dijous, 6 de desembre de 2018

Llums i ombres constitucionals

Llums i ombres constitucionals
Quaranta anys i més qüestionada que mai. La Constitució Espanyola, aprovada en referèndum tal dia com avui del 1978 amb una participació del 67% del cens i 88,5% de vots a favor, té ara menys consens que mai. Si el gran repte de l’ordenament territorial no ha deixat de ser mai una de les principals crítiques perquè no ha resolt sinó que ha agreujat les demandes de les nacionalitats històriques, en els darrers temps també s’ha posat en dubte fites que tenien més consens. Sobretot la monarquia, però també hi ha veus que veuen una regressió en el reconeixement de llibertats i drets fonamentals o en l’establiment d’institucions democràtiques.
(...)
El catedràtic acreditat de dret constitucional Joan Lluís Pérez Francesch hi afegeix que la Constitució va permetre el trencament amb l’anterior sistema i incorporar-se a una democràcia parlamentària, el reconeixement de drets i llibertats fonamentals o la incorporació del nacionalisme anomenat perifèric. Però d’aquesta etapa inicial que coincideixen a considerar positiva es va passar a una “sacralització del text”, sense crítica ni cap reforma, diu Pérez Francesch, que ha portat “a una gran crisi constitucional” provocada per la incapacitat d’oferir una resposta a la integració del catalanisme polític amb un Estat “més asimètric i plural culturalment, lingüístic i plurinacional”. Vintró lamenta que a partir de l’etapa inicial “algunes coses s’han fossilitzat” i “s’ha donat una interpretació molt restrictiva” del text.
(...)
De la manca de voluntat per canviar res, Pérez Francesch en culpabilitza el sistema de partits. Per això creu que “tenen segrestada la Constitució” i els considera “un poder paral·lel a l’Estat”. Creu que s’hauria de limitar el seu pes perquè representen les elits econòmiques i el poder, el seu finançament no és del tot transparent, i alerta que “la partitocràcia pot arribar a substituir la democràcia”. I és aquí on Mateu recorda que el sistema electoral és hereu del que ja preveia la ley para la refoma política aprovada per les Corts franquistes de 1976. Coincideix amb Vintró que “no és proporcional, pensat perquè el tercer partit en quedi fora i el Senat sigui una cambra de seguretat”. Per això conclou que la Constitució “tenia un perfil baix, però amb la interpretació que se n’ha fet l’han acabat de rebaixar”.
Organització territorial
Els consultats coincideixen a dir que la qüestió territorial està esgotada. El títol vuitè “era un full de ruta” i en aquell moment no hi havia totes les comunitats autònomes, diu Aguilera, mentre que Vintró considera que hi ha una “canonització” de la Constitució que no permet el referèndum o el dret a decidir. Pérez Francesch té clar que la meitat de les regulacions del text de tipus transitori estan superades i eren per posar en marxa un Estat que ara té 40 anys. És molt escèptic sobre la possibilitat que es reformi per donar cabuda a les reivindicacions catalanes, ja que “no es vol admetre la plurinacionalitat” perquè “han descobert que es pot reprimir amb el 155 i és una via més fàcil”.(...)