diumenge, 23 de desembre de 2012

Bon Nadal 2012!


Un cop més ens disposem a celebrar el Nadal. Any rere any ens felicitem les Festes de Nadal. Hi ha qui ho fa amb més profunditat i cercant el sentit de la vida, d'altres per motius ben diversos. Però sigui com sigui el que és important és que ens desitgem felicitat. Els bons auguris d'aquestes dates nadalenques són una mostra de llenguatge positiu i d'esperança. I l’impacte emocional que poden produir les paraules ens haurien d'esperonar i fer agafar forces per la lluita diària.
Estem vivint una època de desesperança, on les notícies són sempre negatives. El llenguatge es pot convertir en una mena de verí, que ens hipnotitza i que no ens deixa superar les dificultats. En el context de la situació econòmica i social actual cal que reivindiquem el dret a l’esperança. Cal que construïm escenaris de futur més il·lusionants, com a persones, com a societat i com a país. Si ens deixem prendre els motos, com va dir el poeta, consentirem el robatori de l’ànima. En certa mesura som allò que escoltem, que parlem, que sentim. I la paraula de vida, que és el centre del missatge de la salvació cristiana, ha vingut al món per a transformar els nostres cors, per fer-nos forts, per donar-nos sentit. Hem de restar amatents a la paraula, no als sorolls, als cants de sirena, als xivarris diversos que en atabalar-nos no ens deixen viure en pau.
Jesús és el príncep de la Pau. De la pau veritable, la que brolla del cor, perquè hem assumit la seva paraula. “Si vols la pau, pacifica el teu cor”. Aquesta és la màxima més profunda del sentit de la vida. Tot depèn de nosaltres mateixos. D’allò que som, i dallò que fem, amb convicció, amb coherència, amb sinceritat, i des de l’equilibri personal.  Ésser per a fer el bé. Ésser per a estimar. Ésser per a donar la vida per als altres. I, com a la icona de la Nativitat, la vida i la mort són una mateixa cosa, perquè vivim per a morir i així assolir la vida eterna. Això per a qui ho vulgui o pugui entendre és la clau de volta de l’existència humana, que és física i metafísica, material i espiritual.
Avui ens costa trobar temps per a l’adoració. Per a la mirada atenta, la de la tranquil·litat existencial que et permet viure amb una perspectiva espiritual i emocional. Ens obliguen a anar ràpid, agitats, sense temps per al repòs veritable. La icona de la Nativitat és una mostra de l'apel·lació a la vida amb un sentit global, una cosmovisió, que et permet ésser sensible i captar els detalls, les petites realitats quotidianes. La vida és, així, una composició en la que ens passen coses que sabem ubicar, que podem relligar en una unitat de concepció i no un mer agregat de fets.
Que la celebració del naixement del Nen Jesús, en aquest any de 2012, ens permeti valorar més el llenguatge positiu, la importància de treballar per l’esperança –en especial per tots aquells que pateixen -, per la pau i per la justícia, des d'una mirada atenta a la vida, en tota la seva complexitat. Amb el cor i el cervell oberts a la construcció de la civilització de l’amor.