dissabte, 19 de novembre de 2011

Al meu amic Quim Nadal. Joan Paredes, Diari de Girona 16/11/2011

L'autor es lamenta perquè és incapaç de comprendre, de trobar alguna justificació, a l'actitud política dels socialistes en un moment d'immensa gravetat pel país arran d'un míting del portaveu del PSC al Parlament


Fa uns dies ens vam creuar al carrer i vaig aprofitar l'ocasió per transmetre't el meu estat d'ànim, una emprenyada monumental, sobre la situació política actual de Catalunya. Tu vas intentar una explicació: sí, clar, per tot plegat. Vaig respondre amb rotunditat: per tot plegat però sobretot i molt especialment per vosaltres (amb referència al teu partit PSC-PSOE). Et vaig manifestar que era incapaç d'explicar-me, de comprendre, de trobar alguna justificació, a la vostra actitud política en un moment d'immensa gravetat pel país. No vam poder entrar en detalls i me'n vaig quedar amb les ganes.

Llegeixo en aquest diari, la crònica que Joaquim Bohigas fa del míting del PSC al vestíbul de l'Auditori de Girona el 12 de novembre, una part del títol de la qual és: Nadal titlla CiU de traïdors per pactar amb el PP. Això de traïdors contra Catalunya per pactar amb un partit democràtic que ha guanyat unes eleccions, és molt fort, però no hi entraré perquè forma part de la confrontació política entre el dos partits. M'interesa especialment allò que el senyor Bohigas escriu en un moment de la seva crònica: L'exalcalde de Girona va ser, sobretot, molt contundent amb CiU. En l'inici del seu parlament va llançar el primer dard enverinat. "Em pregunto cada dia en quin calaix deu ser l'acta notarial signada per Artur Mas dient: No pactarem mai amb el PP" ( É) El president del grup parlamentari del PSC va asegurar que PP i CiU tenen un model de societat "coincident al 100%".

Doncs mira, Quim, no cal que t'ho preguntis més, ja pots estar tranquil, no és amagada en cap calaix. Solament cal que cliquis a Google contracte amb els catalans, i et sortirà en primer terme l'acta firmada per Artur Mas i el notari Joan Carles Ollé, el 13 de setembre de 2006. És un document que té molta força i per aquest motiu el PSC i altres partits us vau afanyar a tergiversar el seu contingut per ridiculitzar-lo (cosa en la qual s'ha de reconèixer que sou mestres). L'entrada diu: "Artur Mas i Gavarró, mitjançant aquest document, es compromet a donar compliment al contingut del present contracte polític si obté el suport democràtic necessari dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya per accedir a la Presidència de la Generalitat i formar govern de CiU". Segueixen 21 clàusules: de la 1 a la 5 es refereixen a Catalunya un sol poble, un sol país, una sola nació, un bon govern i mans lliures per defensar Catalunya i el catalans i exercir la Presidència sense cap mena de subordinació a cap força política d'àmbit estatal. Les clàusules 7 a 21 concreten compromisos en ferm sobre el nou estatut, el dret a escollir, seguretat i eficàcia, menys impostos, immigració: més control i més integració real, l'economia creativa, pla de xoc en infraestructures per un període de 7 anys, Catalunya trilingüe, més possibilitats per a la gent gran i més autonomia i suport per a les persones amb dependència. La clàusula 6 titulada "Joc net" diu literalment: 6.1. Renunciaré a ser President si la candidatura de CiU no guanya les eleccions de l'1 de novembre. 6.2 No signarem ni establirem cap pacte permanent o estable amb el Partit Popular per governar Catalunya durant la propera legislatura.

Es tracta per tant d'un contracte polític amb el catalans, pràcticament un programa de govern, al qual Artur Mas va voler donar més vigor amb una firma pública i deixar constància, davant les inventades i reiterades acusacions que els partits li atribuïen, que no formaria govern amb el PP durant la legislatura, que no és exactament no pactarem mai amb el PP. El PSC, que va perdre estrepitosament les eleccions autonòmiques del 2006, no solament no va respectar la llista més votada sinó que va manipular als despatxos un govern sense cap compromís públic previ de programa de govern. Què deu voler dir això de la transparència democràtica? D'altra banda és del gènere estúpid, ni que sigui simplement per la qüestió nacional, assegurar, com diu el cronista que tu vas fer, que CiU i el PP tenen un programa de societat "coincident al 100%". No cal que et digui que en política no val tot; en nom de la veritat i de l'ètica no es pot fer aquesta demagògia de mentides o mitges veritats, que enganya el ciutadà i augmenta la confusió i la desafecció polítiques.

Però per a mi, això, tot i ser greu, és peccata minuta. Allò gruixut, allò que té una importància extraordinària, és la manca de responsabilitat i d'ètica que el PSC està demostrant en l'assumpte de les retallades pressupostàries d'aquest any. Max Weber, tot just acabada la I Guerra mundial, en una conferència als universitaris de Munic, va establir la diferència entre l'ètica de la convicció, que és una ètica d'absoluts que no es pregunta pels resultats i l'ètica de la responsabilitat que ha de ser pròpia del polític i que ha de tenir compte de les conseqüències de cada una de les seves accions. I considerava pecat mortal, en el terreny de la política, l'absència de responsabilitat que porta al polític a delectar-se en el poder pel poder sense atendre la seva finalitat.

És innegable, i confirmada oficialment, la falta de responsabilitat del PSC en la gestió econòmica que ha deixat Catalunya al caire de l'abisme. Però encara és mes greu desentendre's de les conseqüències dels seus propis actes, com si no hi tingués res a veure i, per a més inri, amb altes dosis de demagògia, dedicar-se a l'agitació i propaganda, incendiant els carrers contra les conseqüències d'aquesta pèssima gestió que un altre govern es veu obligat a redreçar. La falta d'ètica dels polítics és la negació de la política, per tant de la democràcia i, desgraciadament, el país ho pagarà, ja ho està pagant, molt car.

Quim, vet aquí els motius de la meva emprenyada monumental. A reveure.