dissabte, 5 de gener de 2008

El dret al paisatge


Després de veure el procés de destrucció del paisatge a causa del caòtic urbanisme que patim, cal que els ciutadans d’aquest país reivindiquem amb força el dret al paisatge. Hi ha una llei del parlament de Catalunya que parla de la protecció del paisatge, però el problema és la seva aplicació eficaç i la dificultat de fer front al progrés concebut com allau de construccions de tot tipus, que ens ha envaït. Considero urgent protegir el territori davant l’especulació, l’afany desmesurat de lucre, la manca de controls efectius dels grans poders fàctics de tipus econòmic. Les grans immobiliàries tenen més força que els poders públics, i un pla urbanístic mou sovint molts més recursos que l’activitat pública derivada dels processos electorals democràtics.


Esperem que el nostre paisatge no es malmeti encara més. Els estudiosos -arquitectes, psicòlegs, sociòlegs, geògrafs- parlen de la necessitat de connectar l’home amb un entorn que li dona identitat, li atribueix un context vital, una circumstancia, que no es bó que es destrueixi fàcilment. La realitat, però, és que en molts pobles, la febre constructora ha destruït paratges i paisatges, és a dir, el territori.Tot i així, encara hi ha gent que lluita per tal de mantenir el paisatge, i perquè els indrets, amb noms propis, que ens deixaren els avantpassats, no desapareixin per sempre.

En una economia que depèn tant de la construcció com és la catalana hem de recordar que caldria fer front a la cultura del ciment, de l’especulació i dels plans urbanístics extensius, que ens domina de la costa als Pirineus. Se’ns diu sovint que a través de la construcció es crea riquesa, i es dona feina a moltes persones, la qual cosa es certa. Però també ho es que es construeix massa, i sobretot el que es més preocupant des de la perspectiva humana, sense connexió amb el dret a l’habitatge. A Catalunya s’ha construït massa compulsivament, sense una relació directa amb el fet de viure-hi, que sembla ha de ser la conseqüència natural; es construeix com a inversió per a la revenda, davant dels pocs interessos que els bancs donen als diners; es construeix per raons econòmiques i no humanes, com ho demostra el fet que hi ha un dèficit enorme d’habitatges per a gent jove, o que els preus de compra o de lloguer son fora de mida, i encara hi ha qui diu que podem “dormir tranquils” gràcies a les poc gracioses hipoteques.
(Avui, mentre caminava per indrets que conec des de la meva infantesa he pogut comprovar aquesta reflexió sobre el terreny. Quina pena!)

1 comentari:

David ha dit...

Hola !!

M'he passat pel seu blog i he llegit aquest comentari sobre la necessitat del dret al paisatge, que em sembla molt interessant.

Jo estic completament d'acord amb vostè, però crec que avui dia tot està motivat pel creixement econòmic i canviar aquesta idea és, avui dia, força complicat (almenys a curt termini).

Felicitats pel blog !!