dissabte, 13 de febrer de 2016

Per què un torneig de debat acadèmic jurídic en català?

Per què un torneig de debat acadèmic jurídic en català?


 El debat acadèmic és una eina de confrontació dialèctica d’idees que per als que el practiquen suposa l’aprenentatge i el desenvolupament d’un conjunt de tècniques comunicatives altament útils per a la vida quotidiana i professional actual. En l’Estat espanyol hi ha una consolidada tradició de debats acadèmics, clubs de debat i tornejos de debat que es remunten fins als inicis de la Universitat de Deusto, però que en la història més propera ens duen al Club de Debate de la Universitat Complutense de Madrid. En aquest entorn espanyol s’han consolidat tornejos de debat acadèmic universitari de gran prestigi. Als Països Catalans tenim la Lliga de Debat de la Xarxa Vives i a la UAB s’ha consolidat la Lliga de Debat Universitària, que serveix per iniciar-se i seleccionar la nostra representació a la primera. Malgrat aquesta realitat, i l’evident curiositat i interès dels estudiants, especialment de titulacions jurídiques i econòmiques, no s’havia pogut tirar endavant cap projecte estructurat i amb suport acadèmic i institucional.
En aquest context, ara fa un any uns quants alumnes i docents de la Facultat de Dret de la UAB, amb el suport institucional del Deganat, vàrem crear el Grup d’Argumentació i Expressió Oral de la Facultat de Dret, per tal de donar aixopluc a les activitats extracurriculars relacionades amb l’argumentació i els seus recursos (podeu consultar http://simulacionsjudicials.uab.cat/index.php/es/).
Dins d’aquest marc es va formar el Grup d’Argumentació i Debat. Aquest funciona de manera similar a un club de debat universitari i, com a tal, té dos grans objectius: formar en el domini de la comunicació i l’ús de la paraula com a instrument de treball, ja sigui en català, en castellà o en anglès –que s’ha convertit en llengua vehicular per a molts professionals– i, d’altra banda, desenvolupar habilitats com la gestió d’equips de treball, el lideratge, la resolució de conflictes, les tècniques de documentació, la gestió de les emocions i la superació personal.
En aquest any de funcionament, en el qual hem treballat i après molt de les nostres primeres participacions en diferents tornejos, hem pogut percebre que hi ha una mancança de debats estrictament jurídics en un entorn en què el percentatge de participants que estudien graus relacionats amb el dret és el dominant. A l’esmentat fet cal afegir la constatació que l’ús del català com a llengua vehicular en els entorns legals segueix sense normalitzar-se, fins i tot per part dels mateixos catalanoparlants.
La tradició de col·laboració institucional de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) (mitjançant la Comissió de Dinamització Lingüística, per exemple), entre d’altres, ens va abocar a reflexionar sobre la situació de la llengua catalana en el món del dret, les seves possibles causes i allò que es podria fer per intentar capgirar les tendències, des de quelcom tan petit –però amb una força emergent notable– com un grup de debat acabat de néixer.
Potser és veritat que moltes de les normes de l’àmbit estatal o de l’internacional que fem servir els juristes majoritàriament estan escrites en castellà, i aquest fet ens duu a la comoditat de no canviar constantment de llengua de treball; potser incideix també que algunes de les generacions catalanoparlants, nascudes encara sota el franquisme, no es varen educar amb el català com a llengua escrita i vehicular; potser es podria al·legar que el vocabulari tècnic en català d’algunes branques jurídiques com, per exemple, la dogmàtica penal no estigui plenament consolidat, cosa que sona més a una excusa que a una altra cosa. Però això no vol dir que haguem de viure en una diglòssia permanent ni tampoc, com sostenen alguns sectors de juristes, que és obligat expressar-se en la llengua de les normes emprades. Aquest ens sembla un argument absurd perquè ens obligaria a tots a ser uns grans políglotes, ja que el món professional jurídic és cada cop més globalitzat i plural.
Per tot aquest seguit de raons, al llarg del curs passat es va anar covant la idea de celebrar un torneig de debat jurídic en català a la Facultat de Dret de la UAB. D’una banda, va ser un debat  estrictament jurídic i, de l’altra, va emprar el català com a llengua vehicular. Aquest repte el vam entomar amb alegria, il·lusió i moltes hores de treball per part dels alumnes participants, organitzadors, col·laboradors i docents. L’objectiu fou organitzar el primer torneig de debat jurídic en català i que aquest gaudís d’una bona qualitat jurídica i lingüística, sense que aquests requisits excloguessin cap estudiant no catalanoparlant o de primers semestres dels graus. Per obtenir aquesta fita els mateixos estudiants organitzadors insistiren en el rigor de les normes i les característiques d’un jurat que fos un aval d’imparcialitat i qualitat. Tot això és el que vàrem voler reunir en el Primer Torneig de Debat de la Facultat de Dret de la UAB, celebrat el proppassat 12 de desembre.
El torneig es va dur a terme a la sala de vistes de la Facultat de Dret de la UAB, i comptà amb el suport institucional de la Comissió de Llengua del CICAC. Hi participaren tres equips de la nostra Facultat: en va ser el guanyador el “Clara Campoamor” format pels estudiants Bea Núñez, Jordi Farnés, Juan Torrecilla i Álvaro Juan. Esther Balada va ser nomenada millor oradora i Juan Torrecilla, millor jurista.
El jurat que valorà el debat va estar format per les persones següents: Pep Canício (president de la Comissió de Llengua Catalana del CICAC), Anna Arnall (terminòloga del CICAC), Agustí Pou (Generalitat de Catalunya i UB), Mariona Torra (advocada i professora associada de dret civil a la UAB) i Josep Cañabate (professor de la Facultat de Dret de la UAB). Varen actuar d’àrbitres  Ramon Salvat i  Gemma Jiménez.
Els equips participants varen ésser els següents:
  1. Clara Campoamor: Beatriz Núñez Grau, Juan Torrecilla Benitez, Jordi Farnés Agramunt i Álvaro Juan García.
  2. Concepción Arenal: Cristina Panebra Salinas, Esther Balada Khouja i Edward Bernal Pérez.
  3. Federica Montseny: Helena Ribera Juanpere, Guillem Gabriel Pizarro i Xènia Sánchez Hernández.
El tema objecte de debat va ser Maternitat subrogada: pot ser la gestació objecte de contracte?
Volem agrair a totes les persones implicades en l’esdeveniment que amb llur ajuda i interès el fessin possible. I desitgem que aquest torneig de debat es consolidi els propers cursos com un referent de la tasca de tants professionals del dret per a la normalització del coneixement i ús de la llengua catalana en el m