dimarts, 13 de novembre del 2012

Sessió de treball: LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LA PERSONA



Lloc: Lloc: Sala Sant Jordi de la Facultat de Filosofia de Catalunya(URLL), edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, carrer Diputació, 231.

Data: Dilluns 26 de novembre, de 19 a 21 hrs.


En els actuals temps de crisi econòmica i de valors , el concepte de responsabilitat social de la persona esdevé d’especial importància en la mesura que suposa la implicació voluntària i solidaria de les persones mes enllà de les obligacions pre‐establertes per les lleis, pel que fa a altres membres de la seva comunitat.
La reflexió es centrarà en la persona com agent actiu creador de riquesa no tan sols material sinó també espiritual, en el marc d’una concepció transcendent de la vida, de la crisi de l’estat del benestar i de l’emergència d’una societat que revitalitzi el paper dels deures comunitaris.


En els propers anys, l’economia occidental no podrà créixer a base d’impulsos públics. La necessitat de reduir els grans nivells d’endeutament a tota Europa i els compromisos propis de la zona euro ens aboca, sense marge de maniobra, a un redimensionament de les funcions socials de l’estat, obrint la porta a una participació mes activa de persones i entitats.


Partim d'una concepció de la persona que transcendeix la seva individualitat per tal d’esdevenir un subjecte social. En l’àmbit social i econòmic, cal fer una tasca pedagògica per tal que les persones siguin conscients del retorn que han de fer a la societat de tot allò que han rebut de la comunitat. Sembla urgent reivindicar el sentit social de moltes actuacions humanes, però no pas des de la cultura del “gratis total” i dels drets sense deures, sinó des de la convicció de que si la societat inverteix en el benestar personal és de justícia saber retornar‐lo. Si entenem que els canvis esmentats no son conjunturals sinó que estan per a quedar‐se, si adoptem postures constructives i no demagògiques, la conseqüència lògica per tal de sortir del forat és apel∙lar a la responsabilitat social de la persona. Cal un canvi de paradigma, centrat en la persona i en el seu rol social, que ha d’afectar les corporacions públiques, les privades i els mateixos particulars.


Per tal d’analitzar aquesta qüestió i donar arguments en la línia de construir la societat del benestar del segle XXI, PERSONA I DEMOCRÀCIA – JOAQUIM XICOY ha organitzat, amb la col∙laboració del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, una taula rodona amb el següent

                                    PROGRAMA

19.00h. Paraules de benvinguda a càrrec del Dr. Ignasi Roviró, vicedegà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL).

Presentació de l’acte i dels ponents a càrrec del Sr. Andreu Cruañas, director de “Persona i Democràcia‐Joaquim Xicoy”.


19.30h. Taula rodona moderada pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, professor de dret constitucional de la UAB, amb la
participació de:

- Dra. Sònia Güell Peris, professora de dret internacional de la UPF.
- Sr. Daniel Ortiz Llargués, professor del Dep. de Ciències Socials d'ESADE.
-  Dr. Josep Lluís Vázquez Borau, filòsof i president de l‘Institut Emmanuel Mounier Catalunya.


20.45h. Col∙loqui amb els assistents.


Es prega confirmació a institucionals@personaidemocracia.cat
o bé al telf: 93 112 19 89 (Sra. Begoña Morán)


dimecres, 7 de novembre del 2012

"Mala administració" i estupidesa humana

Avui he de fer una “parada” i un “parèntesi”, perquè us vull explicar una història de “mala administració” i d’estupidesa humana, que es va concretar en un embargament de compte corrent sense haver rebut mai cap sanció pel procediment legalment establert. Com que no em fan cas per les vies legals i administratives, vull exposar aquí el meu malestar per una forma tan poc decorosa d’actuar d’una administració pública.


Vaig rebre una notificació per correu certificat amb justificant de recepció, de la provisió de constrenyiment, quan anteriorment no havia rebut mai cap notificació en la fase prèvia de pagament voluntari d'una multa, sense poder fer, per tant, cap descàrrec al meu favor, ni al·legacions, amb la consegüent conculcació del dret de defensa, i del dret fonamental a que s’imposi una sanció administrativa d’acord amb el procediment legalment establert. L’anterior forma d’actuar comporta un funcionament anormal dels poders públics, una actuació il·legal i un malestar innecessari al ciutadà.

Els fets sancionats van consistir a “no obeir una senyal d’obligació sense perill”, i es van produir cinc mesos abans de la data de providència del constrenyiment. Sobre els fets, li vaig demanar disculpes a una parella d’agents que anaven en un vehicle municipal, amb un gest amb les mans. Es veu que un petit error humà sense cap mena de perill està castigat com si fóssim robots o màquines, sense contemplacions. 

Si a la deshumanització de la relació amb els agents afegim la manca de respecte a les persones per haver-se saltat l’administració les més elementals regles de l’estat de dret (m’agradaria que em poguessin demostrar quan s’ha intentat una notificació en el meu domicili, i quins documents té l’ajuntament de la companyia de correus per demostrar-ho), podem afirmar que estem en un cas de manual del que s’anomena com ja he dit abans “mala administració”, molestant al ciutadà amb actuacions estúpides que li provoquen un malestar innecessari, pèrdua de temps, i el rebaixen a un súbdit, sense cap consideració humana. Es tracta, a més, d’una actuació per la via de fet, en saltar-se tot el procediment administratiu sancionador establert a la legislació vigent.

Aquesta és una història lamentable, que m’ha robat temps de la meva vida, i que voldria que no es repetís mai més. Necessitem maneres intel·ligents i legals d'actuar, perquè a l'estat de dret la forma és el fons. Tant de bo que, de cara al futur, anem foragitant de les nostres vides l'estupidesa humana d'aquells que han d'actuar per a defensar els interessos generals i augmentar el sentiment de comunitat i la pròpia responsabilitat.

diumenge, 4 de novembre del 2012

30 minuts. TV3. 4 d'octubre de 2012

http://www.tv3.cat/videos/4317930/La-independencia-pas-a-pas

En els últims vint anys, dinou països d'Europa s'han convertit en estat. D'aquests dinou estats nous, sis -Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, la República Txeca i Eslovènia- ja formen part de la Unió Europea. Croàcia ingressarà a la Unió l'any que ve. Es podria arribar a convertir en un nou estat d'Europa, Catalunya?

Després de la manifestació de l'Onze de Setembre i de la negativa de Mariano Rajoy a negociar el pacte fiscal, la política catalana ha fet un salt qualitatiu: s'han convocat eleccions anticipades i el Parlament, per majoria, ha aprovat que durant la pròxima legislatura es faci una consulta perquè Catalunya pugui decidir sobre el seu futur.

Però és viable, des del punt de vista jurídic, el camí de la independència?

De quina manera pot convocar aquesta consulta, el Parlament? La Constitució espanyola és un mur infranquejable? Quines mesures prendrà el govern espanyol enfront de les iniciatives del govern i del Parlament de Catalunya? És possible arribar a una negociació amistosa? Catalunya podria continuar dins de la Unió Europea? Com és que al Quebec i a Escòcia es poden fer referèndums sobre l'autodeterminació i aquí no? La independència és viable, econòmicament?

Aquestes són algunes de les preguntes a les quals el programa "30 minuts" intenta donar resposta de la mà d'especialistes en Ciència Política, constitucionalistes i economistes.

En el programa hi participen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón; el ponent de la Constitució Miquel Roca; el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer; els professors de Ciència Política i experts constitucionalistes Ferran Requejo, Joan Lluís Pérez Francesch, Juan Carlos Gavara, Antoni Abat i Javier Pérez Royo; els economistes Núria Bosch, Ángel de la Fuente i Xavier Cuadras; la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i l'alcalde d'Arenys de Munt i impulsor de les consultes pel dret a decidir, Josep Manel Ximenis.