dissabte, 23 d’octubre del 2010

Els objectius de desenvolupament del Mil.lenni


Deu anys després de la “Declaració del mil•lenni” cal tenir en compte que els objectius que es preveien per al 2015, per tal de reduir la misèria, la fam, les malalties, i la mortalitat infantil no es podran donar. Els darrers informes sobre aquests objectius no són gents animosos. L’ONU ha tornat a posar sobre la taula la urgència d’assolir aquests objectius per tal de fer sortir la humanitat de la misèria, però la crisi econòmica ha frustrat moltes expectatives. Recordem que es plantejava reduir a la meitat les persones amb ingressos inferior a 1 dolar al dia, o la reducció de la mortalitat infantil fins a cinc anys en dues tercers parts.
Els darrers mesos ha pujat de 55 a 90 milions de persones més del previst la xifra de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, s’han reduït els pressupostos per l’assistència social i per al desenvolupament, i l’accés als medicaments és cada vegada més costós en molts indrets del planeta.
Deixant de banda l’optimisme inicial desmesurat d’alguns plantejaments, i la confiança amb la reducció del deute extern, l’ajuda al desenvolupament al tercer mon, o les condicions d’un comerç mundial més just, en destaca l’anàlisi excessivament econòmica, que ha calgut revisar amb l’actual crisi econòmica i financera. I com sempre, el repte de millorar el capital humà i social dels països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats resta pendent com a factor de progrés no necessariament lligat només a plantejaments econòmics, sinó també a condicions no materials, com ara les culturals, espirituals i totes aquelles que forneixen una concepció de la vida lligada a la mateixa dignitat de la persona. Caldrà continuar treballant.

dijous, 7 d’octubre del 2010

El dret a la pau

Els darrers dies s’ha celebrat a Barcelona i d’altre ciutats de Catalunya, la XXVena Trobada de pregària per la Pau organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, amb un plantejament hereu de l’esperit de la pregària franciscana i de la trobada que impulsà ja fa uns anys el sant pare Joan Pau II. La frase que resumeix aquest esperit és : “Senyor, feu-me un instrument de la teva pau”. O “Si vols la pau , pacifica el teu cor”.
Jo ara només voldria afegir la reflexió següent: la pau té molts matisos. En un sentit ètic, és molt més que l’absència de conflicte; és un estat d’ànim, una manera de viure. És la condició fonamental per a una existència humana digna i plena, essent el seu grau màxim la pau espiritual, la que brolla de les consciències i inspira tota la nostra vida.
Ara bé, la pau també s’expressa en aspectes que afecten l’ordenació de la convivència social. D’aquesta manera, la lluita per la pau, esdevé quelcom connectat amb la defensa de la justícia, perquè no hi ha pau sense justícia, individual ni social.
En tot cas, el que ens ha d’interessar a tots és limitar racionalment la violència, la guerra, els assetjaments, les intromissions il·legítimes en la vida dels altres, i especialment al més febles o desafavorits. Es per això que la lluita per la pau és també una lluita per la llibertat.
La pau té, en conseqüència, múltiples manifestacions, és personal i col·lectiva. Comporta poder viure amb una tranquil·litat existencial, sense molèsties de terceres persones ni de l’Estat. Un Estat que no respongui a la necessitat d’ordenar la convivència i garantir un mínim de pau social -entre altres mecanismes, mitjançant el dret- és certament inútil.
Però més enllà de l’Estat ens trobem amb el problema de l’absència d’un ordre supraestatal que sempre ha comportat grans inseguretats, Els Estats han recorregut a la guerra, en ocasions fins i tot com una continuació de l’acció política. La història de la humanitat és la història de guerres, moltes entre Estats.
D’altra banda, l’ensenyament de la història parteix de períodes que els llibres divideixen segons les guerres. La guerra apareix com el gran criteri ordenador de la història.
Davant d’aquesta situació es fonamental reivindicar una cultura de la pau i una educació per la pau.