La reflexió sobre seguretat i raonament judicial ha de tenir en
compte el disseny institucional entre el jutge, a qui li correspon el control
de les actuacions, i la Fiscalia i els cossos policials en la persecució del
delicte. Cal reivindicar la centralitat del jutge en tot el procés judicial, la
seva autorització o control de les mesures adoptades, com a garantia de les
mateixes. De vegades, en processos que tots recordem ben recents el Fiscal
sembla que hagi adoptat el paper de l’advocat defensor, la qual cosa genera una
certa confusió a l’opinió pública.
També cal tenir en compte el nou rol de les tecnologies de la
informació i de la comunicació que poden facilitar la tasca policial però al
mateix temps amaguen un potencial problema de legalitat en la seva possible
abús, en la mesura que es vegi afectat el secret de les comunicacions, la
protecció de dades, la privacitat, o el dret a l'honor, la intimitat o la
pròpia imatge. El món digital ha posat en mans dels cossos policials nous
instruments d'una banda meravellosos per a l'exercici de la seva funció, però
al mateix temps potencialment perillós si no es dóna un ús adequat, ponderat i
controlat. El control judicial de les mesures policials és imprescindible i ha
de ser la regla, com a principi clàssic i permanent de l'Estat de Dret. Així
les coses, la societat de masses de finals del segle XX ha caminat cap a un
"món vigilat", una societat guiada per la facilitat del control
gràcies al desenvolupament tecnològic i especialment les tecnologies de la
informació i de la comunicació. La llibertat individual s'ha vist condicionada,
per no dir amenaçada, per l'ús de xips, fitxers, empremtes dactilars, escoltes
telefòniques, enregistraments de vídeo, etc. Tot això suposa una important
evolució des de la antropometria del segle XIX.
La tecnologia al servei de la vigilància
fa que la nostra vida sigui "transparent". La vigilància afecta tots
els ressorts de la vida actual, i arriba un moment que ja no depèn directament
de tècniques de processament en mans de l'home, sinó de màquines a les que cal
controlar molt de prop perquè no acabin amb la llibertat humana. Vegeu per
exemple, la tecnologia actual que permet fer un "escombrat" de totes
les comunicacions existents en un territori, i no com fins ara amb una simple
"punxada" intervenir el secret de les comunicacions. El jutge apareix
en segon lloc, molt per darrere de les possibilitats tècniques, en mans de la
policia. El bon i ponderat ús de les tecnologies es converteix llavors en un
element essencial, sense oblidar lògicament l'obligat control judicial de totes
les actuacions.
Els secrets oficials són un altre àmbit
fosc i de necessària actualització legislativa en el dret espanyol, per
adaptar-se a la normativa europea. El cas dels papers del CESID (1997), va ser
paradigmàtic de la necessitat de revisar el paper del jutge davant una
documentació per tots coneguda, que va obligar a una desclassificació judicial
(TS) en lloc de governamental.
Un punt diferent dels anteriors però
que afecta les relacions entre l'àmbit executiu i el judicial és el del dret
de gràcia en l'actual Estat de Dret. Sens dubte, hem de
destacar que se'ns apareix com una clàusula de tancament del funcionament
ordinari dels poders públics el fet que es respecti la justícia material. En el
cas dels indults particulars és un notable instrument governamental per
corregir determinades situacions. En efecte, es donen casos de condemnes
després de molts anys, a persones plenament rehabilitades en la vida social,
que la lentitud de l'administració de justícia els provoca un càstig
desproporcionat i injust, la qual cosa es pot corregir per mitjà de l'indult .
Però com passa sempre, l'amiguisme pot jugar també a favor de la sol · licitud
i concessió d’indults com a mínim sospitosos, com ens mostra l'experiència
recent d’indults dictats en contra de la voluntat expressa del tribunal
sentenciador així com per mecanismes com l'amnistia o regularització (sic)
fiscal.
En el fons, davant tot el que he comentat en les
línies precedents, podem concloure que estem en la permanent tensió entre
gubernaculum i i jurisdictio, que ha recorregut la senda de la cultura
occidental com a mínim des de l’era romana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada