dimecres, 22 d’abril del 2009

23 d’abril: Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

Amb motiu de Sant Jordi, reprodueixo aquest escrit de l'amic Josep Maria Boixareu, amant dels llibres i editor:


A fi de contribuir a l’aclariment de l’origen i denominació exacta del Dia del Llibre, em permeto de transmetre la següent informació, fruit d’estudis que hi he dedicat des de fa molts anys i d’activitats personals directament implicades en el tema:

El Dia del Llibre va ser promogut per l’editor i llibreter valencià radicat a Barcelona Vicente Clavel, gran estudiós de Cervantes. La proposta la va fer a la Cambra del Llibre de Catalunya i es va celebrar per primera vegada l’any 1926, el 7 d’octubre, perquè llavors es creia que aquella era la data del naixement de Cervantes. Més endavant, en raó de que la data no era molt còmode per als llibreters degut a la campanya de començaments de curs i de que solia fer malt temps, va ser traslladat al 23 d’abril que oferia més certesa sobre la data-aniversari de la mort de Cervantes. Des de llavors la festa s’ha celebrat sense interrupció (ni durant la guerra civil), sobretot a Catalunya que coincideix amb el dia del seu patró Sant Jordi.

Amb motiu de la celebració a Barcelona del XXV Congrés de la Unió Internacional d’Editors l’any 1996, anys abans un grup d’editors catalans (entre els que m’hi comptava)varem començar a fer gestions perquè el 23 d’abril fos declarat per la UNECO “Dia Mundial del Llibre”. Les negociacions van durar més de tres anys perquè es va haver de convèncer molts països membres de la UNESCO perquè recolzessin aquella iniciativa. Per sort no va costar gaire aconseguir el recolzament del govern català, espanyol i el de l’aleshores director general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza. El principal argument va ser poder demostrar que la data del 23 d’abril no tan sols era l’aniversari de la mort de Cervantes, sinó també de Shakespeare, l’inca Garcilaso de La Vega, el català Josep Pla (!) i d’altres escriptors francesos, russos, etc. nascuts o morts un 23 d’abril.

Finalment, el dia 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO declarava per unanimitat el dia 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor”. D’aquesta manera el dia 23 d’abril de 1996, i durant l’esmentat XXV Congrés de la Unió Internacional d’Editors, es va celebrar per primera vegada el
Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor. Un miler d’editors de 60 països van quedar meravellats “in situ” de veure i viure com Barcelona aquell dia era una veritable festa del llibre, de la cultura i del civisme. Personalment, vaig tenir l’honor de fer-ne una glosa durant una recepció que es va fer al Palau de la Generalitat al congressistes de tot el món que es van endur l’encàrrec de la celebració d’aquesta diada als seus respectius països. Ara el Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor se celebra a prop de cent països i cada any se n’hi van afegint de nous. No hi ha dubte de que es tracta d’una bona aportació de Catalunya al món, de la que en podem estar legítimament orgullosos. Ara només ens manca poder mostrar uns índex de lectura a l’alçada d’aquesta celebració.

Feliç Sant Jordi i feliç Dia del Llibre !!!

Josep M. Boixareu

dissabte, 11 d’abril del 2009

Hem de saber restar al costat dels joves!

L’abandonament del jovent en mans dels impulsos consumistes, el baix nivell del sistema educatiu –que a més canvia segons el govern de torn-, la manca de protecció de la joventut i la infància davant els mitjans de comunicació, amb la dificultat de pactar uns horaris televisius en funció de les edats i molts d’altres exemples que tenim ben a prop, ens permeten arribar a la conclusió que hem de cuidar més els nostres infants i joves.

No es pot jugar amb una etapa decisiva de la formació de la personalitat, tant per raons morals, com des de la perspectiva de país. Cal que ens esforcem per tal de restablir valors profundament humans que afecten especialment els infants i joves. He llegit que determinats canals de televisió haurien de refer tota la seva programació si estiguessin disposats a complir els pactes sobre continguts televisius i protecció de la joventut. Què és més important, els índexs d’audiència o la protecció d’un segment de la població, quan això darrer és una exigència constitucional?

Malgrat les dificultats i les notícies negatives dels mitjans de comunicació, com els alts índexs de mortalitat infantil al tercer món per causes evitables, també és convenient recordar que hi ha molt d’amor i estimació en les relacions amb els infants i joves. Quanta sensibilitat hi ha en la relació autèntica entre els pares i els fills! Que Déu ens ajudi a copsar la necessitat de l’amor, que és una virtut incessant, que creix i es desenvolupa des del més pregon de la condició humana i que romangui de la manera més plena possible en les nostres vides i en les nostres relacions socials, en especial amb els joves.

divendres, 3 d’abril del 2009

La corrupció al continent africà i la visita del Sant Pare


La visita del Sant Pare Benet XVI a Angola i al Camerun, al continent africà, ha estat providencial per a donar a conèixer un missatge de regeneració moral. No entraré ara a comentar aspectes de moral sexual que són els que centren sempre l’atenció de la majoria de mitjans de comunicació.
Es tracta d’unes societats abduïdes per la corrupció, autèntica xacra i llosa que impedeix el desenvolupament de la justícia social. En ocasions, la corrupció consisteix en desviar diners de l’ajuda humanitària internacional, la qual, enlloc d’arribar al seu destí, es desviada a paradisos fiscals, o va a parar directament a les butxaques de l’entorn dels dictadors. Aquesta situació de corrupció es preocupant perquè els Estats africans acumulen un deute extern importantíssim, propiciat per la ineficàcia i l’actuació il·legal de dictadors, que a més, quan cauen, deixen darrera seu un deute acumulat que han d'eixugar uns ciutadans ja de per sí prou empobrits, per no dir víctimes de la misèria. Mentre tant, els diners dormen, fins i tot, en caixes fortes dels grans bancs occidentals.
L’ONG “Transparency International” ha denunciat que les grans companyies occidentals (del petroli, per exemple) cauen fàcilment en el suborn , com un instrument més de la seva política comercial o per obtenir beneficis dels responsables polítics. També cal fer esment a l’important paper de la llibertat d’expressió i del dret a la informació lliure, tantes vegades trepitjat, com un bon instrument de control sobre l’ús que es dona als diners rebuts per l’ajuda humanitària . Cal que se sàpiga que se’n fa dels diners, si arriben o no als seus destinataris previstos, i si s’apliquen realment als projectes pels quals es van lliurar.
En definitiva, la situació es dramàtica perquè cal molta més transparència en l’ajuda al gran drama de la misèria a l’Àfrica. Les dades són esfereïdores: avui els africans viuen pitjor que fa 40 anys, augmenta el nombre de nens no escolaritzats, la sida es una plaga, milions de persones no tenen accés a la sanitat, no disposen d’aigua potable, o es veuen afectades per un conflicte bèl·lic, entre d’altres desgràcies. La realitat d’Àfrica és la d’un continent que es mor dia a dia. Més enllà dels diagnòstics i plantejaments de política econòmica hem de recordar la gravíssima situació que pateixen moltíssimes persones concretes, i que el problema ve de lluny. Ens hem passat la vida sentint parlar del problema africà. El mon no es pot permetre aquesta situació de tan patiment. La visita del Sant Pare és un gest puntual que posa de manifest la feina i la preocupació de moltes persones , alguns dels quals han lliurat trota la vida per l’ideal de millorar les condiciones de vida dels africans, autèntic signe de les contradiccions de la humanitat.
El Sant Pare, al seu llibre Jesús de Nazaret analitza, entre altres aspectes, la situació de l’Àfrica. Acusa els països occidentals de saquejar el continent tant en aspectes materials com espirituals. Considera que occident ha alienat la societat africana, i li ha robat la seva essència. En el llibre, el Papa fa servir les paràboles del bon samarità i del fill pròdig per tal de fer notar que des de nous plantejaments es possible canviar les relacions amb el continent africà, i les relacions humanes i socials a tot el món.
En tot cas, la situació a l’Àfrica és una lamentació constant que posa a prova tota l’ humanitat.