diumenge, 20 de novembre de 2016

Jornada d’estudis entorn a la figura de Francesc Maspons i Anglasell (1872–1966), promoguda per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Jornada d’estudis entorn a la figura de Francesc Maspons i Anglasell (1872–1966), promoguda per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha organitzat, el dia 2 de novembre de 2016, un acte d’homenatge a Francesc Maspons i Anglasell, personalitat polièdrica, revitalitzador del dret català, membre, entre d’altres,  del Comitè Assessor de les Minories Nacionals de la Societat de Nacions. La jornada s’ha celebrat, en sessió de matí, a la seu de l’IEC i, en sessió de tarda, a la seu de la Comissió Jurídica Assessora.
La sessió matinal ha estat inaugurada pel Sr. Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC, i el Sr. Xavier Forcadell i Esteller, coordinador general de la Diputació de Barcelona, i n’ha presidit la taula el Sr. Josep Cruanyes Tor, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Hi ha intervingut el Dr. Josep Maria Casasús i Guri, de la Universitat Pompeu Fabra, amb la ponència “Francesc Maspons i Anglasell, l’home i el país”, qui l’ha qualificat de “referent en l’humanisme cristià”; el Dr. Ferran Armengol i Ferrer, de la Universitat de Barcelona, amb la ponència “L’esperit del dret públic català”; el Dr. Hèctor López i Bofill, de la Universitat Pompeu Fabra, amb la ponència “Europeisme i catalanisme. Una experiència de dret comparat”; i el Dr. Joan Lluís Pérez i Francesch, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha presidit la taula de cloenda del matí. Tots els ponents han estat d’acord amb l’extraordinària vigència de l’obra de l’homenatjat, la seva genuïna condició de visionari  i catalanista sense matisos, alhora que personalitat que servia de baula entre el iusnaturalisme catòlic i el sentiment nacional i identitari de Catalunya, en la dinàmica de Josep Torras i Bages. En aquest sentit, el Dr. Ferran Armengol l’ha qualificat de “jurista místic”, i el Sr. Xavier Forcadell de clar exemple “d’aquells grans pensadors que cal revitalitzar-ne el pòsit, no sols per a donar-ne tribut sinó també com a eina de rellançament del país”. Per últim, han estat  referenciades algunes de les grans obres del pensador i se n’ha llegit alguns passatges, com l’opuscle “L’home, la nació i l’estat”, de l’obra Tornat de Ginebra (1929); L’esperit del dret públic català (1932); o el Dictamen sobre la condició política i jurídica de Catalunya (1932).
En la sessió de tarda, celebrada a la seu de la Comissió Jurídica Assessora, i oberta pel Dr. Josep Serrano i Daura, de la Universitat Internacional de Catalunya, ha comptat amb les intervencions del Dr. Jaume Renyer i Alimbau, de la Universitat Rovira i Virgili, amb la ponència “Concepció catalana del dret d’autodeterminació”; el Dr. Lluís Duran i Solà, del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, amb la ponència “Excursionisme i educació en l’obra i el pensament de Maspons”, i la Dra. Magalí Riera i Roca, de la Universitat Pompeu Fabra, amb la ponència “Qüestions actuals del dret català a partir de l’obra de Maspons i Anglasell”. Els participants han incidit en la necessitat de fer valer més l’obra de Maspons i Anglasell en l’actualitat, massa sovint reclòs en l’ostracisme. Així mateix, han emfasitzat la plena validesa de la concepció catalana del dret a l’autodeterminació i han traçat les qüestions actuals del dret públic català a partir de l’obra de l’homenatjat, amb especial atenció al valor de les normes consuetudinàries i de la justícia per damunt de la llei. Aquestes intervencions han estat seguides d’unes comunicacions entorn de la figura de Maspons on s’ha destacat el concepte d’“espiritualitat” o “consciència” del catalanisme, i d’una taula rodona on s’ha discutit, entre d’altres qüestions, si a dia d’avui som capaços de fer-nos nostre tot aquest esperit iuspublicista empeltat en l’obra de Maspons.
Com a cloenda de l’acte, hi han participat el Sr. Josep Cruanyes i Tor, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC; el Dr. Xavier Bernadí i Gil, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya; amb una intervenció on ha destacat el concepte de “referèndum” i ha ressaltat el paper del Tribunal de Garanties Estatutàries en l’època republicana; l’Hble. Sr. Josep-Delfí Guàrdia i Canela, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, qui ha fet una descripció biogràfica de Maspons i Anglasell; i, en darrer terme, el Dr. Albert Lamarca i Marquès, president de la Comissió Jurídica Assessora, qui ha posat en relleu la condició de membre de la Comissió de l’època republicana de Maspons, amb el seu destacat vot particular al projecte de Constitució preparada per la Comissió l’any 1932. En aquest vot particular, s’oposà fermament a l’ús del terme “constitució” per referir-se al que posteriorment seria denominat com a “Estatut interior” de Catalunya, atès que les “constitucions” són les normes de les entitats polítiques que no reconeixen poder superior. Així mateix, el president va fer esment a l’entrevista a Maspons i Anglasell que li va fer el periodista manresà Josep Maria Planes, publicada al diari La Publicitat el 24 de gener de 1933, en què feia una crítica de l’avantprojecte de Constitució esmentat.