dimarts, 1 de maig de 2012

Una reflexió sobre l’ “espai públic universitari”.

Ens trobem en un moment històric en el qual l'educació i els valors de la ciutadania es presenten com a virtuts públiques que serveixen per renovar la cultura política a la nostra societat. Amb aquesta intenció és important analitzar els actuals escenaris en els quals es desenvolupa la vida de l'estudiant, en el nostre cas, l'espai públic universitari, és a dir, el “campus”.

La Universitat Pública és una institució fonamental per al desenvolupament de la vida social en la cerca del benestar comú. La universitat pública adquireix sentit dins d'un projecte social que apunta a la construcció d'una societat més justa, democràtica i equitativa. Com a espai de saber està oberta al pensament, plural i divers, sense restriccions per a l'art, la filosofia, la ciència, la tecnologia, l'ètica o les activitats culturals i de recreació. No obstant això, de vegades les instal•lacions universitàries i les àrees comunes universitàries han estat protagonistes de manifestacions, que lluny de ser productives per a la imatge de l'universitari han danyat l'espai i la seva imatge, perquè no han estat dedicades al bé comú. Exemple d'això ho tenim a les diverses pintades i grafits realitzats per grups minoritaris, que desenvolupen activitats “protovandàliques”, les quals desvirtuen la imatge de l'universitari i contradiuen el propi objectiu de llur reivindicació, ja que l'objecte d'aquestes manifestacions segons diuen ells mateixos és la defensa de la Universitat Pública i anar en contra de les retallades en l'educació.

Considero totalment incoherent que qui defensa l'educació pública actuï de forma incívica i danyi les instal•lacions de la institució -la universitat- que suposadament defensa. Si tot el que és danyat materialment a la universitat ha de ser reposat, es genera una nova despesa econòmica que bé podria ser utilitzada per a altres menesters a favor de l'universitari (com un llibre nou a la biblioteca, llibre que estem perdent perquè aquests diners han de destinar-se a la neteja, pintura o reparació dels danys ocasionats). És igual d'incoherent que qui es manifesta a favor de l'educació pública i en contra de les retallades, sigui qui impedeixi l'ús de les aules universitàries per a fer classes.
Entenc necessari rectificar en l'ús de l'espai públic universitari. És prioritari prendre consciència d’allò que és realment una Universitat: una institució d’estudi i de formació integral de les persones. No un lloc per a fer festes, ocupacions il•legals d’espais, o per provocar sense límit als responsables de la gestió universitària. Darrerament hem observat com s’ha portat a terme, tot i no ésser autoritzat, el joc de rol “zombies & humans”, per tot el campus de la UAB. Lluny de qüestionar el joc com una activitat recreativa, la reflexió la vull dirigir en el sentit que si bé és cert que la Universitat, és un centre educatiu en el qual s’han de fomentar les activitats culturals, això s’ha de fer de forma regulada i responsable. Crec que és hora de ser adults i saber que hi ha lloc per tothom. L’espai públic universitari no es pot monopolitzar pel primer que tingui una idea a fer. O és que així es faria en qualsevol municipi? Per què en un campus universitari la civilització no hi pot entrar amb la mateixa força que a la resta del nostre país?

Paula Esther Ruiz Alfaro
Becaria FPI
Universitat Autònoma de Barcelona


Publicat a "Comerç i Ciutat", abril 2012.