Recordo, fill meu,
la teva primera mirada. Els ulls oberts seguien la llum. En un instant es van
detenir en mi. Jo em vaig enamorar de tu.
La mirada clara,
diàfana, propera, transcendental, em va emocionar. Avui continuo lligat a tu, i
seguiré així fins el final dels dies. La muntanya russa emocional que patim
s’ha superposat a aquest fet.
Ara, la mirada immòbil com a amenaça ens
vol abraçar, com la parca. Però el gran
raig de vida dels teus ulls serà sempre tota la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada