dimecres, 23 d’octubre de 2013

La “doctrina Parot” i el desprestigi de les institucions


Darrerament l’estat espanyol no presenta símptomes de gaire prestigi institucional. Quantes institucions podem dir que funcionen bé? El col·lapse institucional en el cas de la doctrina Parot es reflecteix en una interpretació  de l’aplicació del codi penal que com era de preveure no ha estat avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Més enllà de posicionaments jurídics i polítics concrets, i dels fàstics que ens puguin fer algunes persones que poden sortir en llibertat, hi ha un principi essencial de l’estat de dret que és el de la irretroactivitat de les disposicions desfavorables o restrictives dels drets. L’anomenada doctrina Parot va ser un intent de fer dir als jutges, en la fase d’aplicació de la llei, allò que aquesta no deia. Quan es va reformar el codi penal el 2003 el legislador va endurir el règim de sancions penals, tendent a un compliment més íntegre de les condemnes. Però en els casos anteriors, no podia aplicar-se un criteri sobre el que no es podia tenir un coneixement previ, ni una expectativa. El TEDH ha protegit la persona privada de llibertat il·legalment, com no podia ser d’una altra manera.

Al meu parer, el més criticable d’aquesta situació és la deixadesa de funcions del Govern i de les Corts Generals. Ara, el Govern central sembla que torna a rentar-se les mans, com si no anés amb ell, dient que és un tema propi de la independència dels jutges. I la política criminal? I la lluita antiterrorista en el marc del tan esmentat Estat de Dret?  En pocs mesos el TEDH ha tombat dos temes especialment sensibles per als drets humans a l’estat espanyol: els abusos de les hipoteques i la irretroactivitat de les sancions penals.

Costa creure en les institucions espanyoles, perquè no es respecten els criteris més elementals de l’estat de dret. I a sobre alguns s’omplen la boca de la paraula constitució, quan són els primers en vulnerar-la. Necessitem governants que compleixin la constitució, de la que s’omplen la boca, com en el cas del nostre “dret a decidir”. No serà que no s’esforcen en fer interpretacions realment constitucionals que respectin els drets de les persones?

Els abusos en l’aplicació de la llei penal són inadmissibles perquè justícia no es revenja, l’aparició estel·lar d’indesitjables terroristes i de delinqüents de la pitjor condició traumatitza a la bona gent, i des d’Europa es  reclama un principi central de tota societat civilitzada com és la seguretat jurídica.  L’ombra del Quixot planeja arreu.