tag:blogger.com,1999:blog-4305603269752123072024-03-19T05:05:05.564+00:00Desenvolupament humà i comunitariJOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.comBlogger352125tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-16232794345594169532024-03-09T20:55:00.001+01:002024-03-09T20:55:21.238+01:00L'ETERNA ESPERA DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA<p> https://directa.cat/leterna-espera-de-la-llei-de-la-dependencia/</p><p><a href="https://directa.cat/leterna-espera-de-la-llei-de-la-dependencia/" target="_blank">L'ETERNA ESPERA DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA</a><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #fefefe; color: #272d2d; font-family: open_sans, sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Catalunya és la comunitat amb major llista d'espera per rebre les prestacions a la dependència, el que provoca que milers de sol·licitants morin abans de rebre alguna de les ajudes previstes en una llei que acumula anys d'infrafinançament</span></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-70398192365894940292023-08-08T13:39:00.007+01:002023-08-08T13:39:54.920+01:00No tenim dret al paisatge<p style="text-align: justify;">Avui he passejat per un lloc on passava els estius de petit. Recordo que anava al camp amb els masovers d’una masia. Jo els ajudava i a canvi em donaven vi amb sucre per berenar. Eren altres temps. Fa uns cinquanta anys. Avui, on hi havia aquells camps de cultiu s’està construint a marxes acceleradíssimes una urbanització per a la gent de ciutat, segones residències, xalets per a caps de setmana.</p><p style="text-align: justify;">Hi ha canvis del paisatge -com el que comento- d’una gran brutalitat. Considero que és urgent reivindicar el dret al paisatge. El Parlament de Catalunya va aprovar la llei 8/2005, del 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Es tracta d’una llei curta, de vint articles i algunes disposicions finals, que en llegir-la he pensat que s’hauria aprovat més per tranquil·litzar la consciència dels gestors públics de l’urbanisme, que no pas com a protecció efectiva del paisatge. Es crea això sí, un “Observatori del Paisatge”. La lògica urbanitzadora, la del maó entès com a expressió del progrés, és de difícil compatibilització amb la del respecte al paisatge; no només la protecció de determinats espais d’alt valor paisatgístic, concepte indeterminat, sinó la construcció respectuosa amb l’entorn, el bon gust, l’estètica, la qualitat de l’edificació integrada al paisatge, etc.</p><p style="text-align: justify;">En un país on es permet una urbanització que impedeix la vista d’una església romànica i singular o la construcció d’habitatges socials al costat d’una masia del segle XII, la protecció del paisatge ha passat a ser un valor poc apreciat pels poders públics responsables, els quals estan permetent la destrucció de zones senceres del nostre entorn. El progrés es concep, així, com una allau de construccions arreu, estimulades per l’especulació, l’afany desmesurat de lucre, o la manca de controls efectius dels poders públics. Les grans corporacions immobiliàries mouen de vegades més diners que molts ajuntaments, i per tant es pot afirmar que un pla urbanístic genera més recursos que l’activitat pública derivada dels processos electorals democràtics, amb la corresponent corrupció.</p><p style="text-align: justify;">Els arquitectes, psicòlegs, sociòlegs, geògrafs parlen de la necessitat de connectar l’home amb un entorn que li proporcioni identitat, que li atribueixi un context vital, una circumstància. Però la febre constructora ha destruït paisatges i paratges, és a dir, el territori. Molts indrets no es reconeixen. Les obres constants generen un estrès que afecta la qualitat de vida de tothom. Tot i això, hi ha gent que lluita per mantenir el paisatge, i perquè aquells llocs amb nom propi que ens van llegar els avantpassats no siguin destruïts per sempre.</p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">En una economia que depèn tant de la construcció com és l’espanyola i la catalana, cal crear alternatives a la cultura del ciment i de la formigonera, que és una amenaça si es continua fent com fins ara. No hi ha dubte que la construcció crea riquesa i dona feina a moltes persones. El que és preocupant és que es construeix massa vegades sense connexió amb el dret a l’habitatge, com ho demostra la construcció compulsiva, sense relació amb el fet de viure-hi, per a la revenda, per a la inversió, o com a estricte luxe de vacances de pocs dies l’any. Mentrestant, hi ha un enorme dèficit d’habitatges, en especial per a joves, els preus de compra o de lloguer són elevadíssims i les hipoteques no ens deixen dormir tranquils. I això em resulta repugnant.</span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-85095995393690540382023-08-04T12:30:00.003+01:002023-08-04T12:31:26.534+01:00Pensaments d’estiu<p style="text-align: justify;"> <span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;">Quin gran llibre ha escrit en Joan Safont, tot rememorant l’estiueig de personatges d’ahir, que han estat referents de la nostra cultura! Estiuejar era una cosa molt diferent del concepte actual de “fer vacances”. No calia anar gaire lluny sinó més aviat trobar la pau, la tranquil·litat i la fresca. Era en gran part sortir de la ciutat per anar al camp. I descansar. Per exemple, anar a La Garriga a no fer res, com el cas d’Eugeni d’Ors.</span></p><span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;"><div style="text-align: justify;">Avui, associem les vacances amb grans viatges, normalment massificats, producte d’interessos de la industria de l’oci. Quan més lluny millor. I una part és explicar el que hem fet a la tornada, en una mena de competició o allargament de les vacances per mitjà dels records. Cada vegada els grans viatges es van deixant de banda, per tal de cercar la desconnexió i el descans real, autèntic objectiu del període estival no laboral. El mes d’agost -o el de juliol- com a mes de vacances es fracciona en setmanes diverses al llarg de l’any. Si es pot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;"><div style="text-align: justify;">Desitjo que tothom descansi tant com pugui, però que descansi. Pel seu bé i de tothom. No sempre es fàcil. En la cultura de la precarietat, on ens han instal·lat, no es possible fer grans plans, i si ja és una aventura arribar a final de mes, fer vacances i descansar sembla un gran privilegi.</div></span><div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "Alegreya Sans", sans-serif; font-size: 21px;"><br /></span></div><span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;"><div style="text-align: justify;">Descansar és un fet relacionat amb la forma de vida. Avui, les màquines ens marquen el ritme vital. Màquines de tot tipus, amb els seus corresponents sorollets: mòbils, ordinadors, forns, cuines, microones,… a dins i a fora de casa. Per exemple, tots els vehicles que fan soroll quan van cap endarrere. Pit, pit, pit. Cal avisar la gent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;"><div style="text-align: justify;">A l’estiu podem observar també els cossos a flor de pell. Em crida l’atenció el fenomen dels tatuatges. No un petit tatuatge, no. Cossos sencers pintats, tunejats per la tinta. Es una moda dels darrers anys amb un èxit sorprenent, que ha captat moltes voluntats. Em desborda. Una societat sense límits, guiada pels patrons de moda, esdevé un perill, perquè no és cert que la vida sigui així. Els tatuatges no s’esborren.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;"><div style="text-align: justify;">I es que avui domina una concepció de la vida, segons la qual un ha de tenir dret a tot. Sense límits aparents. Amb l’argument d’anar guanyant drets ja tenim aquí el dret a l’avortament, el dret a l’okupació, el dret a tatuar-se com un espantall, el dret a aprovar una assignatura, etc. Només drets. I dret a tot. Avui no s’accepta fàcilment que hi ha coses que no es poden assolir, com l’eternitat o evitar la mort. I això es gestiona malament, en especial per la joventut, no acostumada a viure amb la idea dels límits.</div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "Alegreya Sans", sans-serif; font-size: 21px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Alegreya Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 21px;">Penso que necessitem més responsabilitat en tots els àmbits de la vida. També a la política. I treballar des dels límits. La vida de veritat es perifèria, dificultat, lluita, esperit de superació, sentit de realitat. I tot això suposa treballar la capacitat de convivència, la submissió a procediments, amb molt de respecte als altres. El problema és que hi ha gent que no respecta aquest plantejament i imposa les seves condicions, prohibicions, normes, estils de vida. Per això la democràcia com a forma de vida comporta unes regles de funcionament. Però també un procés obert al pluralisme per a canviar i actualitzar les condicions de vida. El gran problema de la democràcia és que les persones siguin demòcrates. El gran problema de la vida és ésser conscient de la pròpia humanitat, necessàriament vulnerable i finita.</span></div></div>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-14151798121724991262023-06-29T10:52:00.002+01:002023-06-29T10:52:11.588+01:00La Rosa de Puiggraciós.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Diumenge a la
matinada traspassà la germana Rosa Julibert. La Rosa de Puiggraciós. El dia
abans em varen avisar que estava a punt de morir.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El dia abans era Sant Joan. La Rosa sempre em
trucava per telèfon per felicitar-me el Sant, tot els anys, durant gairebé
quaranta. No fallava mai. I sempre em deia una frase: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“preguem per vosaltres”. Dissabte passat el
silenci es va fer present. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La germana Rosa ha
estat el pal de paller de la vida monàstica al Santuari de Puiggraciós. Una fórmula
que s’inicià el 1973 quan algunes monges de Sant Pere de les Puel.les varen instal·lar-se
a la casa del costat del Santuari.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Des
d’aleshores fins el 2019, la gna. Rosa va ser la priora, però per damunt de tot
una dona molt singular: senzilla, amb una fe diàfana i amb una gran humanitat.
Una persona que se t’acostava i et transformava, en una mena d’atracció de pau,
estimació i caritat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El Santuari de
Puiggraciós editava un Butlletí, on les monges i els seglars escrivíem. A redós
del Santuari els pobles de la contrada vivien els seus dies millors, com Festes
i Aplecs. Van ser uns anys boníssims, amb Certàmens Literaris, peregrinacions a
Montserrat, concerts, i un consell pastoral erigit en l’època del cardenal
Jubany, que en crear-se el bisbat de Terrassa va desaparèixer. L’esperit
postconciliar d’acostar-se al món surava arreu. I moltes persones de la contrada
eren felices de participar-hi. Una fe senzilla i popular brollava per tot
arreu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Jo m’hi vaig
incorporar a aquest equip l’any 1987. M’acabava de casar i el meu sogre em va
portar al consell pastoral. Hi pujàvem plegats quan hi havia reunió del consell.
Les monges, totes, ens rebien amb els braços oberts. Comunicació, litúrgia i
economia eren les tres comissions en què es dividia el consell. Reflexionàvem
sobre el paper del Santuari al Vallès i a la nostra societat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El consell es va
acabar. Vingueren nous temps. Les monges sempre fidels. Altres monges com la germana.
Teresa i la germana Griselda marxaren una mica abans, però formaren el nucli
dur de monges al Santuari. La germana Rosa sempre manifestava tendresa en els
actes, en la mirada, en la pregària. Ha estat una de les persones més bones que
he conegut mai. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Parlar amb ella era
entrar en una dimensió diferent de l’habitual; et senties bé, acollit, fins i
tot arraulit per la seva companyia. Era la responsable de la cuina. Recordo dos
cops que ens vàrem quedar a dinar amb les monges: el dia abans que em donessin
un premi i amb motiu dels 25 anys de casats. Moments entranyables. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Rosa Julibert i
Busquet (1933-2023), amant de la natura i els animals, em va ensenyar la guineu
que cada nit anava a dormir al Santuari. Una gran dona, expressió de la bondat
de Déu, que ja ha obert la porta de la casa del Pare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-1749461381357429342023-06-24T11:45:00.012+01:002023-06-24T11:48:26.899+01:00Pròleg al llibre d'Albert Llorca Arimany, Converses a redós del personalisme<p style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">Pròleg al llibre d'Albert Llorca Arimany, <i>Converses a redós del personalisme,</i> Barcelona, maig 2023. </span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Es per a mi una gran satisfacció
prologar aquest llibre de l’amic i company Albert Llorca Arimany, qui ha estat
president de l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya entre els anys 2015 i 2022,
tot substituint al president fundador en Josep Lluís Vazquez Borau (2001-2015).
Jo inicio la meva presidència amb l’esperança de continuar la tasca de donar a
conèixer el pensament personalista comunitari. Aquesta feina la farem, però, conjuntament
els companys i companyes de l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya, mitjançant
la col.laboració amb les institucions amb les que hem treballat fins ara, i
oberts a noves sinèrgies. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">En aquest llibre trobareu una
mena de memòria d’una part de l’activitat feta i que volem continuar: el <i>Reconeixement
Mounier</i> a persones i entitats que testimonien aquest personalisme, dins una
visió transcendent de la vida, com a creadors de comunitat, a la que segueix
una segona part en la que es recullen les entrevistes de l’Albert Llorca publicades
a la revista <i>Calidoscopi </i>a persones lligades tant al Reconeixement Mounier
com pel fet de ser rellevants des de la perspectiva del personalisme comunitari
a casa nostra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Considerem vital recapitular els dos
àmbits d’actuació anteriors i recollir-los en el present volum. A més, voldria recordar
ara altres activitats que hem dut a terme durant els darrers vint anys: les “Aules
Mounier” al <i>Seminari Conciliar de Barcelona</i>, els cursos a la <i>llibreria
Claret</i> (“Persona i Comunitat”) -els darrers anys per videoconferència- així
com els seminaris impartits gràcies a l’acollida de <i>Cristianisme i Justícia</i>.
A tothom que ha fet possible les nostres activitats, moltes gràcies!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Després de vint anys d’existència
ens plantegem continuar el nostre paper recercador, divulgador i diseminador del
personalisme. Entenem que la filosofia personalista fonamenta la millora de la
societat, per tal de fer-la més justa i solidària, perquè es basa en valors sòlids
com ara l’amor cívic, la transcendència, l’espiritualitat, la cura de l’altre i
de l’entorn, la compassió, la misericòrdia, la responsabilitat, el sentit del
deure, el respecte als drets humans, o l’opció preferencial pels pobres, desvalguts
i vulnerables. En definitiva, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el
personalisme ens dota d’un conjunt d’eines que ens han de permetre lluitar
contra xacres com el materialisme, el consumisme, l’individualisme, la
inconsciència, la massificació, la despersonalització, la indiferència, que afecten
la configuració social.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Des del
personalisme comunitari volem lluitar per una nova humanitat, on la societat es
pugui transformar en una comunitat de persones més liure i justa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es aquesta una tasca sempre inacabada, que
cada generació ha d’entomar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">D’avant d’aquest panorama – i amb
el bagatge dels vint anys d’experiència- de cara al futur immediat potenciarem
línies de treball com les següents:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’espiritualitat i el sentit de transcendència
en la vida social i política per tal de construir una comunitat més humana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La fraternitat i la cultura de la
cura com a paradigma polític <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’ amor i l’amistat cívica com a
creadors de comunitat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La lluita contra la tirania
tecnològica i l’exclusió social.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La legitimitat dels poders
públics i la responsabilitat social de la persona<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La civilització i la barbàrie al
món d’avui<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">I pel que fa a propostes
concretes, volem fer una mena de diccionari de personalistes, amb especial
referència a autors catalans. Necessitem els nostres “classics”, per a que ens
esperonin a noves reflexions. Volem reconnectar-nos amb la joventut, seguint
les passes de Mounier al <i>Manifest al servei del personalisme (1939)</i>. Adaptarem
les reflexions personalistes a l’actual món digital. I continuarem la internacionalització,
atès que és imprescindible l’aliança de qui treballa des de premisses similars,
per a sostenir una globalització de l’esperança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Ens ubiquem avui en un món
complex, que no pot tenir respostes senzilles, i en una crisi d’humanitat, on
la vida en moltes ocasions és una gran tragèdia, amb guerra, exclusió social i
violència de tot tipus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La desvinculació de la comunitat i
l’absència de valors col.lectius sòlids ens connecten al gran problema del relativisme
moral. Cal refer la bastida sobre la que es construeix tot l’edifici social,
amb elements objectius que fassin possible democràticament la definició de
l’interès general o el bé comú. Cal tornar a posar la reflexió i l’acció humana
en la construcció de la comunitat. El personalisme comunitari té per tant una
gran càrrega política, de construir el país, de crear lligams transcendents. Aporta
una cosmovisió sobre l’ésser humà i el seu encontre amb l’altre. Com s’ha
recordat no fa gaire: “ningú no se salva sol”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Sostenim una nova civilització, una
“civilització personalista”, producte d’una revolució espiritual, fonamentada
en la vocació de transcendència, vers Déu i els altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">A les pàgines següents trobareu paraules
sàvies, viscudes, de moltes persones que ens han acompanyat durant els darrers
anys pels viaranys de la vida. Us desitjo una lectura profitosa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Barcelona, 10
d’agost de 2022.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;"><br /></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-90602937306660505702023-06-20T08:46:00.001+01:002023-06-20T08:46:19.037+01:00A l’amic Jordi Porta, amb agraïment.<p> <a href=" https://www.catalunyacristiana.cat/a-lamic-jordi-porta-amb-agraiment/"> https://www.catalunyacristiana.cat/a-lamic-jordi-porta-amb-agraiment/</a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Vaig conèixer en
Jordi Porta l’any 1985. Dirigia la Fundació Jaume Bofill, una entitat que va
dirigir trenta anys (1971-2001). Recordo llargues converses al seu despatx,
lluminós, sense taula per mig. La seva estada a Nanterre i la vivència del maig
de 1968 francès em van resultar especialment interessants. Seriós i reflexiu però
afable i cordial, va ajudar molta gent a fer recerques en l’àmbit de les
ciències socials. Un referent. Catalanitat, reforma social, valors humans, en
aquestes àrees ell sempre hi era. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Quan va deixar la
Fundació Jaume Bofill va encapçalar una candidatura renovadora a Òmnium
Cultural, entitat que va presidir del 2002 a 2010, acompanyat de moltes
persones que han marcat un abans i un després, i que posà els fonaments de
l’actual activisme social. I vàrem coincidir. Després va liderar el Centre
UNESCO de Catalunya de 2010 a 2014 on també vàrem col·laborar en alguna
iniciativa<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El seu escoltisme estava
en la base de l’activisme social amarat de cristianisme. Va ser president de l’entitat
“l’Opinió catalana” de reflexió sobre la Catalunya del segle XXI. També va participar
al Centre d’Estudis Jordi Pujol i va ser president de la Fundació Enciclopèdia
catalana (2011-2016). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Va rebre moltes distincions,
com ara la Creu de Sant Jordi (2010) o la Medalla d’Honor de Barcelona (2011). El
2013 va rebre el Doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de
Barcelona, amb una <i>laudatio</i> pronunciada pel seu amic Josep Maria Vallès
i Casadevall. De la seva etapa de Síndic de la UAB recordo reunions per tal de
solucionar queixes presentades, quan jo ocupava un càrrec similar a la Facultat
de Dret.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A la lliçó en rebre
el doctorat honoris causa abans esmentat, concloïa: “<i>És cert que la
preparació universitària és fonamental en una societat que hem anomenat
societat del coneixement, però també cal dir que la gent que ens va abocar a la
crisi era gent, en general, professionalment ben preparada. El que li mancava
és probablement exigència moral i compromís amb la societat en conjunt. També
caldria, per tant, treballar a la universitat els valors ètics que permeten la
convivència responsable amb els altres en una societat globalitzada i cada
vegada més interdependent. Esperem que tots hi posem el nostre gra de sorra”<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En Jordi Porta i
Ribalta ha estat un gran activista social. Un home de fortes conviccions i de
gran sentit de la responsabilitat social de les entitats on hi participà
-moltes més de les que he ressenyat aquí. Un home “en sortida”, al servei d’uns
ideals sòlids. Una persona sempre disposada a ajudar i a fer camí plegats. <o:p></o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-56761240644624502832023-06-02T15:41:00.005+01:002023-06-02T15:42:49.241+01:00Qüestionari sobre les eleccions municipals al Vallès Oriental (El9Nou 2/6/23)<p style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">Perquè ERC ha
rebut un vot de càstig tant gran, fins i tot en municipis on havia tingut una
còmoda majoria, en alguns llocs absoluta, com Caldes, la Roca, l'Ametlla,
Llinars, Sant Pere de Vilamajor o Martorelles? </span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi pot afectar la
situació a la Generalitat, però també qüestions locals en cada cas. També la
política de col·laboració amb el govern central. I la tensió en el si del
moviment independentista. Tot plegat pot haver generat una desconfiança tant
per la banda de l’independentisme com del votant d’esquerres. D’altra banda,
una part de l’abstenció pot haver estat d’antics votants d’ERC. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">L'ensorrament
d'ERC a la Garriga i la davallada a Cardedeu poden respondre a fets puntuals
com la implantació del sistema de recollida porta a porta?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Dades com les que
dius poden ésser determinants com a problema local. En el cas de la davallada d’ERC
considero que cal tenir en compte també la baixa participació, com a fenomen
general i més en concret una certa desmotivació i fins i tot confusió del
votant independentista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Perquè el PSC es manté a Granollers i
Mollet tot i haver presentat candidates noves que han rellevat alcaldes
històrics?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquest és un cas
molt típic del PSC: preparar la població amb un alcalde que no tan sols és
candidat sinó alcalde en exercici quan es fan les eleccions. Sempre ha
funcionat bé. És el “model Clos”. El PSC té una gran estructura d’assessorament
electoral i de comunicació política que estudia la situació i sap encarrilar el
vot, i més ara que hi ha hagut un cert retorn de votants al cau socialista,
després de la desfeta de C´s. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Perquè el PSC manté i fins i tot reforça
majories estables als seus feus tradicionals?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Podem considerar
que els votants de C’s han tornat en part al PSC. A banda hi ha la tendència de
vot socialista que s’ha ressituat a l’alça en molts pobles i ciutats. Es
considera per amplis sectors el vot més útil, a banda de no poder ignorar el
manteniment d’estructures de poder captiu durant decennis, la qual cosa no facilita
l’alternança en el poder. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Perquè el PSC fa el tomb a Cardedeu i es
posa com a primera força tot i presentar un candidat poc conegut?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La marca pot fer
molt, i la reorganització del vot, juntament amb l’abstenció que castiga les
altres forces. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Perquè ERC, a
diferència de la resta de la comarca, puja i es posa com a primera força a
Parets (tot i que no podrà governar pel pacte PSC-Sumem)?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquí suposo que els
condicionants locals en fan molt, el candidat, el tipus de campanya, que poden
arribar a ésser més determinants que no pas les sigles o les tendències
generals de Catalunya. Tot i així, l’empat en escons amb el PSC no es pot
ignorar, com a dada que expressa la tendència general.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Perquè en llocs
com Granollers, el PP suma dos regidors quan no ha fet ni campanya i el seu
candidat ha passat sense pena ni glòria?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Els estudis
demoscòpics ens expliquen que en ocasions quan es detecta una tendència de vot
no cal fer gran cosa. Ha passat en altres ocasions, en diferents tipus d’eleccions.
Es vota un canvi o diferents maneres de fer, o s’expressen determinades
ideologies, sense complexos. D’altra banda, la correlació de forces guanyadores
deixen una resta superior al 5% de vots que fa entrar en el còmput d’escons. Em
sembla encara més remarcable l’entrada de Vox. Però el més destacable a
Granollers és la consolidació de la tendència guanyadora del PSC, amb majoria
absoluta i concentració del vot al seu favor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Perquè desapareix, pràcticament Cs?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Es donen diversos
factors. La primera pregunta que ens hem de fer és perquè es va crear com una
opció antinacionalista en gran part propiciada pel poder econòmic establert, sense
estructura territorial. Interessava tenir aquesta plataforma, però més centrada
en les eleccions generals i autonòmiques. I s’ha anat desmuntant com un
castells de cartes. La desaparició progressiva de C’s penso que és deguda a un
abandonament de les elits, una mort lenta, que demostra que ha estat un
instrument artificial, que ha obert la porta a Vox, ha reorganitzat el vot al
PP, i també a retornat el vot a un PSC metropolità. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Perquè Junts
manté (tot i que amb alguna davallada) les seves alcaldies, però a Granollers
s'enfonsa?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A Granollers, com
he dit, la formula candidat-alcaldessa ha funcionat a la perfecció, juntament
amb una bona herència. Hi ha gent que vota la marcs Junts, que ara ha guanyat
el seu pols amb ERC dins el calador de l’independentisme. I sempre tenim les
qüestions estrictament local, que també condicionen. A Granollers el candidat
de Junts ha dimitit per haver fracassat. Potser l’abstenció tan important ha
condicionat el resultat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Perquè Granollers Primàries duplica
resultats a Granollers?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">És un cas singular
dins l’espai independentista. La gent l’ha vista com una opció fresca i no
afectada per les tensions entre ERC i Junts. <o:p></o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-28899021307799495972023-05-26T11:51:00.000+01:002023-05-26T11:51:13.658+01:00 Pròleg al llibre d'Isidre Llucià i Sabarich: Àrees Bàsiques Administratives (ABA). Utopia o solució per a la cosa pública local?<p> Pròleg al llibre d'Isidre Llucià i Sabarich: Àrees Bàsiques Administratives (ABA).</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Es per a mi una
gran satisfacció prologar el llibre de l’amic Isidre, no tan sols perquè suposa
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veure el seu treball doctoral publicat
sinó per la constància de l’autor en l’anàlisi del que anomena “la cosa pública
local”. Es aquest un tema cabdal per tal d’analitzar les competències dels ens
locals a Catalunya i en especial llur dimensió, mitjançant la creació de les
ABA (àrees bàsiques administratives). Això comporta una crítica contundent a
l’actual sistema d’organització municipal i de règim local, per ineficient,
ineficaç, a més de confús i per damunt de tot desconeixedor de l’ ”esperit del
dret públic de Catalunya” en la línia de juristes com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Eiximenis o Maspons i Anglasell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Teniu al davant una
proposta que és un autèntic canvi de paradigma en relació al dret vigent,
estructurat a partir de les bases estatals espanyoles i el desenvolupament normatiu
autonòmic. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’autor pensa en una lògica
nacional catalana i en un escenari utòpic, en el marc del procés de construcció
d’una futura república catalana. Utòpic aquí vol dir allò que no existeix encara
però que justifica totes les reflexions que trobareu en el present volum. Es
l’anàlisi d’una realitat que no agrada des del desig de refer totes les
costures. Cal començar des d’avui mateix un camí que es transita cada dia, que
es coneix i es pateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’autor en efecte
té un coneixement directe del món municipal català com a secretari
d’ajuntament. Gaudeix de molta experiència -més de quaranta anys- i arriba a la
conclusió de que no anem bé. Afirma que avui domina una concepció en la que es
dubtosa la finalitat de satisfer els interessos generals, una situació en la
que domina la partitocràcia i els interessos sectorials. La
institucionalització del servei públic deixa molt que desitjar. En paraules de
l’autor, “el model és molt lluny d’estar al servei del ciutadà, i de la
societat, de forma eficient, eficaç, simple, garant de l’interès general i
respectuós amb la seguretat jurídica”. D’altres característiques que en destaca
del model actual són ”presidencialista, burocràtica, hiperreglamentada,
tècnicament gens àgil i políticament allunyada del ciutadà”. Tot plegat
comporta que cal revisar-ho tot i defensar un model nou.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Es proposa la
transformació de la planta municipal tenint en compte que la majoria de municipis
(un 87%) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del país són petits, amb menys
de deu mil habitants, amb totes les insuficiències que això comporta. I amb
totes les servituds i dependències que suposa. En el treball traspua una
crítica al centralisme barceloní i d’altres grans àrees metropolitanes i al
manteniment d’un model que fa anys sabem que és inviable. Aquesta és una bona
raó per a propugnar les esmentades ABA, no tan sols per qüestió de dimensió i
capacitat de gestió sinó també per tirar endavant una nova manera de fer, que
no cal que sigui tant deutora de l’època de la transició política, que sigui sobretot
innovadora, i que tingui encaix amb l’actual ordre constitucional. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En efecte, el Dr.
Isidre Llucià i Sabarich creu que les coses poden canviar, si hi ha voluntat
política, des d’ara mateix. Amb aquesta finalitat ens presenta models de dret
comparat ben diferents, que poden servir d’inspiració. Ens posa sobre la taula
la necessitat de gestionat la representació d’interessos professionals o associatius
juntament amb els polítics o generals. Configura un sistema de gestió pública on
la política i l’administració no estiguin diluïdes una en l’altra. Defensa un
sistema electoral més proper a la persona, on els representants retin comptes
davant els representats seguint el model tradicional català de “purgar taula”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquest llibre
planteja provar escenaris nous, perquè fins ara poc de nou s’ha provat. S’ha
actuat massa a remolc dels marcs establerts, de forma poruga o potser covarda. O
potser acceptant que no cal canviar l’actitud, la mirada, els gestos i les
normes. Això ja no és de rebut, segons l’autor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Al llibre es
plantegen diversos àmbits als quals cal donar resposta: la participació dels
ciutadans, un model territorial sostenible i racional, l’articulació
representativa del teixit associatiu, un model de govern i sistema electoral
local adaptat a les exigències actuals i una acció política local concordant
amb el model que es postula.</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA">La recerca aporta un
significatiu estudi del dret públic català originari, anterior al Decret de
Nova Planta, i una proposta evolucionada d’aquest dret aplicat a les
circumstàncies d’avui en dia. Tanmateix, es deixa obertes importants línies
d’investigació de cara al futur, que justifiquen l’existència d’agrupacions de
juristes com el Col·lectiu Maspons i Anglasell, que volen aprofundir amb rigor
en el dret públic català originari, així com en la seva aplicabilitat avui dia,
juntament amb la proposta de concreció del mapa municipal a Catalunya en el marc
d’un model territorial estable estrictament català o la millora significativa
de la democràcia participativa en la “cosa pública local”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cal fer notar que
el dret públic català originari és absolutament desconegut i ignorat en
l’actualitat. Com a conseqüència, cal treballar per la possibilitat d’una
actualització que pugui donar lloc a condicions d’aplicació reals avui dia. La
importància del treball que teniu a les mans rau en el fet que a partir del
dret públic català originari i a través de models comparats, es postula una
proposta política nova per a la “cosa pública local” des d’una perspectiva poc
tractada a casa nostra. En definitiva, ens trobem amb un treball en el que és
fa una proposta integral per tal de revifar un cos malalt. Una proposta en la
que l’estudi i l’experiència son els seus fonaments, centrada en la lluita pel
bon govern, la transparència, la bona fe en la gestió pública. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per acabar voldria
esmentar dos aspectes especialment preocupants. El primer, el sectarisme en la
gestió dels afers públics locals, aspecte en el que els partits polítics i les
agrupacions electorals independents sovint han segrestat la defensa del bé comú
i s’han apropiat de les institucions públiques en una lògica perversa de majoria-oposició.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El segon, l’infrafinançament recurrent
dels municipis, que deixa la porta entreoberta a la corrupció, com ens demostra
la pràctica dels darrers decennis. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En la “cosa pública
local” cal repensar-ho i refer-ho tot, com a mínim tot el que no funciona bé,
que és molt. Cal que elevem la mirada i imaginem nous escenaris, al servei de
les persones i del país, com es fa en aquest llibre. <o:p></o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-38151939449168799062023-05-26T11:38:00.005+01:002023-05-26T11:41:00.759+01:00TENIM DRET A L’ESPERANÇA <p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">V<span style="font-family: arial;">ull
parlar de l’esperança, en aquest temps d’incertesa i de desesperança per a
molta gent. I em ve al cap la referència al catecisme, a les anomenades </span></span><span style="font-family: arial;"><i style="font-size: 12pt; text-align: justify;">virtuts teologals</i><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> –fe, esperança i
caritat- com a fonament per a un relligament sòlid amb Déu i els altres, des
d’una cosmovisió cristiana sense la qual no podem derivar amb sentit les </span><i style="font-size: 12pt; text-align: justify;">virtuts cardinals</i><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">, que són les que ens
donen criteris per a una bona conducta social: la prudència, la justícia, la
temprança i la fortitud. Així ho vàrem aprendre de menuts.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: 12pt;">Penso
que cal tornar a les virtuts humanes, i deixar-nos endur per l’esperança, pels
brots verds en aquests temps de sequera. Hem de </span><i style="font-size: 12pt;">salvar-nos</i><span style="font-size: 12pt;">, en una època difícil, per tot tipus de raons. Potser la
toxicitat ambiental o les dificultats tot de tot tipus, no ens ajuda per
aconseguir mantenir un “estat d’ànim” positiu.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-ligatures: none;">L’antropologia,
la sociologia, la política, el dret, ens aporten punts de vista sobre la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>construcció personal i comunitària, per a
comprendre el nostre “humus” i el sentit de pertinença a comunitats i
identitats, sovint múltiples. Avui, davant la crisi moral que patim i la
confusió dominant, ha augmentat la desesperança i per què no dir-ho, la
desesperació. Alguns li diran “nihilisme”. Els mitjans de comunicació ens
turmenten amb missatges negatius. Acceptem sense més que “això és el que hi
ha”. Ens ofeguem per la continua explicació de problemes propis i aliens. Davant
d’aquesta situació ambiental, necessitem l’esperança. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">L’esperança
té unes connotacions molt constructives. Ens ajuda a no acceptar fàcilment la
derrota, ens dona força per tal de lluitar per uns objectius que considerem
legítims, ens permet esperar un futur millor. L’esperança però no és qualsevol
pensament construït amb llenguatge positiu, atès que s’emmarca en un sentit
global de la vida, en una cosmovisió. No és viure en un món màgic sinó real.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-ligatures: none;">L’esperança
és tan essencial per a la vida digna que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cal
reivindicar el dret a l’esperança</i>. Tenim dret a no caure en la
desesperança, ni en la desesperació. Un dret que és personal però que també s’ha
de viure en comunitat. I tenim dret a que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no
ens robin l’esperança, </i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">en especial
els tirans i dèspotes del nostre entorn</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">. </i>Ningú no ens pot robar l’esperança, com ara alguns polítics en
nom de grans principis o paraules. Cal que reaccionem amb contundència front
les ingerències il·legítimes dels altres. Cal tenir la força vital per a
lluitar i per a desenvolupar projectes nobles, de millora personal i social.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-ligatures: none;">Aquest
dret a l’esperança es troba molt lligat a<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
la intel·ligència</i> (racional, emocional, espiritual) individual i
col·lectiva, la qual cosa vol dir lluitar contra l’estupidesa, l’analfabetisme
emocional, contra les persones que no ens deixen ésser nosaltres mateixos. Ens
necessitem uns als altres per a construir plegats escenaris de futur, per
desenvolupar-nos com a persones i com a país. Cada dia hauríem de preguntar-nos
què ens impedeix l’esperança<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-ligatures: none;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://valors.org/author/joanlluisperez/" style="font-style: normal;">http://valors.org/author/joanlluisperez/</a></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-ligatures: none;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-38127669499002020882023-03-14T21:43:00.002+01:002023-03-14T21:43:43.699+01:00CONSTRUIR EL DRET A LA PAU<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El món està ple de guerres. La guerra segueix
essent un instrument de la política –la necropolítica-. Això no pot ser admès
des dels paràmetres democràtics ni del respecte als drets humans perquè implica
la destrucció d’un <i>demos</i>. La democràcia requereix la vida, no la mort.
En aquesta lògica ens cal treballar de valent per tal d’impedir que sota els
arguments de la geopolítica es mati impunement a persones innocents. Necessitem
formular el dret a la pau, en el marc d’una cultura de la vida.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La pau com a concepte té molts matisos.
Així, en un sentit ètic, és molt més que l’absència de conflicte; és un estat
d’ànim, una manera de viure. És la condició fonamental per a una existència
humana digna i plena, essent el seu grau màxim la pau espiritual, la que brolla
de les consciències i inspira tota la nostra vida. Només hi haurà pau si les
persones són pacífiques.</span></p><p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La construcció jurídica del dret a la pau
difícilment arribarà a donar resposta a aquesta profunda exigència de l’ànima.
Els juristes, però, sí que podem contribuir a la construcció del dret a la pau
en aspectes que afecten l’ordenació de la convivència social. Així, podem
aportar elements per tal que els drets i els deures cívics siguin realment
interpretats en benefici de la llibertat individual i col·lectiva. La lluita
per una cultura de pau i per un dret a la pau, serà quelcom connectat amb la
defensa de la justícia, perquè no hi ha pau sense justícia, com es recorda sovint.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Els juristes tenim davant nostre el repte de
fer front i donar respostes al gran problema de la humanitat, que és també el
problema de la política, és a dir, la convivència social. Conviure és difícil,
com es recorda sovint. Fins i tot es parla de coexistir, com un grau de menor
implicació. En tot cas, el que ens ha d’interessar a tots és limitar
racionalment la violència, la guerra,
els assetjaments, les intromissions il·legítimes en la vida dels altres, i
especialment del més febles o desafavorits.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">La pau té, en conseqüència, múltiples
manifestacions. És personal i col·lectiva. La pau comporta poder viure amb una
tranquil·litat existencial, sense molèsties de terceres persones ni de l’Estat.
Però els avenços de la civilització per a construir un poder públic ordenador
de la convivència, mitjançant el dret, no han arribat amb gaire èxit als
nivells supraestatals. Els Estats mantenen habitualment una força coactiva per
tal de fer respectar un ordre de convivència legítim, que ha mostrat la seva
eficàcia al llarg de la història, sense oblidar els fracassos que també s’han
donat, com en els casos de cops d’estat, màfies paramilitars, revoltes i
desobediències civils, crisis constitucionals, que han repercutit negativament
en la tranquil·litat ciutadana. En tot cas, una de les justificacions
clàssiques de l’Estat és el manteniment de la pau social. Un Estat que no
respongui a la necessitat d’ordenar la convivència i garantir un mínim de pau
social (entre altres mecanismes, mitjançant el dret) és certament inútil.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Ara bé, més enllà
de l’Estat les coses són més problemàtiques. L’absència d’un ordre supraestatal
sempre ha comportat grans inseguretats, com destacà Kant, en el seu <i>Tractat
de la Pau perpètua </i>(1795). Els Estats han recorregut a la guerra, en
ocasions fins i tot com una continuació de l’acció política. La història de la
humanitat és la història de guerres, moltes entre estats o entre blocs
d’estats. D’altra banda, l’ensenyament de la història parteix de períodes que
els llibres divideixen segons les guerres (així es parla del període
d’entreguerres, de la segona postguerra mundial, o de la postguerra civil
espanyola). El nostre cervell està acostumat a mirar de comprendre el passat i
fins i tot el present a partir de la “normalitat” de la guerra. La guerra
apareix com el gran criteri ordenador de la història. L’ordre internacional té
moltes més dificultats per imposar-se que no pas en l’àmbit intern dels Estats,
si més no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a occident. Els grans Estats
segueixen manant, imposant llurs decisions en els organismes internacionals, i
com s’ha vist en la crisi d’Ucraïna, si cal s’imposa la guerra sense gaire
contemplacions.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Davant d’aquesta
situació fa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anys que es reivindica una
cultura de la pau i una educació per la pau. A l’Estat espanyol podem celebrar
la fi del servei militar obligatori gràcies a l’impuls social pacífic de milers
d’objectors de consciència i fins i tot d’insubmissos, que varen plantar cara
al propi Estat d’una manera insòlita si ho comparem amb els Estats del nostre
entorn. L’Estat espanyol,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot i
reconèixer finalment aquest fenomen, no li va fer gens de gràcia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i no ho va considerar majoritàriament com un
dret, sinó mes aviat com la exempció d’un deure, en contra de les demandes
d’aquells que consideraven que es tractava de l’exercici del dret a la
llibertat de consciència.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">En l’actual
conjuntura internacional, penso que cal revitalitzar la lluita per aquesta
llibertat de consciència enfront de les decisions dels poders públics. El dret
a la pau hauria de ser un dret de tot ciutadà de poder-se oposar a participar
en guerres per raons de consciència. El dret a la pau l’hauríem de poder
exercir totes les persones (homes i dones) nacionals i estrangers, com
l’element bàsic d’una ciutadania mundial, com un dret inherent a la condició
humana, com ho és el dret a la vida. Viure en pau i que ens deixin en pau: aquest
és el contingut que hem de defensar.</span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Penso que si el dret a la pau es reconeixes
en els textos constitucionals o en tractats internacionals en matèria de drets
humans de manera efectiva -tenim el cas de Colòmbia en ple conflicte armat que ha
passat de ser un dret nominal a una certa efectivitat- , s’obririen les portes
a una nova manera de fer política d’acord amb els paràmetres civilitzats de
l’Estat de Dret. A hores d’ara pot semblar una utopia, però crec que és una
fita lloable dins la cultura de la pau. Aleshores ja no es podria pertorbar la
tranquil·litat existencial dels ciutadans amb total impunitat, apel·lant a
conceptes abstractes i sobretot els dirigents polítics haurien d’esforçar-se
més per tal de fer política sense guerres. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>D’aquesta manera, la qualitat de la democràcia
donaria un gran pas endavant i la política esdevindria bastant més humana. Encara
ho tenim tot per fer.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-22297573857774541402023-03-14T21:33:00.006+01:002023-03-14T21:39:56.365+01:00Com trinxar el Vallès no hi ha res<h3 style="text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: large; text-align: justify;">Visc al Vallès Oriental. Treballo al Vallès Occidental. Soc de Barcelona. Aquest és el meu radi d’acció per als desplaçaments habituals. Condemnat a mourem en vehicle privat, perquè hi ha poc transport públic competitiu. Les meves vies de referència son la C-17 i l’AP-7.<br /></span><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Cada dia observo
com les carreteres estan plenes a besar, en un caos dantesc. La gent amb molta
paciència ho aguanta tot. Un pensament: ja poden fer moltes ampliacions, posar
més carrils, que no servirà per a gaire. Hi ha colls d’ampolla que no es
toquen, i que afavoreixen la retenció i les cues. D’anada i de tornada la
corrua de vehicles és espectacular, normalment de molts quilòmetres. A
aguantar-ho tot.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">La carretera
s’omple de camions a tothora, la qual cosa genera encara més perill. I després
de la pandèmia de la Covid-19 han augmentat els accidents. Sembla que hem
sortit tots plegats força més estúpids. No recordem res del que hem passat.
Però ens ha marcat. Nervis, ansietat, dèficits d’atenció. Més perill.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">El procés per
aprovar els pressupostos del 2023 ha estat laboriós, i finalment l’acord entre
ERC, Comuns i PSC afortunadament ho ha fet possible. No entenc el paper de
Junts, però de moment sembla abocat a la irrellevància com a mínim en aquest
punt, obsessionats en marcar diferències per a justificar la sortida del Govern
de la Generalitat. Encara entenc menys el paper del PSC demanant el Quart
Cinturó. Fa trenta anys que lluitàvem en el territori perquè això no fos
possible. I ara els socialistes es despengen d’aquest <i>statu quo.</i> Penso
que cal reordenar les vies interurbanes al Vallès Oriental, descongestionar-les,
evitar el pas de camions arreu. Però d’aquí a proposar aquesta provocació em
sembla una desproporció. Es curiosa aquesta fixació en el Hard Rock i en el
Quart Cinturó, així a l’engròs, aprofitant-se de la feblesa d’ERC.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Cada dia que faig
cua penso que el problema de la mobilitat no tenen solució, per la senzilla raó
que tot passa per la carretera. Els serveis públics són pràcticament
inexistents, i no són competitius. No cal dir res de rodalies de RENFE i encara
menys del transport de mercaderies per tren. Fa riure, per no plorar. Aleshores
ja tenim el camió arreu. I el cotxe arreu. Trinxar el Vallès té el seu sentit
polític, perquè és producte de la democràcia de grups d’interès i de pressió
que tenim. La tercera pota son les constructores, que van plantant edificis
arreu. Ja tenim el cercle tancat: <i>construir molt per poder fer carreteres i
omplir-les de vehicles privats i així portar les mercaderies en camió.</i> Ens
han abocat a aquesta forma de vida, a aquest habitat. Ni sostenibilitat ni
respecte al medi ambient, ni paisatges. Tot està subordinat a la triada
esmentada. En una economia tan dependent de l’obra pública i privada, no tenim
cap alternativa. A trinxar territori! Abans o després es l’únic camí.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Ara s’acosten les
eleccions municipals. Algunes formacions polítiques locals exposen llur
indignació per haver obert el meló del quart cinturó. Serà un punt que es
debatrà en els acords preelectorals i postelectorals. No sé quin és el traçat
exacte, però ho han tornat a fer. I així s’han clarificar les posicions, que
estaven somortes. El PSC sosté la necessitat de la infraestructura, amb suport
d’alguns ajuntaments. No la majoria. En general planteja força oposició des de
fa trenta anys.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Ajuntaments,
Generalitat, Estat, partits polítics, entitats ecologistes, grups i
col·lectius diversos, persones al Vallès Occidental i l’Oriental, expressen
interessos i concepcions diferents. I malgrat tot, no sembla que una via com
aquesta sigui l’única solució a un problema tant enquistat com la mobilitat
entre les dues comarques. Seguiran construint, venent cotxe, i fent carreteres.
Poc debat sobre el transport públic o el tren. I sempre ens quedarà el patinet
per expressar nítidament la contradicció irresoluble entre l’àmbit públic i les
solucions privades.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></span></h3>
JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-12103795259831418242023-03-14T21:27:00.002+01:002023-03-14T21:27:28.645+01:00Millores per al nou any <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Vivim una època d’odi. A qui no pensa com jo, a qui és independentista, a
qui és considerat extremista o radical. I aquest odi es plasma en la
impossibilitat de renovar amb normalitat les institucions i en particulars els
òrgans constitucionals. Domina una idea d’excloure, més que d’incloure. I així
no es pot fer res de profit. Vivim una greu crisi constitucional. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">L’estat democràtic de Dret com a valor civilitzatori en què la
transparència, la seguretat jurídica, la divisió i el control del poder per
evitar el seu abús i la garantia real dels drets fonamentals són elements
imprescindibles. En aquesta construcció les normes jurídiques (el govern de les
lleis) s'imposen a les decisions arbitràries dels homes. Però les coses no
sempre són tan clares a la pràctica. Deixant de banda quan les decisions
públiques s'allunyen dels procediments establerts, trobem supòsits en què sota
una aparença de normativitat la pretesa normalitat institucional es regeix per
mesures o decisions de dubtós control i fins i tot de difícil coneixement per a
aquells que no hi han participat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">L'Estat democràtic de Dret permet el control del poder i la garantia dels
drets fonamentals, encara que no sempre ho aconsegueix <i>in totum.</i> Aquesta
construcció en la mesura que és producte d'una lluita contra les immunitats del
poder en un intent de reconduir el poder estatal preestablert, ha anat avançant
progressivament al llarg de la història. Però el control absolut pot ser una
mica difícil, per no dir impossible. Apareix llavors l'anomenat “Estat dual”,
en què una part de l'actuació de l’Estat es troba sotmesa al dret, però se'n
manté una altra, lligada al poder, a les mesures necessàries ( com les de
l’art. 155 CE), que no sempre pot ser controlat del tot pel Parlament i les
lleis. Aquesta dinàmica força la divisió de poders fins a esdevenir
executivisme, és a dir, la predominança d'aquest poder sobre els altres, o en
el seu cas en el bloqueig de la renovació de les institucions en mans d'una
minoria opositora per al seu propi interès i benefici.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">De fet ja tot està estudiat i és conegut. Les institucions son segrestades
per elits, partits o grups d’interès. Observem
un estat que ha estat pres per uns subjectes que no admeten ningú més al seu
club, arribant a considerar-se a si mateixos representants de la sobirania
nacional o almenys sostenint que algunes opcions no poden ser legítimes en si
mateixes considerades , la qual cosa xoca avui dia amb l'obsessió a afirmar que
amb el règim del 78 no s'estableix una “democràcia militant”. I així, les grans
paraules amaguen grans misèries, que casen malament amb una concepció de la
vida política democràtica.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">A més, hi continua havent <i>mantres</i> o tabús com la unitat nacional,
que es converteixen en conceptes metafísics, parapetant qualsevol iniciativa
reformadora o rupturista, fins i tot petrificant la Constitució. Considerem que
és una herència del <i>sagrat</i> en la política, que desborda els
plantejaments racionals i en nom dels quals hi ha qui considera que tot s'hi
val<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Un altre element que provoca febre en el sistema és el <b>madrilenyisme
polític</b> en què al costat del món dels negocis propers al BOE (llotja del
Bernabéu), destaca una cosmovisió perversa i esbiaixada des d'una perspectiva
comunicacional, financera i política. Tot passa a Madrid. Així mateix, el poder
de l'alt funcionariat de l'Estat (sis de cada 10 alts funcionaris són de
Madrid) afegit als alts índexs de politització de l'Administració arreu dona
com a resultat tot un magma enganxós, adherit al poder públic i imbuït de
nacionalisme banal. Els cognoms “il·lustres” proliferen en aquests ambients i
ens proporcionen una nova pàtina d'aferrament a càrrecs de decisió, xarxes
d'influència i captura de l'Estat. Una captura que pot venir de la tradició
familiar o de clavegueres empresarials, policials, o del signe que convingui, i
que és un símptoma de corrupció en confondre allò públic amb allò privat.
L'herència monàrquica i la lleugeríssima cultura democràtica ens aboquen a una
convivència difícil, guerracivilista, amb institucions excloents. Així, la
democràcia es va allunyant de la nostra quotidianitat, si és que mai havia
estat gaire present. Cal millorar moltíssim.<o:p></o:p></span></span></p>
<p><span style="font-size: medium;"><span style="text-align: justify;"> </span> </span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-7497202070342452472023-02-12T20:51:00.003+01:002023-02-12T20:55:30.527+01:00Grafits i grafiters<p><a href="https://valors.org/grafits-i-grafiters/" style="font-size: 16px; text-align: justify;" target="_blank"><span style="font-family: arial;">Grafits i grafiters</span></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #494948; font-family: times; font-size: medium;">Us he de dir que n’estic fart dels grafits, és a dir, d’aquesta mena de taques de formes diverses que inunden les nostres ciutats, les persianes i portes, les parets, les infraestructures viaries, els trens. Tot està ben brut, com si no hi hagués la necessitat de netejar, en nom de no se sap quin criteri. Alguns ja parlen sense problema que “han vandalitzat” l’espai públic, i fins i tot hi ha qui ho defensa com a llibertat d’expressió o art. Jo no. Precisament penso què ens trobem davant d’un cas d’allò que no és la llibertat d’expressió ni l’art que en deriva, ans al contrari, una actuació sense límits i sense respecte als drets dels ciutadans que han de suportar la provocació d’aquest tipus de pintades.</span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">El cost de netejar grafits és molt elevat, i per tant en moltes ocasions els responsables opten per no fer res. Impressionant. Mireu els trens de rodalies de RENFE. Sembla que formin part de la pintura dels vagons. Un despropòsit més. Només sortir al carrer veiem aquest tipus de pintura amb esprai que empastifa tot el que pot. Anar per les nostres vies interurbanes és un altre exemple d’invasió d’aquesta lletjor. Ponts, túnels, separadors de carrils, mampares acústiques… tot ben empastifat. I fet d’amagat o no tant.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">Davant la situació anterior, algú en fa alguna cosa? El no fer és com legitimar-ho. Fa molt de temps que els estudiosos diuen que si no s’actua amb una certa celeritat davant de les pintades a l’espai públic es dona una imatge de consolidació del fet, i que tot això dona ales als grafiters. Algun dia, caldrà introduir al debat polític com s’està gestionant l’afer que comentem, o millor dit, per què no hi ha cap debat públic, per què s’accepta com un fet de la naturalesa que uns il·luminats ho pintin tot, sense saber ben bé la majoria de la societat què pretenen. </span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">Els grafiters plantegen molt a consciència una subversió de l’ordre establert mitjançant <em style="box-sizing: inherit;">tags, </em>es a dir, formes que estan personalitzades, que es van repetint en diversos indrets. Son obra d’un antisistema que es presenta a si mateix (i als seus companys de grup) com autor d’una obra singular. Fins i tot cal saber que aquesta gent té els seus ideòlegs, inspirats en una filosofia nihilista, provocativa, que juga amb la tebior institucional i la desorientació de la societat.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">Per carregar-se de raons per la impunitat alguns diuen que el que fan és art (la majoria no diu res, només fa). No acabo de comprendre que si un subjecte vol mostrar les seves dots artístiques obligui la societat a gastar-se centenars de milers d’euros. Hi ha qui no diu res perquè tenir per exemple la persiana del seu comerç neta li comportaria una despesa constant a la qual ja ha renunciat a fer-hi front. Aleshores tots empastifats i així sembla que no tenim problemes. Hi ha por entre la ciutadania, hi ha ineficàcia dels responsables públics.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">Recomano l’article de Ferran Sáez Mateu a l’<em style="box-sizing: inherit;">Ara</em> de 2 de novembre de 2022, p. 25, amb el títol d’ “Els grafiters i els seus ideòlegs”: la neteja es pot fer pagant un preu públic, els grafiters que exerceixen un lideratge en el moviment es consideren artistes postmoderns, i sobretot la indiferència sense debat dona per fet que hem de conviure amb els gargots i pintades. Això si, insisteixo, sense cap debat social.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: medium;">De fet, el problema és greu, perquè si no hi ha debat social, el que hi ha és una <em style="box-sizing: inherit;">imposició tirànica</em>. Qui ha decidit que a la nostra societat els grafits s’han de tolerar, allà on es pintin, com un fet irreversible? Per què els responsables públics ens imposen la indiferència davant d’un fenomen, que com hem dit és profundament ideològic i provocatiu, a banda d’ il·legal en la mesura què fa malbé el patrimoni públic? La tebior dels poders públics, dels gestors de les infraestructures, dels responsables de garantir un ús democràtic de l’espai públic, ens ha portat a una mena de <em style="box-sizing: inherit;">tolerància sense debat</em>. Així tenim un país ple de grafits arreu, on una minoria imposa la seva ideologia, i per si això no fos prou hem de suportar uns poders públics que han abandonat el principi d’autoritat, per tal de sucumbir a la tirania dels grafiters. </span> </span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-85863292034107704302022-12-21T17:29:00.000+01:002022-12-21T17:29:02.623+01:00Tornen les eleccions municipals<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cada quatre anys se
celebren les eleccions municipals. Partits polítics, agrupacions d’electors i
tot tipus de candidatures escalfen la maquinària per a la contesa. A la nostra
comarca tenim municipis de tota mena, extensos o no tant, amb molta població o poca.
En tots, de ben segur que a hores d’ara ja s’està preparant el magne
esdeveniment. Des de la perspectiva de la ciutadania, aquesta elecció és també de
gran transcendència, si més no per influir en la governabilitat dels ens
locals. Hi ha qui diu que hi ha massa municipis a Catalunya i poca eficiència,
però sigui com sigui està clar que ningú vol ser el darrer regidor del seu
poble. A més hem de recordar que de les eleccions locals sorgeix la composició
del consell comarcal i de la diputació provincial. Hi ha molt poder i recursos
en joc. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per al proper maig,
ciutats de la comarca com Granollers i Mollet ja fa mesos que han plantejat la
renovació a l’alcaldia, una estratègia a la qual el PSC es va apuntar des dels
temps llunyans de l’alcalde Maragall a Barcelona en cedir la vara a Joan Clos.
Renúncia l’alcalde i puja un altre de la llista, que es promocionat com a nou
candidat, mesos abans de l’elecció. Es aquesta una estratègia que s’ha
demostrat guanyadora, en poder aparèixer el nou alcalde com un candidat amb
experiència de gestió i amb la garantia de la coneixença. Les altres forces
polítiques ja estan acostumades a aquesta jugada, fruit d’exprimir al màxim
l’estratègia i el màrqueting polític. D’altra banda, el PSC s’ha instal·lat en
el relat de la moderació, la centralitat i la convivència, per tal de pescar
vots a espais diversos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El gran competidor
del PSC serà ERC, un altre <i>catch all party, </i>això sí amb la bandera de
l’independentisme. Crescut per la gestió del govern de la Generalitat i pel
paper determinant de la governabilitat a Madrid, exposarà el seu programa de la
base eixamplada i sense la radicalitat d’altres temps, amb la qual cosa pot
engrescar sectors partidaris de la centralitat i del vot útil. La gran
incògnita és JuntsXCat, després de la sortida del govern català. Caldrà veure
com es gestiona aquest fet. Junts sembla que es vol moure en un independentisme
més radical que en altres èpoques, tot i que potser els aspectes locals, els candidats
que es presentin o altres dinàmiques menys ideològiques poden atreure vots per
aquesta formació. D’altres forces polítiques com l’entorn dels comuns, sembla
ser que es mouran en un segment mes baix de captació de vots. I com sempre
caldrà veure el resultat del PP, C´s i Vox. En especial em sembla interessant
observar el paper de C´s, dins el seu procés de volatilització, i l’aliment que
pot rebre la dreta extrema i populista. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Depèn de cada
municipi les candidatures poden jugar rols diferents. En l’àmbit local hi ha
més cultura de la coalició que no pas a d’altres instàncies. Com que cada
municipi té la seva pròpia idiosincràsia, les aliances poden ser entre les
opcions més variades. Les agrupacions d’electors i les formacions independents
o d’estricta obediència local tenen un paper important en les eleccions
municipals. Aquí les variables són immenses, i caldrà restar amatents a cada
ens local.<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="text-align: justify;">Tornen les
eleccions municipals, en un 2023 que inicia un nou cicle.</span> </p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-47751360014277042702022-12-21T17:20:00.003+01:002022-12-21T17:25:30.318+01:00Necropolítica<p style="text-align: justify;"> <span style="text-align: justify;">La política és una
activitat que fa referència a l’exercici del poder públic sobre una comunitat i
en unterritori. L’estat és la forma d’organització del poder polític des de
l’edat moderna fins els nostres dies, tot destacant-ne la </span><b style="text-align: justify;">sobirania</b><span style="text-align: justify;"> com
a característica exclusiva. Això vol dir que la sobirania és l’atribut del
poder estatal, que no admet d’altre per damunt seu. Avui en dia la sobirania és
sovint compartida, o penetrada per decisions alienes, de manera que pot
donar-se el cas que l’estat no sigui plenament sobirà -com és el cas de l’estat
espanyol en el marc de la Unió Europea, o en l’actual món globalitzat-, la qual
cosa afecta també a la seva independència real.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En tot cas, els
poders públics emeten prescripcions o permissions que afecten la vida de les
persones. Podem dir que afecten la vida, la qualitat de vida i, arribat el
moment, la mort, com passa amb la pena de mort, però també amb l’admissió de
l’avortament o de l’eutanàsia. Són aquests uns aspectes molt delicats,
sensibles i profunds, que cal vinculat amb referències ètiques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, no sempre
l’afectació a la vida i a la mort és tan dràstica. Tot és més subtil. Achille Mbembe, pensador africà, influït per
la filosofia de Michel Foucault i el concepte de <b>biopoder</b>, ha desenvolupat
l’expressió <b><i>necropolítica</i></b>. Per aquell autor, l’expressió darrera
de la sobirania rau en la capacitat per decidir qui ha de viure i qui ha de
morir. La política és com una forma de guerra, una lluita a vida o mort. La polarització entre opcions pot arribar a
convertir-se en una mena d’estat d’excepció permanent -com a zona de confort de
la vida política-, paral·lelament a una declaració de l’adversari com a enemic
polític i en conseqüència com a subjecte a extingir. Aquí hauríem de recordar
la concepció de la sobirania expressada per Carl Schmitt – molt estimada pels
totalitarismes del període d’entreguerres del segle XX- quan la defineix com la capacitat de declarar
l’estat d’excepció, en la lògica amic-enemic. Una part important de la
construcció de l’estat espanyol als segles XIX i XX s’ha fet des d’aquesta perspectiva,
com una lluita contra els <i>antiespanyols</i>, els heterodoxos, els separatistes,
els rojos, els maçons, els exiliats. Avui penso que aquesta perspectiva és
perfectament vigent, per la manca d’integració del mateix estat, per la
facilitat amb la que s’exclou del debat constitucional a algunes opcions, i
sobretot amb la lleugeresa amb la que es va aplicar l’art. 155 CE, al meu parer
de dubtosa constitucionalitat malgrat les dues sentències del Tribunal
Constitucional sobre el tema, que van considerar que amb aquest article es
podria suspendre l’autonomia, quan no se sap on diu això a la mateixa
Constitució. D’altra banda i darrerament la invasió russa d’Ucraïna es mou en
unes coordinades similars, perquè el que es fa es una “operació militar
especial” per a netejar d’enemics una zona a la que no se li reconeix el dret a
existir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A banda de la situació
anterior, voldria comentar també una altra versió de la <b><i>necropolítica</i></b>,
en aquest cas relacionada amb decisions de l’estat envers les persones. El cas
més horrible és el de l’holocaust, i en general les discriminacions mortals per
motius racials o de qualsevol altre tipus. També és penós el maltractament dels
estats europeus a l’estranger pobre, com el que intenta venir a occident en
pastera com si no fos persona, quan no té “papers i se l’estabula en camps de
refugiats en condicions infrahumanes. La mediterrània com a <i>mare mortum </i>és
una manifestació sovint banalitzada de la<b><i> necropolítica</i></b>. I cap poder
públic sembla voler-se responsabilitzar. En general hi ha molts supòsits en els
que la cura sobre les persones és millorable: sensesostre, infància i adolescència,
discapacitats, subsidis socials en casos de pobresa, etc. Avui és urgent que
els poders públics que aproven ajudes siguin conscients de les dificultats i
limitacions que posen als necessitats. La burocràcia i la manca d’agilitat en
les prestacions a les que es té dret poden ser un fre tan gran que acabi sense
que es pugui demanar. Hi ha molts casos de persones vulnerables i sofrents que
si no reben una ajuda real -de l’estat, d’una ONG o de la família- són víctimes de la <b><i>necropolítica</i></b>.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En definitiva, avui
vivim en una època d’incertesa, de tensions, d’extremismes, de radicalitat, de
poca amistat cívica. A parer meu, un dels reptes més transcendentals que tenim
és fer de la política una activitat útil per a la convivència en llibertat, sense
violències estructurals. Ens cal fer de la política una activitat plena
d’esperança per a la vida i on el màxim desenvolupament dels drets humans sigui
una realitat. Encara tenim molt camí a recórrer. Sobretot perquè no tothom camina
en la mateixa direcció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-41023148669560115252022-12-21T16:55:00.001+01:002022-12-21T17:33:25.086+01:00La “ciutat difusa”, els pobles i el país<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La majoria de
nosaltres vivim en un habitat que s’ha anomenat <b>“la ciutat difusa”</b>.
Això vol dir que la dicotomia entre la ciutat i el camp, que ha estat un dels
conceptes que ha fornit la nostra cultura s’està esvaint. Moltes persones
pretenen viure al camp amb totes les “comoditats” de la ciutat i consideren que
el progrés consisteix en urbanitzar al màxim tot el camp possible. Molts
pobles abandonen de manera irreversible els lligams amb el camp i la
producció agrària, per convertir-se en centres industrials, de serveis i
especialment en indrets on col·locar la màxima quantitat d’habitatges
possibles, en un ritme frenètic que destrueix progressivament els paratges
naturals. El concepte de <b>“ciutat difusa</b>”, el podem observar
clarament a la Barcelona metropolitana, però arriba molt més lluny.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Una part important del nostre país desapareix definitivament en benefici
de la construcció compulsiva i abusiva. Ens trobem amb una construcció difusa,
perquè augmenta l’edificació i els efectes dels plans urbanístics, però no ho
fan amb la mateixa intensitat els serveis socials, els transports públics, el
sentiment de comunitat, el civisme dels ciutadans i dels poders públics,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni per tant, el benestar general.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi ha casos, a més,
què el resultat és antiestètic, com ara urbanitzacions que no deixen veure
edificis històrics, rotondes convertides en una mena d’andròmines, o arrencades
massives d’arbres del carrer. La <b>“ciutat difusa”</b> en la que ens trobem,
conté un germen perillós, i és que en nom del progrés i del suposat benestar es
pot destruir no tan sols el medi ambient, sinó també el poble o el país. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tot plegat ha
comportat canvis importants en les condicions de vida i greus conseqüències
mediambientals, entre les que destaquen l’augment de la contaminació, la
utilització del sol en zones de legalitat revisable, la creació d’una barrera
prop de la costa, l’alt grau de pavimentació, etc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però voldria
insistir en la destrucció progressiva del paisatge natural que s’està portant a
terme i en l’augment dels usos urbanístics del sol urbà o urbanitzable, amb la
pretensió de remodelar d’arrel els nostres pobles i convertir-los en ciutats.
En aquest context, s’ha instal·lat el discurs d’allò políticament correcte i
l’expressió clau, gairebé sagrada és el <b>“creixement o desenvolupament
sostenible”</b>. Així, sembla que l’objectiu final es aconseguir una mena de
ciutat que s’estengui com una taca d’oli per tot el territori, com si no hi
hagués límits a la força constructora, com si no hi hagués res més que ciutats,
perquè els pobles aspiren a ser ciutats. Augmenta la construcció i la mobilitat
es fa cada vegada més necessària però difícil, els cotxes creixen sense
aturador, les carreteres ho envaeixen tot, però el desenvolupament de la idea
de <b>comunitat</b> no té lloc amb la mateixa intensitat. El camió com a opció
de transport de mercaderies augmenta el perill de la conducció fins a límits
intolerables, com a l’ AP-7. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aleshores,
Catalunya s’omple de cases i el mes greu és que n’hi ha algunes que no tenen
cap connexió amb el fet de viure, ja que son ocupades pocs dies l’any, o son
considerades un objecte d’inversió. L’habitatge no és un dret. El paisatge no
és un dret. Es viu enmig d’obres continues i els ajuntaments no tenen més remei
que cercar un finançament suficient en el fet de la construcció, aspecte que es
presenta sovint com un mal menor o inevitable, com si no fos producte d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">statu quo</i> amb els corresponents
interessos econòmics i polítics de fons. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’actual model de
vida –que ens han creat- basat en el <b>binomi cotxe-casa, per a fer carreteres</b>
s’hauria de revisar, tant per motius mediambientals com socials. De fet ja
s’està revisant per amplis sectors socials. En el rerefons del model urbanístic
hi ha una imposició política i social. La construcció desbocada sense sentit
social és un despropòsit decadent, malgrat els cants de sirena de qui es
beneficia de la situació o de gent il·luminada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-70307685456032308112022-10-19T18:14:00.001+01:002022-10-19T18:14:20.874+01:00Els poders públics poden ser incívics?<p> <a href="https://valors.org/els-poders-publics-poden-ser-incivics/">Els poders públics poden ser incívics?</a></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 16px; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;">Els darrers anys ha augmentat la preocupació per l’incivisme -més que no pas pel civisme- i pels problemes derivats de la convivència en l’àmbit local. Una societat cada vegada més complexa, heterogènia, fins i tot polaritzada provoca que les formes de vida siguin molt diverses. La manca d’educació, l’exclusió social, la crisi de la idea d’autoritat, el relativisme moral, poden afavorir la indiferència sobre allò que és públic.</p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 16px; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;">Avui veiem als nostres pobles, viles i ciutats que hi ha massa sovint brutícia, soroll a deshora, desordre per no dir caos, i també malestar. De vegades la vida esdevé un olla de grills, amb molt soroll i poca harmonia, si més no a l’espai públic. La primera reacció a aquesta situació és demanar que es faci alguna cosa. Qui ho ha de fer? Qui ha d’intentar regular tota aquesta vida desbocada per tal d’intentar un cert ordre per la convivència? L’educació moral ens mena a compartir pautes, rituals, valors, hàbits, comportaments en definitiva. El problema el tenim quan aquesta educació falla. I penso que falla força, tot desembocant en la cultura de la indiferència i fins i tot de la subversió.</p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 16px; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;">És en aquest moment quan ens plantegem què poden fer els poders públics i fins a quin punt poden actuar. Quan fallen els ressorts formals i informals que permeten la convivència espontània, apareixen les normes jurídiques per tal de garantir aquesta convivència. Des de la perspectiva local ens hem quedat en normes municipals, sense atrevir-nos a anar més enllà, com si no fos una qüestió del país que volem tenir. I no tot és el dret, també les actituds dels poders públics poden afavorir una bona convivència. Cal saber intervenir per sentit de responsabilitat davant la protecció de la seguretat i dels drets fonamentals de les persones.</p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 16px; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;">Aleshores ens podem plantejar si hi ha una intervenció suficient, tot prestant-se uns serveis públics eficients i eficaços: des de posar papereres, la recollida de les escombraries, fins a la cura de les persones, o una seguretat pública efectiva. De fet, la relació de les persones amb l’Estat és un dels temes centrals de la filosofia política i moral, perquè si bé hi ha àmbits on la llibertat es configura per l’absència d’intervenció, en d’altres és aquesta la que es converteix en autèntica garantia dels drets fonamentals. A partir d’aquí em pregunto per què hem de suportar, per exemple, que els grafits envaeixin impunement l’espai públic, o per què no hi ha manera d’establir un ordre raonable en la mobilitat a Barcelona. Per no dir res sobre el discurs no sempre clar de l’anomenat “urbanisme tàctic” que hem hagut de suportar durant la pandèmia del Covid-19.</p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 16px; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;">Al meu parer, els poders públics han d’intervenir, a partir de processos participatius que permetin a la ciutadania dir la seva sobre el que es vol fer. Eleccions i democràcia participativa son cabdals. A partir d’aquí han de defensar el bé comú i l’interès general. Necessitem un consens de país, per saber on som i que volem que sigui Catalunya com a espai de qualitat humana, on es pugui desenvolupar allò que els clàssics van anomenar “l’amistat cívica”, amb una visió positiva del que significa (con)viure en comunitat.</p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #494948; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 16px; margin: 1.5rem auto; max-width: 50.625rem; text-align: justify;">Massa sovint l’actuació dels poders públics és poruga, condicionada per ideologies que amaguen idees poc creatives i enfronten mes que no pas uneixen. I sobretot entenc que llur actuació no pot ser inútil, insuficient, unilateral, poc transparent, atès que tot això és una provocació des de la perspectiva democràtica. Cal defensar el bon govern. I aquest comença per no patrimonialitzar l’espai públic. </p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-81755369113499699372022-07-13T13:19:00.011+01:002022-07-13T13:23:48.510+01:00La Unió Europea: passat, pressent i futur<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El dijous 7 de juliol de 2022, a
les 19 h. al Pati de Columnes de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de
Barcelona, organitzat per la Fundació Sant Raimon de Penyafort, en
desenvolupament del conveni de col·laboració signat amb la Universitat Autònoma
de Barcelona, tingué lloc un nou <i>Espai de Reflexió</i>, en aquest cas per
tal de debatre sobre “La Unió Europea: passat, present i futur. Dels pares
fundadors a la invasió d’Ucraïna”.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La benvinguda va anar a càrrec
del Dr. Xavier Puigdollers, patró de la Fundació, advocat i professor
universitari, qui va explicar l’objectiu fundacional d’acostar el dret a la sociedad
en els àmbits dels infants, els privats de llibertat o el dret europeu.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A continuació es va desenvolupar
la taula rodona, formada per la Dra. Blanca Vilà, catedràtica de dret
internacional privat de la Universitat Autònoma de Barcelona, pel periodista
Sr. Lluís Foix, i pel Sr. Santiago Nadal, advocat vocal de la comissió de
relacions internacionals de l’ICAB.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Actuà de moderador el Dr. Josep Maria de Dios, director de l’Institut
d’Estudis Europeus de la UAB.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Intervingué en primer lloc el Sr.
Lluís Foix, per afirmar que la UE és sobretot un projecte de pau, fonamentat en
el dret, així com una condició de progrés i llibertat. Va destacar altres
elements constitutius com l’economia social de mercat, la tradició
jueva-cristiana o el pensament occidental. També va afirmar que la UE exerceix
un “soft power” de gran autoritat al món.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>D’altra banda, es va centrar en els reptes actuals com la guerra a
Ucraïna, la necessitat d’organitzar la seguretat col·lectiva europea, la
relació amb els USA o els Estats que són candidats a l’ingrés en aquesta
organització d’integració supraestatal.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A continuació la Dra. Blanca Vilà
reivindicà el valor de la construcció jurídica de la UE, destacà el “laboratori
de la diversitat” que suposa i afirmà que els problemes europeus són una part
dels problemes globals del nostre món. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Posà
èmfasi en el paper dels pares fundadors, i en especial Jean Monet, de qui va
recomanar llegir les seves memòries. A continuació va parlar dels instruments
jurídics més destacables, com ara els principis de primacia, efecte directe, la
qüestió prejudicial o els reglaments europeus. D’altra banda va defensar la
importància dels principis derivats dels tractats fundacionals, els quals tot i
que han de passar pels tribunals han ajudat a cohesionar jurídicament la UE,
com ara els principis de subsidiarietat, el de confiança mútua, el de
solidaritat o el federal. Va definir la UE com una comunitat de valors, en
especial aquells que es connecten a la carta de drets fonamentals. El mètode de
treball de les institucions europees va considerar que era essencial, i que
avui en dia l’actual comissió està produint un canvi de llenguatge, que entre
altres coses ha portat a la inevitabilitat d’una sanció de les autoritats
espanyoles a les grans empreses d’obres públiques, per pràctiques contraries a
la llibertat de mercat. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Finalment, el Sr. Santiago Nadal <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va posat el focus en la influència i
incorporació d’elements jurídics propis del dret anglosaxó i alemany. Comentà
que la seva experiència és la tenir cada vegada més en compte el dret europeu
en la pràctica forense, de manera que avui el dret europeu està present en
totes les branques del dret. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A continuació es va obrir un torn
de comentaris i preguntes per part del públic assistent, que va permetre
completar una estona de reflexió fructífera, ben dirigida pel moderador de la
taula rodona. <o:p></o:p></p><br /><p></p></blockquote>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-90973865293160782742022-06-09T17:08:00.000+01:002022-06-09T17:08:03.860+01:00Ayudar a los crucificados de este mundo<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES">He asistido con interés al curso organitzado por <i>Cristianisme i Justícia</i> titulado “Crisis de cuidados y construcción de la cuidadanía”, un curso magníficamente dirigido y del que he podido obtener información y formación para un objeto de estudio que considero relevante: cómo mejorar el cuidado, no sólo desde la perspectiva comunitaria sino desde un nuevo paradigma de legitimidad de los poderes públicos, que sería instrumentar mecanismos de ayuda sistemática, útil y efectiva a las personas que la necesiten. La <b>cuidadanía</b> es el término que acoge toda esta actividad de donación a los demás y de prestación de subsidios útiles, en especial para los más desfavorecidos, pero en general un elemento estructural para todas las personas, como emanación de su misma dignidad. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES">Para desarrollar el planteamiento anterior, partimos del hecho de que la <i>vulnerabilidad</i> es un atributo que está en la esencia de la condición humana. Es la realidad de la vida. Por consiguiente, se opone al engaño de la autosuficiencia, que es una apreciación limitada y reduccionista de la misma vida. Reconocer que somos vulnerables es tomar conciencia de la propia crucifixión, y que este sufrimiento puede dar sentido no sólo a la vida sino a las estructuras institucionales que construimos los humanos. El cuidado supone así la consciencia de la <i>fragilidad,</i> pero al mismo tiempo la capacidad de luchar contra la adversidad, ejerciendo una inteligencia al servicio de la bondad y del bien.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES">Tradicionalmente los cuidados se han desarrollado de forma horizontal entre miembros de las familias y muy especialmente por parte de las mujeres. Hoy en día, domina también la feminización del cuidado y la precarización de las personas prestadoras del mismo, por no decir su olvido, ignorancia o banalización. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">A parte de exigir una ética del cuidado y de la responsabilidad de las personas, me resulta importante plantear que el reto actual es construir una Administración que reconozca la fragilidad humana y que los poderes públicos puedan actuar con eficacia ante los problemas graves de las personas. Se trata de generar prestaciones públicas eficientes y eficaces para hacer frente a la vulnerabilidad humana, en todos sus grados y variantes. Estamos muy lejos de conseguirlo, pero este es el paradigma nuevo, centrado en la <b>cuidadania </b>y no sólo en la condición legal de la ciudadanía. Centrado en la dignidad de la persona humana y en su pleno desarrollo, como una exigencia ligada a todos los derechos y deberes cívicos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">Habría que delimitar también qué es lo que han de hacer las familias, las comunidades sociales en general, y qué es lo que ha de hacer el Estado. Este es el dilema actual.<br />Hoy en día tenemos aspectos como la preocupación por garantizar un mínimo vital para subsistir, que comporta una prestación pública, que en realidad es insuficiente e inútil en muchos casos, porque no llega a solucionar los problemas de las personas. </span><span lang="ES">Después del Covid-19 salieron convocatorias para intentar paliar la pobreza y la exclusión social causadas por la pandemia. Veamos el caso del Ingreso Mínimo Vital. Es aplicable a personas que tienen ingresos menores a 480 euros. Después de dos años de su aprobación, el 95% de personas que están en condiciones de solicitarlo no lo han hecho (Elena Costas, Ara, 16.4.22. p.25). Esto no puede ser. Es inaceptable aprobar ayudas que luego son de difícil acceso por motivos técnicos, a causa de las dificultades de la solicitud informática o por la llamada brecha digital, el miedo al estigma social, o en definitiva todo tipo de trabas burocráticas que no tienen en cuenta las singularidades de colectivos excluidos socialmente. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">En ocasiones los requerimientos administrativos, o la tramitación electrónica – una auténtica tiranía para muchos- alejan las prestaciones de la solución de los problemas a los que se pretende hacer frente. En general, los derechos llamados económicos, sociales y culturales, son finalidades de los poderes públicos y no derechos subjetivos. Incluso bienes básicos como la vivienda se han situado en estas coordenadas. Considero que no hemos de conformarnos con políticas débiles que son inútiles para ayudar a las personas necesitadas. Hay que reforzar los servicios sociales y la atención a las personas concretas, con todas sus circunstancias. Es un largo camino para centrar la política en la <b>cuidadanía</b>. Y para que ello sea posible hay que asignar más presupuesto a esas políticas. Es un cambio de modelo sociopolítico, por eso le llamamos nuevo paradigma.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES">Uno de los problemas más graves que tenemos hoy en día en el ámbito de la cultura del cuidado es que la administración no siempre tiene la sensibilidad suficiente para llevar a cabo una ayuda eficaz y eficiente. Se malpiensa de los posibles solicitantes, no se está a su lado, y por lo tanto las ayudas devienen inútiles. Esto ya lo ha denunciado la <i>Taula del Tercer Sector </i>en Catalunya, pero parece que los gestores públicos no saben encontrar soluciones. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">Mientras tanto, la <b>necropolítica</b> va avanzando. Hoy presenciamos una auténtica crisis de legitimidad y de confianza en las políticas públicas de ayuda, y en general en relación a aquello que podemos esperar de los políticos y la política. Nos acechan grandes amenazas, que van en sentido contrario a lo que aquí propugnamos. La cultura del descarte, que determina quien es obsoleto o no, el conflicto como algo normal o mejor dicho banal, en el sentido de que antes de determinadas rupturas no se intenta alguna solución (divorcios o abortos); los micromachismos que impiden el pleno desarrollo de la personalidad de la mujer; la invasión y la manipulación informativa ( como ahora sobre la guerra de Ucrania, y en general en las guerras olvidadas en tantos lugares del mundo). Hoy nos domina un contexto que no favorece el cuidado de unos a los otros. El relativismo ético, el consumismo, el individualismo, la cultura del no y de la desvinculación, el sálvese quien pueda, la indiferencia, están por todas partes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">La respuesta a qué mecanismos sociales <i>nos anestesian frente al sufrimiento de los demás</i> es compleja, a mi juicio. Es toda una manera de vivir, en la que el cuidado del otro, en la dimensión del amor, no se da hoy fácilmente como valor social. Sin embargo, también hay sectores de la sociedad no anestesiados sino comprometidos con los demás. Esto ha sido siempre así. Los seres humanos somos capaces de lo mejor y de lo peor. Somos peligrosos porque la maldad humana nos puede llevar hasta el fin del mundo y de la especie humana. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">Como se ha dicho a menudo, debería darse una auténtica revolución vital, un cambio de la manera de vivir, un nuevo humanismo o posthumanismo, en el que se renuncie a la necropolítica y se potencie la cultura de la vida y del amor cívico. A mi juicio hay tres ámbitos donde se debe actuar con urgencia: las personas más vulnerables, el medio ambiente y el respeto al bienestar animal.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">La <b>cuidadanía</b> replantea el concepto de "acuerpamiento”. Se trata de reivindicar la condición corpórea y por tanto frágil, en la que aparece la enfermedad, el dolor y el sufrimiento. La condición humana está formada por cuerpo y alma, por cuerpos físicos en los que hay emociones, sentimientos y una <i>psique</i>. En este conglomerado se plantea la ausencia de respuestas útiles, materiales y morales, como servicios sociales insuficientes, prestaciones inútiles o escasas, la soledad o las enfermedades incurables. La vulnerabilidad humana se nos muestra no sólo ante la adversidad sino ante la ausencia o insuficiencia de las ayudas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">Durante unos dos años y medio he descubierto el valor de los cuidados, incluso una visión maternal de la vida (no asociada a ningún género). He tenido un hijo con ELA que falleció. ¡Una auténtica crucifixión! ¿Cuántas veces Dios ha sido crucificado (Kazantzakis) y cuantos mártires hay en la historia (Simone Weil)? Con grandes tensiones emocionales ha funcionado la familia, el entorno de amigos, las personas cuidadoras, y también la ley de la dependencia, y las prestaciones de la Seguridad Social, aunque en estos casos con demasiada burocracia paralizante. He observado cómo entidades especializadas hacen lo que pueden con muy pocos recursos. Hemos tirado adelante con la fuerza del amor y de la empatía. Pero he constatado la necesidad de mejorar los servicios sociales, y que la administración no dificulte una situación ya de por sí muy complicada. </span><span lang="ES">Menos burocracia y más humanidad. Hay que saber ayudar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">El <b>cuidado democrático</b> implica un desarrollo eficaz de las prestaciones públicas a las que tienen derecho las personas en el acompañamiento de su sufrimiento. Se han de ir configurando prestaciones sociales que hagan posible que la igualdad y la libertad sean más equitativas para todos. El Estado social o del bienestar y en concreto la Seguridad Social pública se inventaron para atender a ese cuidado "democrático", aunque a veces parece que se guía más por un cierto paternalismo o por las contingencias económicas, y no por una exigencia democrática y moral. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES">Por otro lado hay que ir más allá del género para construir elementos de <b>cuidadanía.</b> La maternidad misma como manifestación máxima del cuidado (que permite y mantiene la vida) puede usarse sin ir más allá, con otros conceptos que son expresiones un poco extrañas para mí, como el maternaje. La expresión no la idea. Por consiguiente, si superamos las referencias a las actitudes tradicionales de los sexos, la maternidad puede ser ejercida en cierto modo por todo aquel que se sienta concernido, en el marco de la civilización del amor. Claro que hay que reelaborar los roles, de todos, para que el cuidado se desarrolle. Por consiguiente, hay que eliminar las concepciones individualistas, materialistas, consumistas, que nos devoran hoy en día. Y avanzar hacia una comunidad con elementos espirituales y transcendentes como la maternidad, o en general la actitud proactiva del amor hacia los demás. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES">Como vengo sosteniendo en estas líneas, uno de los retos de la cultura del cuidado hoy, es a mi juicio, ir más allá de la comunidad y establecer un sistema institucional público de ayuda a aquellos que lo necesitan. Y todo ello recoge muchos elementos de la perspectiva ecofeminista, los expande, y los generaliza a todos los sexos, a todas las personas, como titulares de derechos y deberes. Y nos da pautas para articular unos poderes públicos que intervengan eficazmente en la vida de las personas, en especial de aquellos más vulnerables y sufrientes. Es indispensable que la política tenga en cuenta mucho más a los crucificados de la tierra. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span lang="ES"> </span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: right;"><b style="font-size: 11pt;"><span lang="ES"> </span></b></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-33604103178009749372021-10-01T15:48:00.005+01:002021-10-01T15:51:19.973+01:00Homenatge a l'Arcadi Oliveres<p> <span style="font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">L'Institut
Emmanuel Mounier de Catalunya ha començat el nou curs 2021-2022 fent memòria i
homenatge a l'economista Arcadi Oliveres i Boadella, que ja en 2011 va rebre el Reconeixement Mounier. L'homenatge ha comptat amb la presència de la seva dona,
</span><span lang="ES" style="text-align: justify;"><a href="https://www.google.com/search?rlz=1C1AVUA_enMT792MA796&sxsrf=AOaemvL1jy3RRQUpX_1LOAxdcYu9s76K_w:1633001339323&q=Janine+K%C3%BCnzi&stick=H4sIAAAAAAAAAONgVuLSz9U3qDA0LbEof8Royi3w8sc9YSmdSWtOXmNU4-IKzsgvd80rySypFJLgYoOy-KR4uJC08Sxi5fVKzMvMS1XwPrwnryoTAL8BHz5WAAAA"><span face="Arial, sans-serif" style="color: black; text-decoration-line: none;">Janine Künzi</span></a></span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">.</span></span></p>
<p class="Standard" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-size: medium;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal;">L'acte va
començar amb unes paraules del president de l'Institut Mounier de Catalunya
(IEMC), el Dr. Albert Llorca Arimany, destacant quatre aspectes de la figura
d'Arcadi Oliveres: l'Economista, l'Activista, el Pacifista i el Divulgador.</span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-size: medium;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal;">A continuació va
presentar al ponent de l'acte, el Dr. Albert Recio i Andreu, professor jubilat,
activista i amic de l'Arcadi, i del mateix Departament d'Economia de la UAB, i
impulsor amb ell de les <i>Jornades d'Economia </i>C<i style="mso-bidi-font-style: normal;">rítica </i>des de 1987. El professor Recio va centrar la seva exposició
en tres àmbits: En primer lloc el mediàtic on l'Arcadi no generava rebuig, era
coherent, humil, conscient dels seus límits, disponible i optimista. En segon
lloc, el compromís ètic d'arrel cristiana de l'Arcadi amb semblança amb
l'Encíclica del Papa Francesc, <i>Fratelli tutti, que </i>reclamant la “cultura
de l'encontre”, evitant l'egoisme de la ciutadania dels països del primer món
(prejudicis i barreres culturals) i la indignitat dels immigrants, unia així la
seva trajectòria intel·lectual i vital. En tercer lloc, la seva saviesa
(persona coherent, antimilitarista i dedicat a l'educació) oferint mestratge i
esperança en front dels problemes amb aportacions com l'objecció de
consciència, la justícia i la pau, l'objecció fiscal, la banca ètica, la Universitat
Internacional de la Pau, la no-violència activa, els fòrums socials etc.</span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-size: medium;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal;">Sobre aquesta
llarga trajectòria de l'Arcadi, el ponent va sintetitzar la seva actitud amb
aquella tesi de Feuerbach: “El que els filòsofs han fet és interpretar el món, però
el que cal fer és canviar-lo”.</span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: medium; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal;">L'acte el va
concloure el Dr. Joan Lluís Pérez Francesch fent un recordatori personal i
institucional del professor Arcadi Oliveres i Boadella.</span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-55675434005240242322021-07-25T12:32:00.004+01:002021-07-25T12:34:52.747+01:00L’indult als presos independentistes <p style="text-align: justify;">L’indult és una mesura de gràcia que correspon signar formalment al Rei, mitjançant un Reial Decret acordat en Consell de Ministres. És un acte discrecional què intenta cercar la justícia material, deixant sense efecte total o parcialment la sanció imposada per un tribunal penal. L’argumentació o justificació és escassa, i es basa en criteris d’utilitat pública. La regulació de l’indult es preveu encara en una llei “provisional” de 1870.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En el cas que ens
ocupa, el Consell de Ministres del dia 22 de juny passat va aprovar l’indult individual
i parcial a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep
Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn, alliberant-los
de la pena de presó, però mantenint la inhabilitació per a exercir càrrec
públic. Aquesta concessió es va donar després que l’Assemblea Parlamentària del
Consell d’Europa considerés que la sentència de l’1 d’octubre no garantia els
drets dels inculpats i que les penes aplicades eren desproporcionades. També
cal que recordem la tensió provocada entre els partidaris de l’indult, en
concret el president socialista Pedro Sánchez, i els contraris, formats per la
triple dreta espanyola, PP, Vox i C´s, així com l’informe negatiu però no vinculant
del Tribunal Suprem com a òrgan sentenciador.</span> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Entre els
favorables a l’indult destaquem la patronal i els bisbes catalans. Aquests
darrers <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>emeteren un comunicat en el que
parlaren de la importància del diàleg i de les mesures de gràcia quan hi ha un
conflicte, i que cal quelcom més que la mera aplicació de la llei per al
desenvolupament harmònic de la societat. Posen en valor l’esperança, la
misericòrdia i el perdó sincers, tot respectant la justícia.</span> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Els elements anteriors
són essencials per a resoldre el conflicte polític a Catalunya. Desitgem que
els indults portin a escenaris de futurs millors, juntament amb altres mesures
que els han de complementar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-68028960224080844282021-07-18T19:10:00.002+01:002021-07-18T21:41:04.427+01:00Entrevista a Joan Lluís Pérez Francesch <p><a href="https://www.cmmedia.es/programas/tv/castilla-la-mancha-despierta/informativos-completos/1_oo29zart?pagina=11">Entrevista a Joan Lluís Pérez Francesh</a> </p><p><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 15px;">Llevamos toda la mañana intentando resolver los numerosos interrogantes que ha suscitado el fin del estado de alarma y queremos profundizar un poco más ahora en las cuestiones legales. Hablamos con Joan Lluís Pérez Francesch, profesor colaborador de los Estudios de Derecho de la Universitat Oberta de Catalunya.</span></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-50233915583544745872021-07-18T19:01:00.004+01:002021-07-18T19:01:31.281+01:00Perspectivas constitucionales de las nuevas tecnologías en seguridad<p> <span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Me corresponde llevar a
cabo algunos comentarios, sugerencias o críticas en relación con la ponencia de
la profesora Cristina Pauner Chulvi. Comparto la mayor parte de las
consideraciones de la ponente, en especial la idea –tan destacada por los
estudiosos- de que vivimos en la sociedad del riesgo (Beck), un riesgo como
define la autora, “indefinido” y “ubicuo”. Al mismo tiempo habría que tener en
cuenta la incidencia de la sensación o percepción de inseguridad de dicho
riesgo.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Es obvio que no me
corresponde llevar a cabo una ponencia en paralelo, sino destacar algunos
elementos que me parecen especialmente relevantes al hilo de la misma. Esto es
lo que voy a intentar a continuación.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">1.-
Amenazas globales y restricción de los derechos de las personas, como primer
elemento contextual</span></b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El concepto de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">amenaza global</i> se ha adueñado de las
reflexiones sobre la seguridad, y las Estrategias de Seguridad Nacional
detallan muchas de ellas. Ahora bien, en mi opinión lo que hoy está en tela de
juicio no es la seguridad sino <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
libertad</i>. Pienso que es conveniente advertir que el debate entre estos dos
valores es falaz, puesto que el Estado democrático de Derecho como estructura
civilizatoria<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
se basa en la garantía de la libertad política, y, por consiguiente, no todo
vale para luchar contra una pretendida inseguridad. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>equilibrio entre seguridad y libertad, la
primera ha asumido, al menos en una parte de los ordenamientos jurídicos
occidentales y en las regulaciones de la Unión Europea, un papel predominante,
a raíz especialmente de los atentados de septiembre de 2001, en los que se
inicia un imaginario nuevo, el de las amenazas globales en un mundo también
global e interconectado. Ante este escenario, se ha desarrollado una
normalización de las medidas excepcionales<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
sin ser declaradas como tales, e incluso se ha pergeñado un “derecho penal del
enemigo” en una lógica nunca vista anteriormente<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">A mi juicio esta renovada
preocupación por la seguridad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>puede<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>echar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>por<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>borda<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esfuerzo<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tantas<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>generaciones<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>por consolidar una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cultura de la
libertad</i>. Una Libertad con mayúsculas<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn4" name="_ftnref4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
que engloba las diversas <i style="mso-bidi-font-style: normal;">freedom, </i>según
la terminología anglosajona. Por el contrario, la doctrina del Tribunal Europeo
de Derechos Humanos nos parece un buen referente para no caer en abusos fáciles
en la lucha contra la inseguridad: la garantía del derecho a la seguridad de
los ciudadanos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es una obligación del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estado, derivada de su potestad de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">imperium,</i> que se ha de compatibilizar
con el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>respeto íntegro<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>los<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>derechos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>libertades reconocidos en el convenio europeo de derechos humanos, lo
cual lleva a proscribir la prohibición de la tortura y de los tratos inhumanos,
y se ha de fundamentar en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el respeto a las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>garantías<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>controles<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">precisos
</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>limitaciones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>restricciones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los derechos de las personas (intimidad,
secreto de las comunicaciones, protección de datos personales, privación de
libertad, hoy tan afectados) para evitar abusos. Sobre todo creo que es importante
destacar la lógica que se desprende de la doctrina de que nunca se podrá admitir
la llamada “derogación” o suspensión de uno de los derechos del convenio (art.
15 del CEDH) cuando signifique la eliminación del mismo, como se ha pretendido
alguna vez<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn5" name="_ftnref5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En este contexto, la ciberseguridad es, como
sostiene la autora, un punto de inflexión en el desarrollo de las amenazas
globales, tanto en si misma considerada como a su vez entendida como un
mecanismo de lucha contra amenazas que vienen del ciberespacio. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Por otro lado, si bien
la seguridad es junto con la paz un elemento básico e ineludible del concepto
mismo de Estado, que no siempre se garantiza con éxito por éste, hoy en día, su
aseguramiento ha desbordado las estructuras del poder político estatal, de su
soberanía. Las amenazas globales requieren<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sólo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>cooperación interestatal<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sino<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>también la creación de organismos
supraestatales de ámbito regional<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o
global, porque el impacto de aquellas se puede producir en cualquier lugar. Por
consiguiente, cada vez es mayor la necesidad de integrar las políticas de
seguridad como un aspecto nuclear asociado a la propia idea del mantenimiento
de la libertad de las personas allá donde se encuentren, ligado a un estándar
ético mínimo (mundial) sobre la condición humana. En esa lucha tienen mucho que
ver el terrorismo global o el crimen organizado transnacional, así como el
desarrollo ilimitado del mundo cibernético, pero<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>también las condiciones de vida de las personas,
sometidas a inmigraciones, abusos medioambientales, precarizaciones o brechas
de diverso signo como la de género. La globalización no ha evitado, ni mucho
menos, las desigualdades en las diversas zonas del planeta, a pesar de
proclamas como la lucha por conseguir unos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Objetivos
de Desarrollo Sostenible,</i> por ejemplo<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn6" name="_ftnref6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
Trabajar por una ciudadanía digital sin duda puede ser un mecanismo efectivo de
lucha por todos los ODS y en definitiva por un mundo más justo y seguro<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn7" name="_ftnref7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Además, la lucha contra
las amenazas globales mencionadas exige una coordinación de la información, de
la inteligencia, de la persecución policial y de los controles judiciales, que
también debe ser global, por razones de mera eficacia. La "normalización de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>las<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>medidas<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>excepcionales",<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sin<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>límites,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>controles<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni temporalidad, puede
convertirse en un gran peligro <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>para la
propia ciudadanía. El Estado puede caer en la trampa de preocuparse más por una
seguridad difusa que por la libertad concreta de sus ciudadanos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En los últimos años ha
aumentado la legislación que pretende asegurar al máximo la seguridad<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn8" name="_ftnref8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>,
con la consecuente<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>afectación<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>derechos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>privacidad,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>secreto<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>las comunicaciones, la
libertad de circulación, etc. El uso masivo de las tecnologías de la comunicación
y de la información, no siempre del todo controladas judicialmente, ha coadyuvado
a este peligroso camino de reformulación del ejercicio de los derechos fundamentales.
No podemos ignorar el diseño institucional entre el juez, a quien le
corresponde el control de las actuaciones, y la Fiscalía y los cuerpos
policiales en la persecución del delito. Hay que reivindicar la centralidad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>juez<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en todo el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>proceso judicial, su autorización o control
de las medidas adoptadas, como garantía de las mismas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">También hay de tener en
cuenta el nuevo rol de las tecnologías de la información y de la comunicación
que pueden facilitar la labor policial pero al mismo tiempo esconder un
potencial problema de legalidad en su posible abuso, en la medida en que se vean
afectados el secreto de las comunicaciones, la protección de datos, la
privacidad, el derecho al honor, la intimidad o la propia imagen. El mundo
digital ha puesto en manos de los cuerpos policiales nuevos instrumentos, eficaces
para el ejercicio de su función, pero potencialmente peligrosos si no se da un uso
adecuado, ponderado y controlado. El control judicial de las medidas policiales
es imprescindible y ha de ser la regla, como principio clásico y permanente del
Estado de Derecho. Así las cosas, vivimos hoy en una sociedad de masas que está
caminando hacia un "mundo vigilado", una sociedad guiada por la facilidad
del control gracias al desarrollo tecnológico (inteligencia artificial, robots
y drones). La libertad individual se ha visto afectada por<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>uso<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>chips,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ficheros,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>huellas<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dactilares,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>escuchas<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>telefónicas, videograbaciones,
etc. La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tecnología al servicio de la
vigilancia hace que nuestra vida sea “transparente”<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn9" name="_ftnref9" style="mso-footnote-id: ftn9;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
La vigilancia afecta a todos los resortes de la vida actual, y llega un momento
que ya no depende directamente de técnicas de procesamiento en manos del
hombre, sino de máquinas a las que hay que controlar muy de cerca para que no
acaben con la libertad humana<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn10" name="_ftnref10" style="mso-footnote-id: ftn10;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[10]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
Véase por ejemplo, la tecnología actual que permite hacer un “barrido” de todas
las comunicaciones existentes en un territorio, y no como hasta ahora con un
mero “pinchazo” intervenir un determinado teléfono<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn11" name="_ftnref11" style="mso-footnote-id: ftn11;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[11]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
El juez debe autorizar un uso ponderado de las posibilidades técnicas, en manos
de la policía. Se ha llegado al punto, como se dice en la ponencia, que los
Estados ya no se preocupan de proteger la seguridad sino “restringir los
derechos de las personas para proporcionarles seguridad”. Un auténtico cambio
de paradigma, a mi juicio realmente criticable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">2.-
La tiranía tecnológica<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La robotización
progresiva y la sustitución del<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>trabajo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>asalariado<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tradicional,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>nos plantean unos retos insospechados tanto en el ámbito de la
Administración Pública como en las empresas privadas o en las relaciones
humanas cotidianas. Es<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>difícil<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hacer<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>frente<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>las<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>grandes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>corporaciones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>financieras,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llamado<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«mercado»,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>así<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>manifestaciones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>políticas<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intereses: el deterioro de la democracia por
el auge de los autoritarismos y el populismo, así como el recorte de los
derechos de las personas en el contexto de la precarización. Está situación que
acabo de describir es en sí misma una auténtica amenaza la libertad<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn12" name="_ftnref12" style="mso-footnote-id: ftn12;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[12]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>uso<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>inteligencia<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>artificial<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>robótica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>puede<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>llevar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tiranía<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tecnología en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nombre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>progreso.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Comisión<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Europea, por<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>medio<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>su<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Comunicación<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>sobre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Inteligencia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Artificial<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>(COM<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2018<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>237<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>25<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de abril de 2018), aprobó un documento marco
para el desarrollo de la misma. El gran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quid</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la inteligencia artificial es que se basa
en algoritmos que piensan, toman decisiones, resuelven problemas e incluso
aprenden, por lo que pueden llegar a sustituir a la mente humana en
determinadas decisiones. La relación de dichos artilugios con el hombre
plantea<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>necesidad<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>resolver<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>acceso<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>datos,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>personales o no, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>derechos<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>autor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>lo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>más importante, la
responsabilidad por las infracciones y daños que puedan derivarse. La
inteligencia artificial supone la existencia de máquinas que autoaprenden en
base a combinaciones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>algoritmos<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>uso<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>masivos
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>datos<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>(big<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>data). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La capacidad de
decisión autónoma, pudiendo llegar a predecir y a decidir sin intervención
humana inmediata genera un reto ético de gran envergadura<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn13" name="_ftnref13" style="mso-footnote-id: ftn13;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[13]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. La
relación entre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hombre<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>robot<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ha<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llegado<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>punto<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>solicitar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«cotización<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>por<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trabajo realizado» por esas
máquinas en el seno de la Comisión de Asuntos Jurídicos del Parlamento Europeo
en enero de 2017, la cual aprobó una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">propuesta
de gobernanza de robots. </i>Según esta propuesta, se atribuiría a los robots
ciertos derechos y obligaciones, ya que serían responsables de cualquier daño
que causasen. Ejemplos ya en marcha de esta situación son los coches autónomos,
los drones y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>robots<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>para<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>medicina,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agricultura<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>industria. Dicha Comisión ha creado un grupo
de trabajo sobre legislación acerca de la robótica, en estrecha colaboración
con la comunidad de la robótica, incluidos los programas de los Estados
miembros, la industria, las universidades y las instituciones de investigación.
El Eurobarómetro de 2017 recoge un 72% de apoyo a todos estos artilugios, puesto
que se entiende que su uso es beneficioso para la sociedad. Actualmente, la
Unión Europea respalda más de 120 proyectos de investigación en este campo, a
través del programa SPARC, dotado con 700 millones de euros, en el marco del
programa Horizon 2020. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En el cuadro siguiente
podemos observar seis elementos considerados clave en los robots según el
Parlamento Europeo<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn14" name="_ftnref14" style="mso-footnote-id: ftn14;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[14]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">1.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Los<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>robots<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>deberán<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>contar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>con<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>interruptor<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>emergencia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>para<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>evitar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cualquier situación de
peligro.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">2.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>podrán<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hacer<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>daño<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seres<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>humanos.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>robótica<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>está<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>expresamente concebida para
ayudar y proteger a las personas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">3.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No podrán generarse relaciones emocionales.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">4. Será obligatoria la
contratación de un seguro destinado a las máquinas de mayor envergadura.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ante<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>cualquier<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>daño<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>material,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>serán<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dueños<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>quienes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>asuman<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los costes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">5.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sus derechos y obligaciones serán
clasificados legalmente.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">6.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Las máquinas tributarán a la Seguridad
Social. Su entrada en el mercado laboral impactará sobre la mano de obra de
muchas empresas. Los robots deberán pagar impuestos para subvencionar las
ayudas de los desempleados.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Como se puede observar,
nos encontramos ante un escenario nuevo de gran proyección futura, que sin duda
se irá instalando entre nosotros, y que necesitará un tratamiento jurídico
adecuado.</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">3.-
La ausencia de una cultura de Seguridad Nacional en España como segunda cuestión
previa. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hablemos ahora un poco
de España. Si sostenemos que el Estado democrático de Derecho tiene unas
exigencias ante el debate seguridad-libertad, lo mismo pasa con el Estado
compuesto. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En el tramo final de la
Décima Legislatura se aprobó y publicó la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ley
36/2015, de 28 de septiembre, de Seguridad Nacional</i>. Una ley importante,
por no decir, transcendental, por su función en el aseguramiento de la
seguridad colectiva frente a las actuales amenazas globales. Sin embargo, su
aprobación rápida, sin gran debate parlamentario, social ni académico, supuso
una oportunidad perdida para hacer pedagogía en un tema vital para España, en
términos estatales y sociales. La desconfianza con la que se tratan siempre
estos asuntos, convertidos desgraciadamente en aspectos más sectarios de lo que
sería deseable, generó tensión entre los grupos mayoritarios de las cámaras (PP
y PSOE), los cuales acordaron el texto con complacencia, y algunos sectores
como los grupos nacionalistas catalanes o vascos, lanzaron las campanas al
vuelo por entender que se podría producir una invasión a las competencias
estatutarias, en la medida en que entendían que la nueva situación que puede
declarar y dirigir el Gobierno, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
declaración de “situación de emergencia nacional” </i>supondría una vulneración
de las competencias estatutarias sobre las policías autonómicas y locales
(art.132 y 164 EAC), así como en materia de protección civil y gestión de las
emergencias. En consecuencia, el Gobierno de la Generalitat de Catalunya
presentó un recurso de inconstitucionalidad que fue resuelto por medio de la
STC 184/2016, de noviembre <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un sentido
desestimatorio pero con importantes elementos interpretativos, en especial el
término <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“coordinación reforzada”</i>, por
medio del cual se pretende huir de suspicacias competenciales y de la
imposición unilateral por parte del Gobierno de turno. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Si analizamos el <i>iter</i>
del procedimiento legislativo desde el proyecto de ley presentado por el
Gobierno, observamos una tendencia a incorporar conceptos como <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">coordinación</span></i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;"> o</span> <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">responsabilidad compartida</span></i>, con la
intención de suavizar las críticas recibidas desde la perspectiva autonómica.
Sin embargo, no ha cesado la desconfianza generada sobre la posible
invasión de competencias autonómicas, más que por la ley misma, una vez aplicados
los preceptos de la ley, según determinadas interpretaciones. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estamos ante una ley que aplica inicialmente la
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia de Seguridad Nacional. Un
proyecto compartido</i> (ESN 2013), y ahora la nueva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia de Seguridad Nacional. Un proyecto compartido de todos y
para todos</i> (ESN 2017), y que, en la medida en que plantea una reacción
institucional del Estado en su conjunto, pone en manos del Gobierno y en
especial de su Presidente, y del Consejo de Seguridad Nacional, como comisión
delegada del mismo, la capacidad para decidir unas medidas extraordinarias (sin
que afecten a los derechos fundamentales)<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn15" name="_ftnref15" style="mso-footnote-id: ftn15;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[15]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La falta de sosiego en
la tramitación, más la tensión centro-periferia en el caso del País Vasco y en
especial Catalunya, ha impedido a la opinión pública participar del debate en
torno a la importancia de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la cultura de
seguridad nacional</i> como responsabilidad compartida por la ciudadanía y
todos los poderes públicos del Estado en su conjunto. Así, no se ha hablado de
lo más importante, esto es, configurar elementos para una reacción útil frente
a las actuales amenazas a la seguridad derivadas del terrorismo global, de la
criminalidad transnacional o de los ciberataques masivos. Hoy es imprescindible
hacer frente a dichos fenómenos, para lo cual ya no sirven los medios
tradicionales como los “estado excepcionales” (alarma, excepción y sitio).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El concepto de
Seguridad Nacional se define en el art. 3 de la ley en los siguientes términos:
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“la acción del Estado dirigida a proteger
la libertad, los derechos y el bienestar de los ciudadanos, a garantizar la
defensa de España y sus principios y valores constitucionales, así como a
contribuir junto a nuestros socios y aliados a la seguridad internacional en
cumplimiento de los compromisos asumidos; concepto que hasta la fecha no había
sido objeto de una regulación</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">normativa
integral</i>”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Se trata, según se
insiste, de un “objetivo compartido” entre las diversas Administraciones,
estatal, autonómica y local, el sector privado y la sociedad civil. El art. 4
afirma que la política de Seguridad Nacional es una política pública bajo la
dirección del presidente del Gobierno y la responsabilidad del Gobierno, en la
que eso sí participan todas las Administraciones Públicas “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de acuerdo con sus competencias”</i> y la sociedad en general. Por
consiguiente, plantea que el Gobierno promueva una “cultura de Seguridad
Nacional” en la que se implique de forma directa a toda la sociedad. La
cooperación con las Comunidades Autónomas se realiza por medio de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Conferencia Sectorial para asuntos de la
Seguridad Nacional.</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El Gobierno, una
vez declarada la situación de interés para la Seguridad Nacional, en caso de
graves amenazas, podría dar órdenes directas a los funcionarios de la administración
autonómica pero nunca, sin el adecuado filtro de los mecanismos de cooperación
reforzada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y de acuerdo previo. Por
consiguiente, deberán ser objeto de un desarrollo posterior los mecanismos de
cooperación establecidos, para que todas las instituciones y sujetos
participantes en la garantía de la “Seguridad Nacional” participen positivamente.
¿O es que no hay que hacer frente común a los ataques a la ciberseguridad, la
seguridad económica y financiera, la seguridad marítima, el espacio aéreo, la
seguridad energética, sanitaria, de preservación del medioambiente, o a las
infraestructuras críticas?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Necesitamos un debate
profundo sobre la cultura de seguridad en España y en concreto de la Seguridad
Nacional como una cuestión de Estado, para hacer frente a los graves ataques y
amenazas globales mencionados, que tiene como marco la Estrategia de Seguridad
Nacional 2017, así como lo establecido en la Ley 36/2015, de Seguridad Nacional
que establece asimismo una dimensión orgánica denominada “Sistema de Seguridad
Nacional”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En la actualidad, la
importancia de los espacios comunes globales, como el ciberespacio, el espacio
marítimo y el espacio aéreo y ultraterrestre han sido tensionados, al tiempo
que se ha dado gran valor a las infraestructuras críticas, por su provisión de servicios
esenciales a la sociedad. Esta tesitura obliga a potenciar un modelo integral
de seguridad y a impulsar una cultura de seguridad en la que participen en su
definición e implementación todas las instituciones públicas y la sociedad. </span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">En este proyecto de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Seguridad Integral</i> inclusiva, no es admisible que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">seguridad</i> sea una parcela política bajo
el estandarte de unos determinados partidos que gobiernan; ni un pretexto de
control competencial ni territorial, por entenderse que se puede desvanecer la
pérdida de una determinada concepción del Estado. El relato sobre qué sea la
Seguridad Nacional puede acabar por imponer una determinada concepción de la
seguridad frente a la libertad. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">4.-
Las Estrategias de Seguridad<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Como se explica en la
ponencia hoy en día las estrategias de seguridad nacional y las supranacionales
como las de la Unión Europea, son documentos transcendentales en la lucha
contra las amenazas globales. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia Europea de Seguridad</i> vio la luz el 12 de diciembre de
2003 tras su aprobación por el Consejo Europeo. Se pretende dar respuesta a los
desafíos mundiales y a las principales amenazas de comienzos de este nuevo
siglo: el terrorismo, la proliferación de armas de destrucción masiva, los
conflictos regionales, la descomposición del Estado, la delincuencia
organizada. En 2008 el alto representante de la UE, Javier Solana, presentó <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el Informe sobre la aplicación de la
Estrategia Europea de Seguridad</i>, e hizo un balance de lo actuado por la UE
en aplicación de los objetivos y líneas estratégicas fijados en la misma. Finalmente,
entre otros documentos, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la Estrategia
Global para la Política Exterior y de Seguridad de la Unión Europea</i>, fue
adoptada por el Consejo Europeo celebrado los días 28 y 29 de junio de 2016.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Entre medio, en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>febrero<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2010,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Consejo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Europeo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>completó<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estrategia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Europea<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Seguridad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>adoptando la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Seguridad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Interior, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aprobada<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>por<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Consejo<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Europeo el 25 y 26 de marzo de 2010. El<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>diseño<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>modelo<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seguridad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>europeo<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>articula<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>diversos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ámbitos: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la Estrategia de Seguridad Europea, la
Estrategia sobre la dimensión exterior en el ámbito de la justicia, la libertad
y la seguridad, y la Estrategia de Gestión de la Información</i>. En el plano
operativo, el desarrollo de estas líneas de trabajo debe apoyarse en las
agencias implicadas en la seguridad interior de la Unión (Europol, Frontex,
Eurojust, Cepol y Sitcen), sin olvidar que el Tratado de Lisboa creó el Comité
Permanente de Cooperación Operativa en materia de Seguridad Interior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seguridad<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>interior<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la UE<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>exige<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Estados<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>miembros<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>compartan a tiempo la información para
prevenir los delitos y llevar a los autores ante la justicia: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nuestra estrategia, pues, debe subrayar la
prevención y la anticipación sobre la base de un enfoque proactivo y de inteligencia,
así como tendente a la obtención de pruebas para proceder a encausar judicialmente.
Sólo es posible llevar a cabo una acción legal con éxito si se dispone de toda
la información necesaria...”</i> y más adelante insiste en el denominado “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">modelo integral de intercambio de
información</i>”. Este modelo debe incluir todas las bases de datos de la Unión
Europea, para mejorar la seguridad dentro de un marco claro que también proteja
la privacidad de los ciudadanos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En el ámbito español<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn16" name="_ftnref16" style="mso-footnote-id: ftn16;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[16]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la Estrategia de Seguridad Nacional 2013</i>
articula la Seguridad Nacional como política de Estado. Dicha Estrategia
sustituyo una previa de 2011, en una dinámica lamentablemente vinculada al
partidismo político. Y <i style="mso-bidi-font-style: normal;">le siguió la
actual de 2017.</i> Por su parte, el art. 18 de la Ley 36/2015 de Seguridad
Nacional configura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el Sistema de
Seguridad Nacional</i> al cual nos referiremos a continuación. El Consejo de
Ministros, del 31 de mayo de 2013, aprobó la regulación del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consejo de Seguridad Nacional </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mediante Real Decreto 385/2013, de 31 de mayo,
de modificación del Real Decreto 1886/2011, de 30 de diciembre, por el que se
establecen las Comisiones Delegadas del Gobierno, en su condición de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comisión Delegada del Gobierno para la
Seguridad Nacional.</i></span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Con la entrada en vigor
de la ESN 2017 se establece que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">se
abordará el diseño de la posición estratégica nacional respecto de la
gobernanza y uso de los espacios comunes<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>globales”</i>. Con este objetivo, se complementará, en primer lugar, la
arquitectura orgánica del Consejo de Seguridad Nacional con la génesis de un
Consejo de Seguridad Aeroespacial. Y en segundo lugar, se ajustará el marco
estratégico sectorial de los denominados espacios comunes a esta nueva
Estrategia; supuesto que obligará tanto a revisar la vigente <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia de Seguridad Marítima Nacional y </i>la
de<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Ciberseguridad Nacional </i>como<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> la Estrategia de Seguridad Energética
Nacional, </i>así como el desarrollo de una<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
Estrategia de Seguridad Aeroespacial Nacional. <o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">A la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Conferencia Sectorial para asuntos de la
Seguridad Nacional </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como instrumento de
colaboración entre las CC.AA. le corresponde ejercer la “cooperación reforzada”
tantas veces mencionada. En cuanto al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Departamento
de Seguridad Nacional (DSN</i>), creado en 2012 es el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>órgano de asesoramiento al Presidente del
Gobierno en materia de Seguridad Nacional, y ejerce las funciones de Secretaría
Técnica y órgano de trabajo permanente del Consejo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia Española de Seguridad Nacional</i> ha sido complementada con
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrategia de Ciberseguridad Nacional</i>,
impulsada por el Consejo de Seguridad Nacional con el fin de dar respuesta al
enorme desafío que supone la preservación del ciberespacio ante los riesgos y amenazas
que se ciernen sobre él, con el fin de implantar acciones de prevención,
defensa, detección, respuesta y recuperación frente a las ciberamenazas. Bajo
la dirección del presidente del Gobierno; la estructura se compone de tres
órganos: el Consejo de Seguridad Nacional como Comisión Delegada del Gobierno
para la Seguridad Nacional, y dos nuevos: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
Comité Especializado de Ciberseguridad,</i> que dará apoyo al Consejo de
Seguridad Nacional prestando asistencia a la dirección y coordinación de la
Política de Seguridad Nacional en materia de Ciberseguridad, así como
fomentando la coordinación, cooperación y colaboración entre administraciones
públicas y entre estas y el sector privado, y el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comité Especializado de Situación</i> , que con apoyo del Centro de
Situación del Departamento de Seguridad Nacional gestionará las situaciones de
crisis de Ciberseguridad. Recientemente, la <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Orden PCI/870/2018, de 3 de agosto, ha publicado el Acuerdo del Consejo
de Seguridad Nacional, por el que se aprueba el procedimiento para la
elaboración de una nueva Estrategia de Ciberseguridad Nacional<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La Estrategia de
Seguridad Marítima Nacional desarrolla las previsiones de la Estrategia de
Seguridad Nacional de 2013 y las adapta a las exigencias especiales del ámbito
marítimo, en línea con otros instrumentos estratégicos internacionales. La
Estrategia de Seguridad Energética Nacional de 2015 o el <i>Plan Nacional de
Protección de las Infraestructuras Críticas </i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">de 2011 completan entre otros documentos la previsión de la reacción
del Estado frente a las amenazas<i> </i>globales<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn17" name="_ftnref17" style="mso-footnote-id: ftn17;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[17]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
La problemática de la ciberseguridad, sin embargo, se nos aparece como algo
transversal en la medida que afecta cualquier ámbito de los mencionados. </span><span style="background: white; color: black;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">5.-
El mundo de la postverdad y de la desinformación.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hoy, en el seno de la
Unión Europea (casos paradigmáticos son Polonia, Hungría o Italia), o en los
Estados Unidos de la era Trump, el populismo es una gran amenaza para la
convivencia, porque genera xenofobia, rechazo del diferente y un odio sin
límites a los inmigrantes, además de fomentar el discurso emocional y no
racional de la seguridad nacional. En este contexto, la narrativa, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el relato</i>, deviene un elemento central
para el control social<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn18" name="_ftnref18" style="mso-footnote-id: ftn18;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[18]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> y
las falsas noticias (“fake news”) se han convertido en una gran amenaza, ante
una opinión pública «con escasa capacidad de discriminación, poco tiempo para
documentarse, que busca emoción más que veracidad y a la que no le gusta ser
contradicha, sino por el contrario reforzar lo que ya piensa»<a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftn19" name="_ftnref19" style="mso-footnote-id: ftn19;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[19]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
En un mundo cada vez menos influido por los medios de comunicación
tradicionales y cada vez más por las redes sociales y los mecanismos
tecnológicos de generación de noticias, la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">postverdad</i> campa a sus anchas.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hoy en día es
importante controlar el relato, aunque este no sea verdad, con la finalidad de
generar un conjunto de información masificada y confusa, generar adhesión,
simpatía, aunque no se acabe de comprender. Como se afirma en la ponencia,
aparte de las injerencias en el derecho de protección de datos justificadas
desde la perspectiva de la seguridad, se ha desarrollado otra actividad que ha
ampliado el concepto de guerra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(la guerra
híbrida</i>) y que se mueve en la dinámica doble de atentado a la veracidad
informativa y de la manipulación de hechos con el objeto de generar inseguridad
o debilitar un Estado. La “guerra informativa” ha generado preocupación en el
seno de la Unión Europea y de Estados como España. La desinformación como
amenaza <i style="mso-bidi-font-style: normal;">on line</i>, así como los
ciberataques orquestados, con la finalidad de desestabilizar el Estado, que pueden
afectar tanto a la formación de la opinión pública como a las infraestructuras
críticas son hoy graves amenazas no solo al derecho a la libertad de expresión
sino a elementos sensibles de la seguridad nacional, en especial en periodos
electorales, como se sostiene en la ponencia. El debate se centra entre la difícil
autorregulación deontológica de los medios de comunicación (o redes sociales), la
creación de instituciones de supervisión como el Consejo Nacional de
Ciberseguridad, o los Consejos reguladores de la información.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Reflexión
final <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En este texto he
remarcado algunos aspectos que a mi parecer son elementos que contextualizan
las reflexiones que se vierten en la ponencia. Nos hallamos ante un nuevo
paradigma, que no es sólo securitario, sino civilizatorio. El mundo digital ha
sustituido al analógico, en ocasiones impulsado por la presión oficial (por
ejemplo la administración electrónica) generando auténticas brechas entre los
no nativos digitales, entre los que pueden darse importantes exclusiones
sociales. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Por otro lado, nos
hallamos en un mundo que se pretende seguro y regulado jurídicamente en una
lógica en la que la tecnología siempre va delante del derecho. Estamos ante un
cambio en las formas de vida, que alcanza la cotidianidad y que como es lógico
afecta a la convivencia, yendo mucho más allá de la privacidad, la protección
de datos o la intimidad, para afectar al ejercicio de todos los derechos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Respondiendo al título
de la ponencia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Perspectivas
constitucionales de las nuevas tecnologías en seguridad,</i> sostengo que hemos
de ser capaces de construir un discurso positivo sobre el uso de las TIC’s
puesto que están para quedarse, y su alcance es totalizador. Los ordenamientos
constitucionales han de adaptarse e interpretarse al servicio de una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“cultura de los derechos” y de un concepto de ciudadanía
que en gran parte es digital y ya sólo digital.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p><div style="mso-element: footnote-list;">
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span style="mso-ansi-language: IT;"> </span><span lang="IT" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: IT;">Llorca Arimany, A. (2018). “Civilització i barbàrie. </span><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">La tasca cultural en la
construcció d’una civilització humanitzada”, WP 353. Institut de Ciències
Polítiques i Socials, Barcelona,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><a href="https://www.icps.cat/archivos/Workingpapers/wp353.pdf?noga=1"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">https://www.icps.cat/archivos/Workingpapers/wp353.pdf?noga=1</span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Cfr. El clásico libro de
Vergottini, G. de (2004). </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="IT" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: IT;">Guerra
e Costituzione. Nuovi conflitti esfide alla democracia.</span></i><span lang="IT" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: IT;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">Bologna. Il Mulino.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Morales Prats<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>F<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.
(2015). La utopia garantista del derecho penal en la nueva “Edad Media”,</i> Reial
Academia de Doctors, Barcelona. Son casos flagrantes el limbo jurídico de los
prisioneros de Guantánamo, o los vuelos irregulares de aviones de la CIA por el
espacio aéreo de los Estados europeos.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn4" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref4" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> El símbolo de la Estatua de la
Libertad de New York es elocuente en esta lógica.</span><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn5" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref5" name="_ftn5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<a href="http://agendapublica.elpais.com/turquia-tercer-pais-en-un-ano-que-deroga-el-convenio-europeo-de-derechos-humanos/"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">http://agendapublica.elpais.com/turquia-tercer-pais-en-un-ano-que-deroga-el-convenio-europeo-de-derechos-humanos/</span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn6" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref6" name="_ftn6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">Véase sobre los ODS, </span><a href="https://undocs.org/es/A/RES/70/1"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">https://undocs.org/es/A/RES/70/1</span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">, </span><a href="http://www.undp.org/content/undp/es/home/sustainable-development-goals.html"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">http://www.undp.org/content/undp/es/home/sustainable-development-goals.html</span></a><u><span style="color: blue; font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></u></p>
</div>
<div id="ftn7" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref7" name="_ftn7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Véase la Carta de Barcelona por
los derechos de la ciudadanía en la era digital, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>elaborada a instancias del ICAB (Ilustre
Colegio de la Abogacía de Barcelona), </span><a href="http://www.icab.cat/files/242-500413-DOCUMENTO/CartaDretsDigitalsCAS-v1.pdf"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">http://www.icab.cat/files/242-500413-DOCUMENTO/CartaDretsDigitalsCAS-v1.pdf</span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> en proceso de elaboración.</span></p>
</div>
<div id="ftn8" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref8" name="_ftn8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif";">Pérez Royo, J (Dir.).Carrasco
Durán, M (coord.). (2010). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Terrorismo,
democracia y seguridad, en perspectiva constitucional, </i>Marcial Pons,
Madrid.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <o:p></o:p></i></span></p>
</div>
<div id="ftn9" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref9" name="_ftn9" style="mso-footnote-id: ftn9;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif";">En un sentido amplio véase
la reflexión de Wattimo, G (1990). <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">La sociedad transparente</span></i><b>. </b><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Paidós, Barcelona</span></span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">. <o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn10" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref10" name="_ftn10" style="mso-footnote-id: ftn10;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[10]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Whitaker, R. (1999). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El fin de la privacidad: cómo la vigilancia
total se está convirtiendo en realidad. Barcelona</i>: Paidós. Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn11" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref11" name="_ftn11" style="mso-footnote-id: ftn11;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[11]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> STC 39/2004, de 22 de marzo.
Afectación al derecho a la tutela judicial efectiva. <o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn12" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref12" name="_ftn12" style="mso-footnote-id: ftn12;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[12]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif";">Standing, G (2010). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El precariado. Una nueva clase social</i>.
Ed. Pasado y presente. Barcelona. Ramió, C (2018), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Inteligencia artificial y Administración pública. Robots y humanos
compartiendo</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el servicio público</i>.
Libros de la Catarata. Madrid. <o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn13" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref13" name="_ftn13" style="mso-footnote-id: ftn13;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[13]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Latorre, J.I. (2019), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ética para máquinas. </i>Ariel, Barcelona.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <o:p></o:p></i></span></p>
</div>
<div id="ftn14" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref14" name="_ftn14" style="mso-footnote-id: ftn14;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[14]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;"> </span><a href="https://www.iberdrola.com/te-interesa/tecnologia/inteligencia-artificial"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">https://www.iberdrola.com/te-interesa/tecnologia/inteligencia-artificial</span></a></p>
</div>
<div id="ftn15" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref15" name="_ftn15" style="mso-footnote-id: ftn15;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[15]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif";">En el actual clima de
desconfianza y tensión entre la Generalitat de Catalunya y el Estado central,
puede ser aplicado con fines que algunos consideran torticeros. No ayuda nada a
pacificar el estado de ánimo que la tramitación parlamentaria de una ley tan
determinante para garantizar la seguridad se haya realizado al final de la
legislatura, con unas prisas difíciles de comprender, ya que incluso se acordó
su aprobación por la comisión constitucional del Congreso sin necesidad de
pasar al pleno del mismo</span>.</p>
</div>
<div id="ftn16" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref16" name="_ftn16" style="mso-footnote-id: ftn16;" title=""><sup><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[16]</span></sup><!--[endif]--></span></span></sup></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Cfr. Pérez Francesch, J.L. y Gil
Marquez, T (2015), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las Estrategias de
Seguridad: instrumentos para la lucha por un mundo m ás libre y seguro. Una
visión desde España</i>, Revista de Derecho, Universidad del Norte, n. 44.
Pp.333-360</span>.<o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn17" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref17" name="_ftn17" style="mso-footnote-id: ftn17;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[17]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Cfr. <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ley 8/2011, de 28 de abril, por la que se establecen medidas para la
protección de las infraestructuras críticas y Real Decreto 704/2011 que
desarrolla la citada ley, así como la implantación del Sistema de Protección de
Infraestructuras Críticas.<o:p></o:p></span></span></p>
</div>
<div id="ftn18" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref18" name="_ftn18" style="mso-footnote-id: ftn18;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[18]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Aznar Fernández-Montesinos, F.
«Algunas reflexiones sobre la posverdad desde la perspectiva de la seguridad».
Documento de Análisis del Instituto Español de Estudios Estratégicos. 22/2018.
13 junio de 2018. Disponible en: </span><a href="http://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_analisis/2018/DIEEEA22-2018_Posverdad-SegNacional_FAFM.pdf"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">http://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_analisis/2018/DIEEEA22-2018_Posverdad-SegNacional_FAFM.pdf</span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">También recientemente, Quaderns del CAC, “Fake news,
algoritmos y burbujas informativas”, n. 44. Vol. XXI - julio 2018. Disponible
en </span><a href="https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-08/Q44_ES.pdf"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-08/Q44_ES.pdf</span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn19" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Santiago-%20J%20L%20%20P%C3%A9rez%20Francesch%20%20(revisado%20final).docx#_ftnref19" name="_ftn19" style="mso-footnote-id: ftn19;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[19]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Aznar, op. cit. p. 5.<o:p></o:p></span></p>
</div>
</div>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-48802540914943386822021-07-04T19:57:00.003+01:002021-07-04T19:59:01.429+01:00Cultura de seguridad y defensa: fundamentos y valores cívicos | UNIR OPENCLASS 10 d’oct. 2018 <p> <a href="https://www.youtube.com/watch?v=AUIoWa7qIvI&ab_channel=UNIR%7CLaUniversidadenInternet">Cultura de seguridad y defensa: fundamentos y valores cívicos | UNIR OPENCLASS</a></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span face="Roboto, Arial, sans-serif" style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;">Contar con una cultura de seguridad y defensa interiorizada socialmente se conforma como un pilar fundamental de las democracias avanzadas.</span></div><span style="background-color: #f9f9f9;"><div style="text-align: justify;"><span face="Roboto, Arial, sans-serif" style="color: #030303; font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><span face="Roboto, Arial, sans-serif" style="color: #030303; font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;"><div style="text-align: justify;"><span style="letter-spacing: 0.2px;">Por cultura de seguridad y defensa se entiende la parte de la cultura política que versa sobre el grado de conocimiento, información, actitudes y orientaciones que tiene la ciudadanía en relación con aquellos dos elementos: la seguridad y la defensa. La cultura de seguridad y defensa tiene como objetivo que el ciudadano conozca sus Fuerzas Armadas y que acepte y se comprometa con la defensa como requisito básico para conseguir la seguridad y la paz. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="letter-spacing: 0.2px;">La cultura de seguridad y defensa trasluce unos valores cívicos que se presentan como fundamentales para configurar una ciudadanía socialmente responsable. Así, valores como la unidad de acción, anticipación, prevención, eficiencia, sostenibilidad, resiliencia, legalidad, respeto de los derechos humanos, paz... son valores que, incardinados en el campo de la seguridad se socializan y se integran en la vida cívica. La cristalización social de estos valores requiere de una extensa e intensa labor pedagógica que facilite a la sociedad la interiorización de la cultura de seguridad y defensa como sustento y garantía de nuestro modelo de convivencia. Lograr que los valores cívicos permeen en la sociedad y que sean internalizados por los ciudadanos es una tarea de hondo calado y largo recorrido, que requiere el compromiso de todos los agentes clave, tanto de carácter público como privado.</span></div></span></span><p></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-430560326975212307.post-16294281150164536442021-06-18T14:18:00.008+01:002021-06-26T13:05:49.321+01:00LELA JANASHVILI GIORGI AMILAKHVARI European Security and Modern Constitutional State (Example of Georgia)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cedhico.org/recomanacions">European Security and Modern Constitutional State (Example of Georgia)</a><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;">JOAN LLUÍS PÉREZ FRANCESCH
Tensions between Freedom and Security in Contemporary World ...30 i ss.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcyXNcFZBuTe-G_T-3eLMzIIRMw8d_BxZcWMFepnRZZdIDrtpuo5qGGcI84lKjFu5urLzsFY7lsYNamAsXZ4MLOp51gbKiVMYeM0sm6IdXv6OwLgz93aYyHpWkRAMtAgwymKRSsGhCbTe0/s1477/European_Secturity_and_Modern_Constitutional_State_-_Collection_of_Articles_page-0001%255B1%255D.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1034" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcyXNcFZBuTe-G_T-3eLMzIIRMw8d_BxZcWMFepnRZZdIDrtpuo5qGGcI84lKjFu5urLzsFY7lsYNamAsXZ4MLOp51gbKiVMYeM0sm6IdXv6OwLgz93aYyHpWkRAMtAgwymKRSsGhCbTe0/s320/European_Secturity_and_Modern_Constitutional_State_-_Collection_of_Articles_page-0001%255B1%255D.jpg" /></a></div><p></p>JOAN LLUÍS PÉREZ-FRANCESCHhttp://www.blogger.com/profile/16916513976687864902noreply@blogger.com0