Darrerament, la vida s’ha posat molt dura. Hi ha un allau d’idees negatives, de problemes greus, que s’expressen amb un llenguatge també negatiu. Sembla com si estiguessin interessats en amargar-nos la vida de cop. Les idees i el llenguatge negatius potser pretenen enfonsar-nos com a persones i com a país, no sigui que amb alguna idea positiva algú tingui l’ocurrència de plantejar que les coses poden ser d’una altra manera. Vull pensar que tant negativisme no està planificat. Però penso que és una realitat l’ús diari del llenguatge negatiu: que res funciona, que tot es molt car, que hi ha una crisi econòmica, la sequera, el preu desorbitat del gas-oil, el manteniment del cotxe, el caos circulatori que s’ha de suportar cada dia, els problemes de la feina i de l’ambient d’alguns companys, la pressió econòmica, les preocupacions familiars, les tensions del ritme de vida... Uf!.
I tot això que molts de nosaltres som uns privilegiats si miro al voltant. És de justícia donar gràcies a Déu de les coses bones que ens passen. I, en tot cas, esforçar-nos per tal de comprendre el món que ens envolta. Certament que hi ha tot un cúmul de desgràcies, que s’expressen amb idees o pensaments negatius i pessimistes; d’acord que la vida adulta comporta problemes i que no es un camí de roses; però tinc la sensació que darrerament ens estan collant molt i en molts temes alhora.
Penso que és el moment de veure i fer veure que tot té un banda positiva, que és possible l’alegria i l’esperança, fins i tot en moments de dificultat. Que si hi ha molt que no funciona, també podem descobrir aspectes de la vida que son positius, i que amb serenor i confiança els hem d’integrar en les nostres consciències. No ens podem deixar endur pel negativisme de les informacions, de les notícies, d’un entorn que en expressar-se de manera negativa ens fa pensar també negativament. Només si som capaços de capgirar els pensaments i d’integrar el llenguatge positiu en les nostres vides podrem resistir i fer front a aquells que ens volen vèncer, com a persones i com a país. Cal que recuperem els mots, tots els mots, amb el seu sentit autèntic. I que lluitem per construir escenaris de futur millors.
El pelegrinatge a Montserrat dels pobles del Vallès propers a Puiggracios ha de ser un moment per a oxigenar-nos, amb un alè nou de confiança en Déu. Aquell Déu de les coses petites que se’ns fa present en la vida de cada dia. Un Déu que és signe de contradicció, i que ens esperona a voler comprendre el món en tota la seva complexitat. Un món que només amb les virtuts que emanen de l’amor el podem copsar en tota la seva integritat.
Butlletí de Puiggraciós, 62, juny de 2008.
I tot això que molts de nosaltres som uns privilegiats si miro al voltant. És de justícia donar gràcies a Déu de les coses bones que ens passen. I, en tot cas, esforçar-nos per tal de comprendre el món que ens envolta. Certament que hi ha tot un cúmul de desgràcies, que s’expressen amb idees o pensaments negatius i pessimistes; d’acord que la vida adulta comporta problemes i que no es un camí de roses; però tinc la sensació que darrerament ens estan collant molt i en molts temes alhora.
Penso que és el moment de veure i fer veure que tot té un banda positiva, que és possible l’alegria i l’esperança, fins i tot en moments de dificultat. Que si hi ha molt que no funciona, també podem descobrir aspectes de la vida que son positius, i que amb serenor i confiança els hem d’integrar en les nostres consciències. No ens podem deixar endur pel negativisme de les informacions, de les notícies, d’un entorn que en expressar-se de manera negativa ens fa pensar també negativament. Només si som capaços de capgirar els pensaments i d’integrar el llenguatge positiu en les nostres vides podrem resistir i fer front a aquells que ens volen vèncer, com a persones i com a país. Cal que recuperem els mots, tots els mots, amb el seu sentit autèntic. I que lluitem per construir escenaris de futur millors.
El pelegrinatge a Montserrat dels pobles del Vallès propers a Puiggracios ha de ser un moment per a oxigenar-nos, amb un alè nou de confiança en Déu. Aquell Déu de les coses petites que se’ns fa present en la vida de cada dia. Un Déu que és signe de contradicció, i que ens esperona a voler comprendre el món en tota la seva complexitat. Un món que només amb les virtuts que emanen de l’amor el podem copsar en tota la seva integritat.
Butlletí de Puiggraciós, 62, juny de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada