dimecres, 4 d’abril de 2012

La responsabilitat social de la persona

Durant el mes de març s’ha desenvolupat a la UAB, organitzat pel SAFOR d’aquesta Universitat, un curs sobre la responsabilitat social de la persona, en el qual han participat nombrosos ponents, professors universitaris, consultors d’empreses, pensadors en definitiva, que han posat de manifest la necessitat d’apel•lar al valor de la responsabilitat personal, en especial en aquest moment de crisi econòmica i moral.

La responsabilitat comporta escoltar i acollir l’altre, des del compromís per ajudar-lo i per tant des de la vivència de la virtut de la justícia. Respondre vol dir aquí no deixar passar per alt allò que succeeix, i que ens afecta. Vol dir assumir que tothom és una mica responsable i que per això hom ha de donar la cara. Ésser responsable socialment avui comporta actuar per tal de donar esperança al món.

La responsabilitat té un component de justícia, i de transcendència. Cal que ens ocupem dels altres amb un sentiment de generositat. I per a que la generositat fructifiqui es important conrear llaços de pertinença comunitària. Així, el món, amb tota la complexitat que presenta, es podrà comprendre amb uns “ulls que han plorat” (E. Bartolí), però amb un cor que batega per uns ideals.

El món actual ha exprimit al màxim el materialisme i el mercadeig; necessita un nou horitzó. Avui, en plena setmana santa, mirem els ulls i el cor del Crist a la Creu, el seu lliurament per a una nova humanitat.

La llum de la Pasqua després de la Passió és la victòria de la gran esperança de la humanitat, el triomf sobre la desesperança, la foscor, el sense sentit, el mal en totes les manifestacions; el triomf de la generositat sobre l’egoisme i la poca volada dels nostres desigs i pensaments; el despertar del sentit de transcendència envers els altres i el més enllà, l’espiritualitat en suma.

La resurrecció és el punt de partença d’un nou compromís, d’una nova fe en l’home –que massa sovint oblidem i s’esvaeix -. Un compromís per la responsabilitat, per la no domesticació de l’home per qualsevol senyor, per un despertar a viure més enllà del mínim exigible. La nova aliança és una al•legoria de la responsabilitat personal, una implicació a fer molt més que només allò que estaríem merament obligats a fer.