divendres, 22 de maig de 2015

Vaclav Havel: Humanisme i Ètica política




              El dijous 14 de maig tingué lloc, a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona, la presentació del llibre Vaclav Havel: un político humanista para una nueva Europa, editat per la Fundación Emmanuel Mounier, 2015. Participaren a l’acte, conjuntament amb l’autor, el Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de dret constitucional de la UAB,  i el  Dr. Josep Lluís Vázquez Borau, escriptor especialitzat en ciències religioses. 
            El llibre, obra divulgativa escrita per l’Albert Llorca Arimany, doctor en filosofia i ciències de l’educació i president de l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya, ens apropa d'una manera amena, clara i concisa a la figura de Vaclav Havel (1936-2011), possiblement el president europeu del segle XX més guardonat, donada la seva tasca política i la seva congruència vital.
Vaclav Havel, escriptor teatral de professió, va accedir a la presidència de la República Txecoslovaca l’any 1990, i posteriorment, esdevinguda la disgregació de l’estat, a la de la República  Txeca, càrrec que ocuparà fins el agreujament de la seva malaltia l’any 2003. La confiança que la població diposità a la seva persona no era immerescuda: les seves obres havien estat titllades de subversives i ell mateix havia patit presó en reiterades ocasions, a les dècades de 1970-80, per la seva defensa dels drets humans (Carta 77), els seus manifests públics en contra de la censura i la hipocresia politiques (Manifest de les 2000 paraules, Carta oberta al president Gustav Husák) i en reclamar un "debat obert", participatiu de la població civil, en els afers econòmics i polítics que colpien el país (El poder dels sense poder).
Vaclav Havel: un político humanista para una nueva Europa, intenta endinsar-nos en l'entramat ètic que impulsava Havel a la fermesa, aquell que el va sostenir en tots els seus avatars. Una ètica arrelada en la filosofia d’Edmund Husserl, de Tomàs Masaryk i de Jan Patocka, el seu gran amic, mort en un interrogatori policial l’any 1977. Tot i no ésser un filòsof, Havel va esdevenir un intel·lectual de cor, i per això un polític d’alçada, que conreava el diàleg, cercava la conciliació social i albirava un mon just i sòlid: una utopia real fonamentada en la capacitat humana, el sentit de la responsabilitat vers als altres i el valor moral en la pressa de decisions i en l’acompliment de les accions quotidianes.
                                                 Sara Fernández i Puerto