dilluns, 30 de gener de 2012

Les propostes del nou Ministre de Justícia

El flamant Ministre de Justícia, el Sr. Alberto Ruiz-Gallardón, ha anunciat una sèrie de reformes que afectarien diverses lleis i el funcionament del poder judicial, durant la seva primera compareixença a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, un més escàs després de la seva presa de possessió. Les propostes provenen del programa electoral del PP, i de la voluntat de començar una nova etapa.

Podem afirmar, sense cap mena de dubte, que són necessàries i convenients. La folgada majoria absoluta del grup popular hauria d’anar acompanyada, però, de la capacitat per a cercar suports amplis i consensos més enllà de les files del propi partit. Desitgem que així sigui.

Encara no sabem el detall de les idees exposades, però segons les declaracions ministerials que han difós els mitjans de comunicació, es volen reformar lleis tan importants com la de l’avortament, el codi penal o la llei del menor. Pel que fa a l’avortament es pretén limitar una mena d’avortament incondicionat gairebé lliure i per terminis, introduït al segon govern Zapatero, sense què estigués previst al seu programa electoral. Ara es vol tornar a un sistema d’indicacions, i sobretot exigir que les menors hagin de comptar amb el consentiment patern per avortar. Recordem que el PP va recórrer la llei socialista davant el Tribunal Constitucional i que el recurs encara està pendent de sentència.

Un altre tema important és la “pena de presó permanent revisable” que s’introduiria al Codi Penal per a delictes molt greus com ara terrorisme, assassinat múltiple o pederàstia reincident. Es tracta d’un concepte imprecís que caldrà definir bé jurídicament per tal de fer-lo compatible amb la funció de reinserció social de les penes segons la constitució espanyola.

Pel que fa a la llei del menor es pretén evitar la sensació d’impunitat que han donat determinats casos, unificant els criteris d’investigació de delictes greus en els que estiguin implicats menors i adults, mantenint totes les garanties d’una llei com aquesta.

Altres temes objecte de reforma son l’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial, tornant al sistema anterior a 1985, de manera que dotze dels vint membres s’escullin entre i per part de jutges i magistrats; el pagament d’una taxa en el supòsit de presentar recursos judicials amb la intenció d’evitar el malbaratament de recursos públics; el desbloqueig en la renovació del Tribunal Constitucional; la recuperació del recurs previ d’inconstitucionalitat; la redefinició del partit judicial; una nova Llei d’Enjudiciament criminal –l’actual data del segle XIX-, entre altres aspectes com l’establiment d’un estatut de les víctimes de delictes.

En definitiva tot un conjunt de mesures ambicioses per tal de millorar el funcionament del sistema judicial espanyol, i fer-lo més útil en les coordenades del segle XXI.