dimarts, 10 de juny de 2008

Els infants i les guerres


Cada vegada que llegeixo notícies sobre les guerres i la presència d’infants ho passo molt malament. Em sembla una manifestació extrema de la crueltat i la maldat humanes. Avui hi ha més de 40 milions de nens que viuen en països en guerra . Dos milions de nens han mort en conflictes armats els darrers deu anys, i desenes de milions s’han vist obligats a desplaçar-se.
La UNICEF ha destacat que durant molt de temps ha interessat silenciar la tragèdia dels infants víctimes de les guerres. Tot plegat és una autèntica violació massiva dels drets humans de tot un sector de la població mundial, que abasta les diverses modalitats possibles. Es realment esfereïdor i es una vergonya per tota la humanitat.
El problema en ocasions és encara més greu, ja que els nens arriben a ésser manipulats amb facilitat, i son reclutats per a fer de soldats (uns 250.000 segons les estadístiques). A més, tot i que la Carta fundacional de les Nacions Unides diu que tots els nens tenen dret a anar a l’escola, la realitat és que 115 milions de nens no reben cap educació.
La tragèdia és més grossa encara, quan els infants son objecte d’atentats als seus drets per part de soldats de les missions de pau de l’ONU, en un autèntic despropòsit. De totes formes no ens deixem endur només per informacions i notícies negatives. Cal no confondre el tot amb alguns casos d’expressió del mal.
Ara bé, pel que fa als principis, si la guerra és un símptoma del mal, l’abús dels menors i llur presència en els conflictes, es una perversió a la qual caldria ésser molt sensible, per tal d'evitar-la. Convertir els infants en persones sense infantesa, és al meu parer, un dels pitjors actes de l’ésser humà.
Comentari Ràdio Estel, 11 de juny de 2008.