dilluns, 15 de juliol de 2013

Joves i participació política

Esdevé  important conèixer les raons segons les quals els joves s'interessen per la política i quin és el seu nivell d'implicació i analitzar les raons que argumenten els nostres joves respecte a la política catalana i l'actual escenari que viu la nostra societat davant la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació (dret de decidir).
Avui es parla de la  joventut com un concepte sociològic , una categoria a la que se li fan derivar unes característiques i fins i tot unes preteses formes de vida. En tot cas, és difícil definir què és la joventut, així en bloc, perquè com tot els conceptes abstractes i generals pot tenir moltes i importants excepcions. Però ens resulta útil parlar de la joventut com una etapa de la vida en la que va bé associar elements com ara unes necessitats consumistes pròpies, el caràcter rebel, la voluntat de trencar amb el passat, posar en dubte o fer entrar en crisi la idea d’autoritat –amb la màxima manifestació d’aquesta idea-força en el mite del maig del 68-, o la revolta enfront les institucions –fins i tot amb propostes que es qualifiquen “d’antisistema”-, de manera que la vida en permanent estat d’adolescència es defensa, de vegades, com un valor moral.
No hi ha dubte que ésser jove és una etapa de la vida. Entre la infantesa i el món adult apareixen els joves. Aquesta manera d’entendre la vida ens permet parlar de generacions i, per tant, ens ajuda a ordenar el nostre cervell en termes generals, tot i que caldria tenir la capacitat per tal d’apreciar totes les sensibilitats de cadascuna de les persones concretes. Ara bé, també és cert que avui hi ha un “tall generacional” important, perquè les darreres generacions han crescut en un món molt diferent de les precedents: un món mes intercomunicat, gràcies a les TIC –Tecnologies de la Informació i de la Comunicació -, els mass media –que permeten un coneixement immediat d’allò que passa i, per tant, què ens passa- i especialment la televisió –que pot arribar a marcar el ritme de vida familiar, mitjançant fins i tot un “teleprecepte”.
Ens trobem en un món que està en una crisi estructural que ha renovat molts àmbits de la vida, personal i col•lectiva, atès que afecta aspectes tan sensibles com ara el sistema financer, econòmic, de valors o l’educatiu. I els joves es troben, com no, immersos en l’onada dels canvis estructurals, amb noves formes de vida, que alguns es capfiquen en vendre com un producte de consum específic per als joves: la nit com àmbit de llibertat, el sexe fàcil, el consum de drogues, etc. Aspectes que van acompanyats d’altres com la precarietat laboral, la competitivitat com a gran eina per tal de construir la personalitat i d’altres manipulacions interessades.
Massa joves viuen la crisi actual sense sentit constructiu de la vida, enclotats en el forat del relativisme moral i, per tant, amb una absència perillosa d’eines conceptuals i vivencials per a emprendre un nou camí. El missatge del negativisme i de la reacció antisistema poden trobar així el camp adobat. Per això cal que els hi aportem altes dosis de confiança en el futur i, sobretot, que no els hi neguem el dret a l’esperança.
Els joves catalans els ha toca viure una etapa marcada per la crisi econòmica i l’emergència del debat sobiranista. El sentiment de comunitat no sempre esdevé quelcom reeixit, i les diverses formes de participació no sempre son ben compreses per aquells sectors més adults de la població als quals majoritàriament els hi correspon el guiatge dels aspectes públics. Es clar que es donen formes de participació no del tot institucionalitzades, no convencionals o informals, que van mes enllà de la participació individual, als quals caldria aportar un referent cívic o republicà, com en el cas de propostes com ara la desobediència civil pacifica o actes com el  “no vull pagar” en referència al peatge de les autopistes catalanes.
La participació política dels joves esdevé un element d’especial repercussió a l’hora de compartir diversos valors acceptats i interioritats per la ciutadania de casa nostra. En aquest sentit, i donat el sentiment català que reprèn amb força el seu protagonisme en la nostra societat és important conèixer l'afecció dels joves envers aquests valors com ara  l’independentisme, i el sobiranisme, que són utilitzats en els discursos i arguments polítics per tal de crear una identitat i un sentiment de pertinença. Tal i com mostren els resultats de l’EPP (Enquesta de Participació i Política, de la Generalitat de Catalunya) , els joves catalans en la seva majoria se senten més catalans i tendeixen a ser més radicals en la seva postura política. L’EPP de 2011 és un bon instrument com a punt de partida per a analitzar l’interès dels joves per la política (que es pot completar amb altres enquestes). Si la política de partit sembla relativament allunyada dels joves, haurem d’observar quines son les altres vies més informals que provoquen llur atenció i quina repercussió té això amb la democràcia. Això és així perquè la democràcia comporta la participació ciutadana, en primer lloc l’electoral però també d’altres (manifestacions, participació en casals cívics, voluntariat, etc), que són vies complementàries però no antagòniques amb les anteriors. La joventut no ha de ser vista com un sector majoritàriament antisistema o fins i tot revolucionari, ni especialment sotmès a les demagògies d’ofertes polítiques minoritàries. Les dades ens ho demostren, i per tant cal modular el concepte d’extremisme i radicalitat aplicat genèricament a la joventut.