diumenge, 12 de maig de 2013

El TC i la democràcia vigilada (ARA 10 de maig de 2013)




El TC i la democràcia vigilada


PERE SOL / J.L. PÉREZ-FRANCESCH / JOSEP PAGÈS 

L'admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional del recurs interposat pel govern de l'Estat contra la resolució del Parlament per la qual s'aprova la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, planteja, entre d'altres, el problema de saber quin és l'abast jurídic real d'aquesta decisió. Cal dir que al Tribunal no li agrada gaire motivar les seves decisions executives i, a més, que en aquest cas no està legalment obligat a fer-ho; és possible que alguns membres del Tribunal no estiguin d'acord amb l'admissió a tràmit del recurs, però aquesta és una incògnita que possiblement no resoldrem fins que es produeixi la sentència.
Això no ha de ser cap obstacle perquè els juristes ens plantegem algunes preguntes que la decisió del Tribunal no resol. La primera que se'ns acut fa referència a la manca d'adequació del procediment emprat o, més ben dit, a la utilització d'un pur sofisma per impugnar. El procediment emprat està pensat per permetre que el govern de l'Estat impugni "disposicions sense força de llei" -el que es coneix com a reglaments - i "resolucions" -que són les decisions amb efectes jurídics que resolen un procediment, i que són oposables a tothom-. Ni la Constitució ni la llei orgànica del Tribunal no estableixen un procediment mitjançant el qual el Tribunal controli una declaració per la qual el Parlament manifesta una opinió o una voluntat o proposa actuacions independentment de si s'adreça al Govern, als ciutadans o al mateix Parlament; no és un text normatiu i, per tant, no té la força vinculant de la llei, ni tampoc una decisió que resolgui un procediment amb efectes jurídics vinculants, com pot ser la resolució d'investidura del president de la Generalitat, però sí força de compromís polític. Admetent el recurs, el Tribunal força una interpretació jurídica especialment perillosa, perquè podria arribar a convertir el control de constitucionalitat en un control marcadament polític i el sistema democràtic espanyol en un sistema de democràcia vigilada.
Hi ha altres preguntes que també cal fer-se. L'efecte immediat de l'admissió del recurs és la "suspensió de la vigència" de la resolució parlamentària amb efectes des del 8 de març, data en què el govern de l'Estat va formular la impugnació. En termes jurídics la "vigència" només fa referència a disposicions normatives; dir que una norma és vigent vol dir que pertany a l'ordenament jurídic, és a dir, al sistema normatiu. Una manifestació de voluntat o una opinió expressada en una resolució parlamentària, com que no s'integren en el sistema normatiu, no tenen vigència en sentit jurídic i, per tant, difícilment la poden tenir suspesa, llevat que aquesta "suspensió de la vigència" es vulgui utilitzar amb un altre objectiu, com seria considerar que tot un seguit d'actuacions del Govern i el Parlament de Catalunya deriven necessàriament de la resolució que aprova la declaració de sobirania i del dret a decidir, i que, per tant, la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional pel Govern o d'una comissió específica sobre el dret a decidir en el Parlament de Catalunya, feta aquest dimecres poques hores després que el Parlament fos notificat de la provisió, suposen una desobediència oberta a l'autoritat del Tribunal punible penalment. Tornem amb això a l'argument de la democràcia vigilada, fins al punt que en alguns ambients s'arriba a defensar que una eventual convocatòria electoral al Parlament de Catalunya amb continguts plebiscitaris sobre la independència o sobre el dret a decidir-la, també hauria de ser suspesa.
És rellevant que el Constitucional hagi admès ara a tràmit un recurs contra un acte de contingut polític com la declaració del Parlament quan, en ocasió de la impugnació per part del govern d'Aznar de la declaració del Parlament basc que iniciava el pla Ibarretxe, sostingué la doctrina contrària. En efecte, el 2004 el TC considerà que la inconstitucionalitat dels actes parlamentaris "només és rellevant quan conclouen en una resolució, disposició o acte que s'integra a l'ordenament jurídic" o quan suposa una lesió dels drets fonamentals. Cap d'aquestes dues circumstàncies es dóna ara: la declaració no pretén organitzar institucions o regular conductes, sinó proclamar una convicció o fins i tot un sentiment -un contingut eminentment polític-. I no obstant el Tribunal ha admès a tràmit el recurs.
En definitiva, l'admissió a tràmit del recurs interposat pel govern de l'Estat contra la resolució del Parlament agreuja la instrumentalització de la justícia constitucional a l'estat espanyol i reforça el desequilibri a favor de l'Estat en l'ús de la justícia constitucional.

ARA, 10 de maig de 2013.