dilluns, 9 de juny de 2014

L’abdicació del Rei i l’escenari polític

L’abdicació del Rei Joan Carles I es podria considerar normal en el marc d’una monarquia, com passa en d’altres indrets, en especial els Estats nòrdics. A Espanya aquest fet es vol portar de la forma més ràpida possible fins la proclamació del seu fill, com a nou Rei Felip VI. Al meu parer, l’abdicació hauria de regular-se, com altres aspectes de l’estatut del Rei, mitjançant una llei orgànica, però no sembla que hagi cap interès en fer-la. Quan menys regulació jurídica millor. Aquesta és l’estratègia, que s’ha seguit fins ara i que es vol continuar. S’ha interpretat l’art. 57.5 de la Constitució de la manera més simple possible, amb una llei d’article únic que formalitza l’abdicació i prou. Ja veurem com es regularà de cara al futur l’estatut del Rei “pare” i les funcions d’altres membres de la família reial.

El procés successori està ben acomboiat pel PP en el govern, al qual s’adheriran altres partits com ara el PSOE , que es volen mostrar com a protagonistes fidels. Els nacionalistes de CiU i del PNV accentuen el seu “accidentalisme” i s’abstenen. La monarquia caldrà que no neixi associada a un règim sense consens bàsic, que és el que l’ha fet perdurar fins ara. Un consens que s’ha anat perdent i que no pot fer oblidar una base social republicana de considerables sectors polítics. A Espanya i a Catalunya.

El suport social a la monarquia ha patit una forta davallada els darrers anys, com ho demostren els sondejos del CIS, els escàndols que han envoltat a membres de la família reial han estat insospitats, i la legitimitat de la Corona es troba en hores baixes. Fins ara hi ha hagut més “joancarlistes” que no pas monàrquics. Ara caldrà construir el “felipisme”. Vist des de Catalunya el nom de Felip VI és molt desafortunat perquè ens connecta amb el Borbó de la “Nova Planta”.


Des dels ressorts de la política madrilenya s’ha volgut fer un “reset”. Els grans partits espanyols, confien en poder remuntar el desprestigi, el col·lapse institucional generalitzat, i especialment afrontar amb forces renovades el repte que el sobiranisme ha plantejat des de Catalunya. Els sectors del no com a premissa, de l’ús de la constitució en va, i del manteniment del “statu quo” econòmic donaran suport amb paraules boniques al nou Rei, però ràpidament caldrà anar per feina. No estem dins un compte de fades sino davant la tragicomèdia espanyola.