divendres, 6 de juny de 2008

Informes a dojo

Els darrers dies ha estat notícia una altra cop la realització d’una gran quantitat d’informes per part del govern de la generalitat. Aquesta vegada, el nombre d’informes és superior a les anteriors i els temes son d’allò més divers i en ocasions semblen força inútils.
La inutilitat d’alguns informes ja s’havia posat de manifest en alguns casos espectaculars que no recordaré ara. El que em preocupa, però, és que cada vegada l’amiguisme i el sectarisme sembla que van en augment. Fins i tot aquells que denunciaven l’elaboració d’informes inútils o poc justificats sembla que ara quan han arribat al govern han fet el mateix que els seus predecessors, per no dir que molt pitjor i en quantitat més gran.
La realitat és que es donen factures d’informes sense destinataris coneguts, estudis copiats d’Internet, un informe d’un foli pel quan es va pagar 11.999, entre altres aspectes denunciats en seu judicial.
La Fiscalia està estudiant l’encàrrec el 2007 de 1.583 informes adjudicats a persones externes a l’administració per un import de més de 31 milions d’euros.
Ningú dubta del fet que es pugin demanar informes a experts. El que és més criticable és utilitzar els diners públics per a fer informes sobre temes en ocasions estranyíssims, això si sempre per part de persones afins al govern, com una mena de recompensa per la seva fidelitat o amistat política, quan no per mantenir una xarxa d’interessos opacs entre persones afins pel carnet de partit o l’estricta amistat dels interessos econòmics.
Caldria, en nom de la regeneració democràtica limitar l’ús d’aquesta activitat, fer-la més transparent, i donar sempre totes les explicacions, en nom de la qualitat ètica de la democràcia. No sigui que al final el progressisme es converteixi en una secta d’aquells interessats en cobrar diners públics per raons d’estricta amistat, com en èpoques que alguns pensàvem ja superades.


Comentari Ràdio Estel, 4 de juny de 2008.