divendres, 28 de març de 2008

La sequera

Com es conegut estem patint una forta sequera. Segons diuen els experts, això de la sequera és cíclic, es relativament natural en el nostre clima mediterrani, tot i que té altres condicionaments com el tan esmentat canvi climàtic.

Aquest any però, a diferencia d’altres, s’ha dictat per part de la Generalitat un decret contra la sequera, que intenta pal·liar els efectes de la manca d’aigua, i racionalitzar el seu consum, per tal de prioritzar el consum humà. També s’han descobert grans ineficiències i deficiències en la xarxa de canalització de l’aigua que caldrà arranjar urgentment de cara al futur, i sobretot perquè les mesures que es dictin tinguin una legitimitat moral més gran.

Em crida l’atenció, però, que en les mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua potable, no es tingui en compte que les plantes son éssers vius i que també cal cuidar-les perquè la seva subsistència té unes conseqüències benèfiques indubtables. No es pot criminalitzar el rec de parcs i jardins, perquè la nostra vida en general i la de molts molts treballadors en concret, depèn de la subsistència dels vegetals, plantes i arbres. També tinc la sensació que fins ara, les autoritats responsables no han fet els seus deures, i no han preparat cap mesura per tal d’evitar la duresa de les actuals. Potser es podria diferenciar els tipus de rec i els tipus de plantes, i no establir una mena de prohibició general, absurda.

Com absurd és que sí es pugui utilitzar l’aigua per a fer ciment o per a rentar un cotxe, i no per tal de mantenir un arbre centenari o practicar un rec de subsistència sobre éssers vius.
Comentari Ràdio Estel, 26 de març de 2008.