dijous, 20 de desembre de 2007

TEMPS DE NADAL

El temps de Nadal és un temps especial, de festa i xerinola, com diu la cançó, de poemes i càntics, d’alegria, perquè celebrem que ens ha nascut un Salvador, Jesús, el Senyor. Nadal és un temps per tal de viure’l profundament, d’adorar el missatge de salvació que l’Evangeli i l’Església ens presenten. Temps per fer alguna introspecció dins el món tan sorollós i ràpid que patim, tot coneixent-nos una mica més a nosaltres mateixos. Temps de descobrir una cosmovisió, una manera d’entendre el món.
El temps de Nadal, ens pot ajudar a descobrir actituds humanes d’una gran profunditat (i no sempre de moda): la humilitat, la donació als altres, l’actitud de servei als amics, companys, i fins i tot desconeguts. Nadal és una crida a la bondat. El Nadal autèntic, el del Pessebre amb Nen Jesús, i no el dels Grans Magatzems, és un do del cel. I si el podem viure en família, amb les persones estimades esdevé una de les millors etapes de l’any.

Avui en dia, la “modernitat líquida” en la que es desenvolupa la nostra vida quotidiana ha afectat també la celebració de Nadal. Hi ha qui voldria que els cristians visquéssim en una mena de catacumbes, com si Nadal no fos un fet cultural a més de cristià. D’altres, fan uns pessebres de disseny. També hi ha qui es dedica a satisfer la necessitat social de compres, o per què no a fer unes merescudes vacances, en llocs exòtics o cercant la neu. Vivim en un món en el qual el pluralisme mal entès ha uniformitzat tothom en una mena de cultura d’allò políticament correcte. Avui domina una idea de Nadal com a temps de descans, de vacances, i potser no m’equivoco si preval socialment un Nadal sense Jesús Infant.

Però els mots tenen un sentit. Com es pot viure un Nadal sense Jesús? Com ho podem admetre? Perquè els cristians deixem que ens robin els símbols, i no reivindiquem els noms per a que no siguin emprats en va? No podem convertir Nadal en un temps de festa sense cap contingut cultural ni tradicional! Cal que exigim un sentit a les paraules que emprem. Nadal és Nadal, com la família és la família. I no ens deixem arrossegar pel món de la superficialitat que ens volen imposar aquells que tenen poder suficient per a fer-ho, però cap tipus d’autoritat.

La vivència dels valors del Nadal autèntic ens ajudarà a donar solidesa a les nostres vides, i a viure més profundament les conviccions i creences.
(Comentari d'actualitat. Ràdio Estel. Dimecres 19 de desembre de 2007)