dimarts, 6 de març del 2007

L’espiritualitat en la política

Joan Lluís Pérez Francesch, professor de Dret Constitucional de la UAB

Amb aquest títol es vol provocar una reflexió profunda sobre el descrèdit en que ha caigut aquesta ciència social, anomenada Política, que etimològicament significa: govern de la “polis”, de la comunitat. Avui s’entén, majoritàriament, com una lluita pel poder, amb poques idees sòlides i moltes estratègies, estadístiques o intrigues, aplicant-se sovint el criteri que tot s’hi val, es noti o no, per mantenir-se en àmbits de decisió pública. Aquest polítics no fan política, viuen de la mateixa i són una mostra de decadència personal, del país i de la mateixa idea de la política.

Davant d’aquesta situació, es pretén posar sobre la taula un canvi de paradigma, una “nova manera de fer política”, un retorn a la comunitat. Avui hi ha una crisi del sentit de comunitat i de pertinença. Per això cal fomentar la política de construcció de país, que en el cas de Catalunya és la construcció constant de la nació. Si no hi ha sentiment de pertinença, no hi ha comunitat i, per tant, la política entra en crisi.

El polític que transcendeix perquè sap (pre)ocupar-se dels altres i del país, de coses que no son només els interessos propis, fins i tot de partit, que sap cultivar-se com a persona per lliurar la seva vida a un ideal, realitza una activitat profundament espiritual.