divendres, 25 d’abril de 2008

El cost de la vida es dispara


He llegit que els preus han pujat el més de març moltíssim, com no ho havien fet des de feia 15 anys. L’índex de preus al consum (IPC) ha pujat un 0,8% a Catalunya i ha situat la taxa de variació interanual en un 4,5%.
S’han apujat sobretot els productes i serveis relacionats amb el combustible, l’hostaleria, o la roba. De fet, tot puja i ajuda una mica a l’augment de l’IPC. El preu del cru s’ha encarit un 1,8 %.
Durant el darrer any el preu dels carburants ha pujat un 7,5% i els aliments un 6,9%. Els productes bàsics també han produït augments espectaculars en el període dels dotze darrers mesos: la llet un 27%, els ous un 12%, el pa i la fruita un 11%, el pollastre un 9%.

Davant l’augment tan dràstic dels preus, em pregunto perquè passa això. Les explicacions poden ser molt tècniques, però en tot cas, m’agradaria que ens diguessin la veritat, més enllà de campanyes electorals o interessos partidistes. La realitat és que el ciutadà mitjà és avui més pobre proporcionalment que fa un any, per la senzilla raó que viure és mes car, i el petit augment dels sous (un 2% per exemple) no pot fer front a l’allau d’increments de tots els productes. No diguem res de les famoses hipoteques, que poden acabar-se convertint en un malson per a moltes persones, provocant que el somni de la propietat a llarg termini acabi en la ruïna a curt termini.

Penso que entre especialistes i polítics han de fer alguna cosa. Ara ja no valen els lemes simplificadors, preelectorals, com ésser optimista, o tenir por a aquells que no pensen com tu. Tampoc apel·lar a la conjuntura internacional. Necessitem d’una vegada explicacions veritables sobre el per què de les coses que ens passen. En concret, els polítics han de treballar conjuntament per tal de solucionar problemes de les persones, i el preu dels productes bàsics afecta a la pròpia dignitat de la persona.

L’empobriment general vol dir que hi ha una crisi econòmica. Que es faci alguna cosa per tal d’evitar els increments desmesurats dels preus és una exigència moral que hem de demanar als responsables dels afers col·lectius. No podem fer fallida en tants aspectes de país. Al final resultarà que serem tan pobres, que no podrem moure’ns, menjar ni beure, mentre esperem que plogui. Necessitem respostes útils a les nostres demandes com a persones i ciutadans.
Comentari Ràdio Estel 23 d'abril de 2008