència de plantejar que les coses poden ser d’una altra manera. Vull pensar que tant negativisme no està planificat. Però penso que és una realitat l’ús diari del llenguatge negatiu: que res funciona, que tot es molt car, que hi ha una crisi econòmica, la sequera, el preu desorbitat del gas-oil, el manteniment del cotxe, el caos circulatori que s’ha de suportar cada dia, els problemes de la feina i de l’ambient d’alguns companys, la pressió econòmica, les preocupacions familiars, les tensions del ritme de vida... Uf!.
I tot això que molts de nosaltres som uns privilegiats si miro al voltant. És de justícia donar gràcies a Déu de les coses bones que ens passen. I, en tot cas, esforçar-nos per tal de comprendre el món que ens envolta. Certament que hi ha tot un cúmul de desgràcies, que s’expressen amb idees o pensaments negatius i pessimistes; d’acord que la vida adulta comporta problemes i que no es un camí de roses; però tinc la sensació que darrerament ens estan collant molt i en molts temes alhora.
Penso que és el moment de veure i fer veure que tot té un banda positiva, que és possible l’alegria i l’esperança, fins i tot en moments de dificultat. Que si hi ha molt que no funciona, també podem descobrir aspectes de la vida que son positius, i que amb serenor i confiança els hem d’integrar en les nostres consciències. No ens podem deixar endur pel negativisme de les informacions, de les notícies, d’un entorn que en expressar-se de manera negativa ens fa pensar també negativament. Només si som capaços de capgirar els pensaments i d’integrar el llenguatge positiu en les nostres vides podrem resistir i fer front a aquells que ens volen vèncer, com a persones i com a país. Cal que recuperem els mots, tots els mots, amb el seu sentit autèntic. I que lluitem per construir escenaris de futur millors.
El pelegrinatge a Montserrat dels pobles del Vallès propers a Puiggracios ha de ser un moment per a oxigenar-nos, amb un alè nou de confiança en Déu. Aquell Déu de les coses petites que se’ns fa present en la vida de cada dia. Un Déu que és signe de contradicció, i que ens esperona a voler comprendre el món en tota la seva complexitat. Un món que només amb les virtuts que emanen de l’amor el podem copsar en tota la seva integritat.

Butlletí de Puiggraciós, 62, juny de 2008.

dimarts, 10 de juny del 2008

Els infants i les guerres


Cada vegada que llegeixo notícies sobre les guerres i la presència d’infants ho passo molt malament. Em sembla una manifestació extrema de la crueltat i la maldat humanes. Avui hi ha més de 40 milions de nens que viuen en països en guerra . Dos milions de nens han mort en conflictes armats els darrers deu anys, i desenes de milions s’han vist obligats a desplaçar-se.
La UNICEF ha destacat que durant molt de temps ha interessat silenciar la tragèdia dels infants víctimes de les guerres. Tot plegat és una autèntica violació massiva dels drets humans de tot un sector de la població mundial, que abasta les diverses modalitats possibles. Es realment esfereïdor i es una vergonya per tota la humanitat.
El problema en ocasions és encara més greu, ja que els nens arriben a ésser manipulats amb facilitat, i son reclutats per a fer de soldats (uns 250.000 segons les estadístiques). A més, tot i que la Carta fundacional de les Nacions Unides diu que tots els nens tenen dret a anar a l’escola, la realitat és que 115 milions de nens no reben cap educació.
La tragèdia és més grossa encara, quan els infants son objecte d’atentats als seus drets per part de soldats de les missions de pau de l’ONU, en un autèntic despropòsit. De totes formes no ens deixem endur només per informacions i notícies negatives. Cal no confondre el tot amb alguns casos d’expressió del mal.
Ara bé, pel que fa als principis, si la guerra és un símptoma del mal, l’abús dels menors i llur presència en els conflictes, es una perversió a la qual caldria ésser molt sensible, per tal d'evitar-la. Convertir els infants en persones sense infantesa, és al meu parer, un dels pitjors actes de l’ésser humà.
Comentari Ràdio Estel, 11 de juny de 2008.



divendres, 6 de juny del 2008

Informes a dojo

Els darrers dies ha estat notícia una altra cop la realització d’una gran quantitat d’informes per part del govern de la generalitat. Aquesta vegada, el nombre d’informes és superior a les anteriors i els temes son d’allò més divers i en ocasions semblen força inútils.
La inutilitat d’alguns informes ja s’havia posat de manifest en alguns casos espectaculars que no recordaré ara. El que em preocupa, però, és que cada vegada l’amiguisme i el sectarisme sembla que van en augment. Fins i tot aquells que denunciaven l’elaboració d’informes inútils o poc justificats sembla que ara quan han arribat al govern han fet el mateix que els seus predecessors, per no dir que molt pitjor i en quantitat més gran.
La realitat és que es donen factures d’informes sense destinataris coneguts, estudis copiats d’Internet, un informe d’un foli pel quan es va pagar 11.999, entre altres aspectes denunciats en seu judicial.
La Fiscalia està estudiant l’encàrrec el 2007 de 1.583 informes adjudicats a persones externes a l’administració per un import de més de 31 milions d’euros.
Ningú dubta del fet que es pugin demanar informes a experts. El que és més criticable és utilitzar els diners públics per a fer informes sobre temes en ocasions estranyíssims, això si sempre per part de persones afins al govern, com una mena de recompensa per la seva fidelitat o amistat política, quan no per mantenir una xarxa d’interessos opacs entre persones afins pel carnet de partit o l’estricta amistat dels interessos econòmics.
Caldria, en nom de la regeneració democràtica limitar l’ús d’aquesta activitat, fer-la més transparent, i donar sempre totes les explicacions, en nom de la qualitat ètica de la democràcia. No sigui que al final el progressisme es converteixi en una secta d’aquells interessats en cobrar diners públics per raons d’estricta amistat, com en èpoques que alguns pensàvem ja superades.


Comentari Ràdio Estel, 4 de juny de 2008.