divendres, 14 de gener de 2011

L’ ”ESTATUTO DEL ESTUDIANTE UNIVERSITARIO”

El passat 31 de desembre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret 1791/2010, de 30 de desembre, mitjançant el qual s’aprova l’Estatuto del Estudiante Universitario. Aquest Estatut, és un mandat previst a la L. O. 4/2007, de 12 d’abril, que modifica la L. O. 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.
Els dos grans eixos del seu articulat són, d’una banda, una declaració de drets i deures dels estudiants, malgrat que en aquest segon cas, en no ésser una norma amb rang de llei no pot imposar sancions, de manera que deixa en vigor el reglament de 1954, tot i que encarrega al govern per a que en un termini d’un any presenti un projecte de llei sobre la matèria. D’altra banda, crea el Consell d’Estudiants de l’Estat com a òrgan de deliberació, consulta i participació de l’alumnat universitari dins el Ministeri d’Educació, de propera constitució i en el qual cada Universitat tindrà un representant.
Segons els principis que defineixen l’espai europeu de educació superior es concep l’estudiant universitari com a subjecte actiu del seu procés de formació, amb valoració de la seva feina dins i fora de l’aula, amb el suport de l’activitat docent i de les corresponents tutories. Se’l reconeix també com a corresponsable socialment en la rendició de comptes de les universitats. L’Estatuto es d’aplicació a tots els estudiants de les universitats, públiques i privades, tant dels centres propis com dels centres adscrits i dels centre de formació continua que en depenguin, i afecta l’alumnat dels tres cicles universitaris.
Es consagra el principi d’igualtat de drets i deures de tot l’estudiantat, el de no discriminació, així com el de corresponsabilitat universitària, entès com a reciprocitat en l’exercici dels drets i llibertats des del respecte a les persones i a la institució universitària com a bé comú de tots aquells que la integren. Estableix el dret al reconeixement dels coneixements i capacitats adquirits, en el seu cas mitjançant el “Suplement Europeu al Títol”. Es fa referència també a la mobilitat estudiantil, que haurà de ser reconeguda acadèmicament. Es preveuen les atencions especials per a estudiants amb discapacitat.
Descriu una llarga llista de drets comuns als estudiants universitaris al seu art. 7 (estudi, igualtat d’oportunitats, formació acadèmica de qualitat, conciliació amb la vida laboral i familiar, assistència docent i tutorial, etc), i es reconeix la figura de l’estudiant a temps parcial. D’altra banda, es detallen drets específics per als estudiants de grau (art. 8), els de màster (art.9), de doctorat(art.10), i de formació continua i altres estudis oferts per la universitat (art. 11). Pel que fa als deures, la llista és més curta, segons es pot veure a l’art. 13 i sense sanció jurídica en cas d’incompliment. Es detallen deures com ara l’estudi i la participació activa a les activitats acadèmiques, el respecte als membres de la comunitat universitària, tenir cura de les instal·lacions i bens, abstenir-se d’activitats fraudulentes, respectar el nom i símbols institucionals, respectar els actes acadèmics, abstenir-se d’actuacions discriminatòries, exercir els càrrecs de representació quan hagin estat escollits, etc.
Es posen en relleu aspectes importants de la vida acadèmica com la funció tutorial, la programació docent, i l’avaluació dels estudiants per tal d’obtenir una titulació oficial. Es fa una especial referència a les pràctiques externes, i al reconeixement i transferència d’activitats culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.
Es presta una especial atenció a la participació i representació dels estudiants (capítol VIII), promovent-hi la paritat entre sexes, i el foment de la participació de les persones amb necessitats especials. S’apel·la a la responsabilitat dels representants dels estudiants atesa la important funció que desenvolupen. La Universitat haurà de promoure la creació de col·lectius i associacions d’estudiants, i dissenyar polítiques de millora de la sostenibilitat i la solidaritat. Es reconeix el dret a participar en programes de beques i ajudes, d’acord amb el respecte del principi de progressivitat, la suficiència, l’equitat i l’aprofitament acadèmic. També es dona importància al foment de la convivència i a la figura del Defensor Universitari.
El Capítol XI regula el “Consejo de Estudiantes Universitarios del Estado”, adscrit al Ministeri d’Educació mitjançant la secretaria general d’Universitats. Pel que fa a la seva composició (art. 48) hi haurà un representant de cada universitat espanyola, pública i privada. Si la Universitat té un Consell d’Estudiants serà el seu president el representant i si no és el cas, com passa ara mateix a la UAB, el representant serà nomenat pel Consell de Govern a proposta dels estudiants electes que en formin part d’aquest òrgan. Hi haurà també un representant de cadascuna de les confederacions i associacions d’estudiants amb presencia al Consell Escolar de l’Estat; un representant de cadascun dels Consells Autonòmics; tres representats d’entitats estudiantils que tinguin una implantació en un mínim de sis universitats de tres comunitats autònomes diferents, i que tinguin representació en consells de l’alumnat o consells de govern; cinc membres designats pel president entre personalitats de reconegut prestigi en el camp de l’educació superior. I haurà també membres nats i el Ministre d’Educació actuarà de president. Un representant estudiantil, escollit pel Ple, serà el vicepresident segon. Caldrà respectar el principi de presencia equilibrada d’homes i dones.
Es preveu que aquest Consell sigui creat en el termini màxim de quatre mesos des de l’entrada en vigor de l’Estatut. Les Universitats en el termini màxim de tres mesos hauran de designar els seus representants. El seu mandat és de dos anys. Les funcions del Consell es regulen a l’art. 51 i es configura com un òrgan de proposta, d’assessorament, i d’interlocució davant el Ministeri. S’ha d’aprovar un reglament intern de funcionament. Pot actuar en Ple i en Comissió permanent.
Altres elements previstos a l’Estatuto són: la referència a l’activitat esportiva com una part de la formació integral de l’estudiant; la formació en valors -l’art. 63 parla de la llibertat, l’equitat, la solidaritat, el respecte i reconeixement de la diversitat, els valors mediambientals i de sostenibilitat i afirma que l’actuació de l’estudiant s’ha de guiar per la honradesa, la veracitat, el rigor, la justícia, l’eficiència, el respecte i la responsabilitat-. La Universitat ha de propiciar les condicions perquè els estudiants siguin autònoms, responsables, raonables, tinguin sentit de la justícia, coneguin la legalitat i siguin capaços d’entendre les opcions dels altres; es posa en valor també la participació social i de cooperació al desenvolupament, a més d’una correcta organització de l’atenció a l’universitari, i les associacions d’antics alumnes.
Finalment, aquest Reial Decret disposa també que el Govern estudiarà una redefinició de la cobertura de l’assegurança escolar, i remet a un futur projecte de llei.
En definitiva, després d’un llarg procés d’elaboració, estem davant d’una norma estatal amb rang reglamentari, que té caràcter de normativa bàsica. Fa servir sovint un llenguatge grandiloqüent i transcendental, però també en ocasions poc precís. Si bé sistematitza diversos aspectes de la condició d’estudiant universitari, necessitarà concrecions i una atenta lectura des de les Universitats.