diumenge, 14 de maig de 2017

Joan Lluis Pérez Francesch és nomenat nou director de l'ICPS


http://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/joan-lluis-perez-francesch-es-nomenat-nou-director-de-l-icps-1345711517479.html?noticiaid=1345725128064


L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), institut adscrit a la UAB i dedicat especialment al foment de la recerca en ciència política, ha escollit com a nou director Joan Lluís Pérez Francesch, professor del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Un record


Feia sol. Era un dia de primavera. La claredat s'havia esmunyit dins el seu cor i el seu cervell. Tot era diàfan. El passat es feia present i quan menys hi pensava mes s'apareixien imatges, records en forma de somni, utopies i futuribles. Ja feia deu anys que l'havien abandonat als elements, que no l'havien votat en una mena d'oposicions on l'afinitat política o de negocis era el gran vincle que promocionava el personal. Alguns amb el temps li digueren que no havien pogut fer mes, d'altres mai li digueren res. Res a dir quan no hi ha arguments lògics, només interessos. Gent progressista, pensava. La teva vida es la meva mort. I així alguns com si res anaren avançant pel camí de la vida, devent favors, essent bones rèpliques de llurs promotors.
Àxel marxà per desconnectar-se al maxim de tot aquell garbuix mental. El varen afusellar en aquells exercicis . Tots eren gent que mai havia fet res de profit, excepte criticar els altres per així posar-se ells mateixos com a exemple. Un despropòsit. Pero real, molt real. Tant que quan es va despertar es va adonar que al seu voltant ja no hi havia ningú. Estava sol a la platja

dilluns, 27 de març de 2017

Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución

Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución

...las Bases, (...)  en sí mismas son un documento meramente aspiracional. Lo explica el profesor de Derecho Constitucional de la UAB y autor de Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1891-1899), Joan Lluís Pérez Francesch: “La Unió Catalanista se reunió anualmente en los años 90 del siglo XIX para crear un cuerpo doctrinal: desarrollan el programa de las bases y tratan los asuntos sectoriales. Por lo tanto, la influencia de las bases en sí mismas hay que relativizarla. Es más importante que fue la ‘escuela’ de todo un grupo de personas que pronto se activaría políticamente”.
Y es que poco después, en 1901, se fundaría la Lliga Catalanista, el primer partido político, y un dato no menor: el que sería su figura más influyente en los primeros años del siglo XX, Enric Prat de la Riba, había sido el joven secretario de la reunión de Manresa.
De hecho, cabe recordar que en 1892, el catalanismo era un movimiento absolutamente minoritario -sin articulación política ni representación parlamentaria- pero que en menos de 20 años se convertiría en hegemónico en Catalunya. ¿Qué ocurrió? “Cuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”, apunta Pich.
Abunda en esa idea Pérez Francesch. “Se fue viviendo como una amenaza, especialmente después del desastre del 98. Reaccionan con una contundencia verbal muy fuerte, con debates muy encendidos. Y poco a poco el catalanismo en poco tiempo se convierte en alternativa, en Catalunya, y eso alarma”, relata.
En todo caso, si las Bases son un documento de transición, una protoconstitución con tintes historicistas, y sin efectos prácticos en sí mismas (no así su desarrollo), ¿por qué se elevaron a categoría de mito fundacional? En parte, gracias a aquellos que allí estuvieron y posteriormente protagonizarían el desarrollo del movimiento político. “Cuando la Lliga explica la historia, se apropia de las Bases de Manresa. Está creando su propio relato, su propia genealogía”, subraya Claret, punto en el que abunda Pérez Francesch: “Han pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”.
(...)
Pérez Francesch va más allá: “Las Bases y los primeros años del catalanismo reflejan las dificultades del Estado para adaptarse a una realidad plural. Hoy en día sigue ocurriendo. Ya entonces se comenzaba a diseñar la estructura de dos mundos paralelos en concepción de Estado, Barcelona y Madrid, que perduraría y sigue vigente”.


diumenge, 19 de març de 2017

Debat sobre 'Del teu germà musulmà', de Dídac P. Lagarriga, a la Llibreria Claret

Josep Lluís Vázquez Borau, president de la Comunitat Ecumènica Horeb Carles de Foucauld, Joan Lluís Pérez Francesch, vicepresident de l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya, i Dídac P. Lagarriga, autor del llibre Del teu germà musulmà. Cartes d'avui a Charles de Foucauld, (Fragmenta, 2017), van protagonitzar un debat sobre aquest títol. Va ser el dimarts 28 de febrer a les 19h a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (Roger de Llúria 5, Barcelona).
Aquest llibre ens convida a descobrir l'islam silent i místic, un islam no exempt d'un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l'altre. L'autor ens fa entrar en el recinte del diàleg interreligiós: el destinatari de les cartes (Charles de Foucauld, el lector o la mateixa necessitat d'explicar-se) és el seu àlter ego i alhora també és l'altre.
L'acte fou organitzat per l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya i la Llibreria Claret.

dilluns, 13 de març de 2017

SALUT FÍSICA, PSICOLÓGICA I ESPIRITUAL L’experiència de caminar junts



SALUT FÍSICA, PSICOLÓGICA I ESPIRITUAL
L’experiència de caminar junts

Diumenge 5 de març, buit del matí, davant de l’església. Som sis: la Teresa i en Joan Lluís, la Marisa i l’Enric, la Clara i en Xavier. Abans fem la fotografia de rigor per immortalitzar aquest primer moment. Sortim a caminar amb una petita bossa a l’esquena. El matí és clar, el cel brilla i la llum és encisadora; la brisa fresca ens acarona la pell. Pugem a Sant Nicolau, gaudim de la serenor de l’ermita i les vistes privilegiades d’un Alt Vallès que encara és verd, natural, inexplotat. En Joan Lluís porta lectures preparades per explorar els cinc sentits. El primer és el de l’oïda: escoltem l’aire, el silenci, la remor de les fulles mentre intentem entonar les notes del Blowing in the wind; uns quants cantem, els altres  escolten. Baixem fins a Can Busquets, lloc per l’entrepà i per tornar  a gaudir de més serenor. En Joan Lluís torna a llegir; ara són el gust i l’olfacte els sentits en els que ens hem de centrar. Evoquem velles històries amb els sis culs plantats al damunt d’un vell tronc. Els entrepans viatgen coll avall. Seguim. Arribem a la carretera antiga de la Garriga que ens condueix a les portes del poble. Travessem urbanitzacions. Veiem el campanar i les esquenes de l’església. En Joan Lluís demana aturada. Seiem, obedients, en un banc per escoltar la lectura; li toca a la vista. Mirem el campanar que s’enlaira volent gratar la panxa d’un cel que no es deixa tocar. Seguim camí, només resta un quart d’hora per arribar, fins que tornem a estar al davant de l’església. No hem acabat. En Joan Lluís llegeix: ara és el tacte, el darrer. Fem un cercle, els sis ben junts, ens agafem ben fort i cantem Mans, mans, mans... mans a les mans... mans, mans, mans... El grup, per fi,  es separa. Entrem a l’església. Falten quinze minuts per començar la Missa. Hem fet salut física donant oxigen pur a les cèl·lules que ens habiten. Hem fet salut psicològica generant endorfines de fraternitat. Hem fet salut espiritual escoltant lectures evocadores de tot allò que, un cop superada la raó, ens encisa. Hem caminat junts, experiència que podem explicar; el que no sé descriure és el que hem sentit. Ho tornarem a experimentar a la propera sortida, ens diu en Joan Lluis: “Caminarem per les planures de Can Plantada, llegirem poemes adreçats a la natura de Sant Francesc i pregàries de qui les porti per compartir... I tornarem a caminar, i tornarem a cantar! (Xavi Guillamet)

            Propera sortida: Abril. Ruta: planures de Can Plantada.Informació: Joan Lluís jlpf@telefonica.net


diumenge, 19 de febrer de 2017

EL MÓN AL 2050 Cicle sobre la Societat Contemporània a Casa Golferichs

"El futur de la democràcia. Llibertat vs. seguretat" en l'inici del cicle de conferències 'El món al 2050'. 7 de febrer, a les 19 h amb Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de ciència política i dret públic a la UAB. Cicle sobre la Societat Contemporània a Casa Golferichs. Col.labora COLPIS. 
futur-democracia-llibertat

diumenge, 8 de gener de 2017

Pla Nacional de Valors


El Govern de Catalunya va decidir impulsar l'any 2011 amb la societat civil un projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que es plantegen les persones i el conjunt de la  nostra societat.
El Pla de Valors proposa un model de país amb bases ètiques, que prioritza el Benestar Integral i el Bé Comú pensant en les futures generacions. I  ho fa a través d'un nou sistema de democràcia participativa i col·laborativa, de relació i de compromís entre ciutadans i govern.
El document compta amb la col·laboració d'un col·lectiu de persones plural i heterogeni, de persones independents, constituïts en  vint Grups de Treball que corresponen a dinou dels Àmbits Temàtics que configuren la nostra societat, i a l'Eix Transversal Persona.
El Pla de Valors desplega Línies Estratègiques i Objectius per a cada uns dels Àmbits Temàtics amb els que s'estructura. Més endavant, aquestes línies i objectius s'acompanyaran amb propostes d'accions per fer operatius els objectius plantejats i assolir les aspiracions previstes.

Més informació:

http://www.pladevalors.cat/els-ambits-tematics/seguretat/