dimecres, 29 d’octubre de 2008

Crisi econòmica i valors cristians

Els darrers mesos han estat realment dramàtics per a moltes persones i famílies. La crisi financera, i la seva conversió progressiva en crisi econòmica, esta fent un gran mal.
La crisi financera, iniciada als Estats Units, s’ha estès ràpidament a tot el món, com a mostra de l’actual economia globalitzada. Les entitats financeres han estat rescatades pels poders públics, davant la por dels governs a una pèrdua de liquiditat del sistema econòmic, que portés a la bancarrota. Les borses més importants del món han tingut grans pèrdues, immerses en una notable crisi de confiança. L’Estat ha hagut de sortir a escena per tal d’ajudar el funcionament del sistema financer, i la perplexitat s’ha apropiat de moltes persones quan des dels paràmetres econòmics del capitalisme s’ha reivindicat sense embuts, com una salvació, la nacionalització o la intervenció de bancs i entitats financeres, especialment als Estats Units, guiats els darrers anys per la pretesa panacea del neoliberalisme.
A la manca de confiança amb el sistema financer, li hem d’afegir la incidència de la crisi en la economia real de tots nosaltres, amb un augment important dels preus, en especial de productes de primera necessitat, però també amb l’atur, autèntica xacra dels temps de crisi. I no podem oblidar que al nostre país la concentració de l’activitat econòmica en els sectors immobiliari i de l’automoció, fa que l’atur encara sigui més dramàtic.
S’ha destacat que una de les causes de l’actual crisi financera és el préstec de diners amb poca garantia, simbolitzat en les famoses hipoteques subprime als Estats Units. L’afany de lucre d’algunes entitats financeres hauria provocat la falta de liquiditat del sistema financer, la qual cosa caldria corregir ara amb una intervenció pública. Aquest fet, comporta aprofitar-se del desig i la necessitat d’esdevenir modestos propietaris a llarg termini, convertits ara en arruïnats sense propietat, i contrasta amb els elevats estipendis de directius, amb una connotació lamentable de manca d’ètica en els negocis .
Efectivament, l’actual crisi econòmica, originada per la crisi financera, ha estat la conseqüència del desig de lucrar-se sense límits, d’una fe en el mercat sense cap regulació ni regles, d’una economia especulativa concentrada en l’abús d’uns pocs sobre el dret dels petits propietaris, de conductes avaricioses que cal refusar des de l’òptica de la defensa dels principis ètics i més en concret des dels valors cristians.
Les situacions de crisis, com a manifestacions del mal i del desordre, ens posen de manifest aquelles conductes humanes que no son dignes d’imitació, ans al contrari, de reprovació. Alhora, en els moments de turbulència en els que ens trobem, els valors i principis cristians han de ser motors d’esperança per tal de sortir de la situació actual. La tantes vegades reclamada “civilització de l’amor” es pot fer més tangible en els actuals temps de crisi, perquè és ara quan hem de fer real el missatge evangèlic de la fraternitat. Els cristians tenim la sort de gaudir d’un repertori de recursos basats en conductes virtuoses, com la fe, l’esperança i la caritat, que cal posar en solfa en els moments actuals. És el moment de sortir a l’encontre de l’altre que sofreix, i mirar de construir plegats escenaris de futur millors.
A part de les mesures estrictament economicistes -com les acabades d’aprovar al Congrés dels Diputats, de convalidació dels Decrets-Llei de suport a les entitats financeres, les quals permetran a l’Estat comprar actius bancaris i concedir avals-, cal que no oblidem mai les persones i les famílies. I en aquesta preocupació per la persona concreta, tenim l’obligació de posar la fe al servei del país, i aportar l’esperança que el bé comú s’implanti. Ara més que mai cal que la Veritat es faci present, i que l’Esperit de la Salvació ens il·lumini.