diumenge, 27 de novembre de 2011

Jornada “Espai Públic i Civisme” 5 de Novembre de 2011. Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès

Jornada “Espai Públic i Civisme”

Organitzada pel grup de recerca sobre "Llibertat, Seguretat i transformacions de l'Estat" del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB, l'associació "Persona i Democràcia", i Comerç i Ciutat (revista de distribució gratuita de Cerdanyola del Vallès).





Ponents.

• Xavier Martorell i Villalobos. Director general d'Anàlisi i Prospectiva. Generalitat de Catalunya
• Jordi Miro i Meix. Director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
• Tomás Gil Márquez. Inspector Cap de la Policia Local de Sant Adrià de Besòs. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Joan Lluis Pérez Francesch. Responsable principal del grup de recerca sobre “Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat”, Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Ponències.

Xavier Martorell i Villalobos:
Referent a la conceptualització d’ “espai públic” va afirmar que és tot aquell espai que no és privat. Una qüestió important és saber “ Qui mana?”, perquè quan parlem d’ “espai públic”, realment estem tractant de “convivència social”.

Actualment, els costums han canviat a causa de la convivència social, en la qual es presenten diversos conflictes com són els fluxos migratoris, amb els que se solen donar diferències per qüestions de nacionalitat.

Hem passat de pensar en “nosaltres” com a membres d'una societat, a pensar en el “jo”, en l'interès absolut de la meva persona, i així es trenca l'equilibri social; aquest equilibri consisteix en què no hi ha drets sense obligacions, no hi ha llibertat sense seguretat, i no hi ha tampoc “ respecte del dret dels altres” .


Jordi Miró i Meix:
Coincideix que parlar de “espai públic”, és parlar de convivència social. Aquesta convivència ens porta a tractar temes com són: l'ocupació de la via pública de forma legal i il•legal, qüestions de tecnologia on sorgeixen problemes de “pirateria” i també qüestions d'immigració irregular.

Divideix en cinc els conflictes que versen sobre l’“espai públic”:

1.-El conflicte de l'ocupació per venedors ambulants, la qual cosa genera un conflicte d'espai.
2. Conflictes d'interessos: l'ocupació de l'espai públic per venedors ambulants, implica un conflicte d'interessos comercial quant a la il•legalitat del producte que s'ofereix i a l’ incompliment de les ordenances sobre competència lleial.
3. Conflicte de normes: es refereix a l’ incompliment de diverses ordenances sobre l'ocupació de l'espai públic com són les ordenances d'ús del sòl, incompliment de les normes d'estrangeria, i fins i tot de la normativa referent als drets dels treballadors.
4. Conflicte policial: és un conflicte bàsicament operatiu, referent als dispositius per desmantellar els ambulants, el ridícul de la policia quan s'escapen.
5. Conflicte de valors: Tots som iguals davant la llei, per tant el conflicte d'ocupació de venda ambulant crea diferència, quant a la gent que no paga impostos i la tolerància de permetre la venda ambulant, a més de provocar la incitació a la compra il•legal d'objectes que convida a la pirateria.

La solució a aquests conflictes, és multidisciplinària, no solament policial, i ha d'afectar l’àmbit de cada persona, atès que el civisme no es pot delegar.

Tomás Gil Márquez:
Actualment tenim problemes que abans no existien. I les respostes no poden ser només municipals. Són temes de país perquè som part d'una governabilitat de país,on no pot estar el govern de Lleida contra el de Sabadell en l'ús del burka, etc.

El conflicte s’ha de gestionar de forma positiva. Cal parlar d’allò que preocupa la ciutadania, seguint els principis de la llibertat personal i els seus límits, seguint els valors republicans. Tenim actes vandàlics i en ocasions sembla que la ideologia sigui un problema per a prendre decisions,

L’ “ús de l'espai públic” per reunir-se de forma regulada, és un tema de sentit comú. No hem de convertir l'ús públic en un ús privat, exemple d'això és: l'ocupació de la plaça Catalunya per dos mesos per part dels anomenats indignats.

Als nous escenaris de la convivència social apareixen temes com: l'estrangeria i la seva diferent manera d'entendre l'espai públic, consum d'alcohol, drogues, problemes al metro, festes multitudinàries, problemes de família on s'agreguen frases com “jo sóc amic dels meus fills”, la incorporació de la dona al mercat de treball, els canvis de rol social entre l'home i la dona, etc. Tot això desborda molt la intervenció de la policia com a solució i a més s'ha de reprendre la reflexió que hi ha drets però també deures.

Joan Lluís Pérez Francesch:
També hem de considerar i debatre sobre els conflictes d'ocupació de l'espai públic, ocasionats pels anomenats “grups antisistema”, que es consideren socialment bons, a l’estil del “bon salvatge”, i en canvi es consideren com a dolentes les institucions públiques establertes. Caldria preguntar-se: “Per què una assemblea és millor que les institucions públiques?”.

La ideologia “progre” considera sempre millor qui es defineix com “d'esquerres”, en ocasions sense debat, com si fos un dogma o una secta. I així en els plantejaments més radicals s’imposen les condicions per la ocupació d’espais públics sense concessions, la qual cosa passa sobretot quan es confon ésser antisistema amb fer el brètol.



Debat
Els participants han debatut sobre la importància de reprendre la institució familiar com la creadora de bons ciutadans, els canvis estructurals de la societat que han afectat l'àmbit familiar i modificat els valors dominants, tot passant d'una forma d'educar poc permissiva a un extremadament permissiva, on és notòria la pèrdua d'autoritat dels pares davant els fills, permetent-se fins i tot –és un cas real- la demanda judicial d'un fill al seu pare, o que una petita correcció pugui confondre’s amb un maltractament al menor.

S'ha guanyat en drets, però s'ha perdut molt en deures i obligacions. A la nova dinàmica social per donar alguna cosa s'ha de tenir alguna cosa a canvi, i s'anteposa el meu dret per damunt el dret de l'altre, la meva comoditat davant la comoditat de l'altre.

També es va parlar sobre l'ocupació de la plaça Catalunya per part del moviment 15M o indignats.Aquesta ocupació de la plaça, va quedar molt lluny de ser un acte positiu, perquè varen incomplir la normativa de Convivència de la ciutat de Barcelona, que prohibeix l'acampada de l'espai públic, i a més han causat problemes de neteja de la plaça i de lliure circulació de les persones alienes al propi moviment.

D'altra banda, s’ha parlat sobre el problema que ocasiona la circulació de bicicletes, ja que si bé són un vehicle no contaminant, s'han convertit en un problema, donat el mal ús dels usuaris que no respecten els passos de vianants, els senyals de circulació i fins i tot per l'alta velocitat a la qual circulen. Per això en Jordi Miro proposà solucionar aquest problema amb el cobrament d'impostos per als usuaris de bicicleta, a més d'estendre una reglamentació amb les seves respectives sancions per a aquests usuaris.


Notes preses per: Paula Esther Ruiz Alfaro (estudiant doctorat UAB)

Revisió: Joan Lluís Pérez Francesch (professor de dret constitucional de la UAB)