 |
|
El 18 de desembre de
2017, a les 18.00 h. a l’aula de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials
(c. de Mallorca, 244, Barcelona) va tenir lloc la presentación de les
Miscel.lànies : Francesc
Maspons i Anglasell (1872-1966). Homenatge. Actes de la Jornada d’Estudis i Enric Prat de la Riba
(1870-1917). Homenatge. Actes de la Jornada d’Estudis, editades per la Societat
Catalana d’Estudis Jurídics.
|
dissabte, 23 de desembre del 2017
Presentación de dues Miscel.lànies
Més de 200 anys d’escàndols i pràctiques corruptes Historiadors, politòlegs i economistes han analitzat la corrupció en un congrés al Born CCM
Més de 200 anys d’escàndols i pràctiques corruptes Historiadors, politòlegs i economistes han analitzat la corrupció en un congrés al Born CCM
La corrupció és present cada dia als mitjans de
comunicació. Les males pràctiques existeixen i tenen conseqüències. Els
costos socials i econòmics de la corrupció a Europa són força notables:
un informe publicat per la Unió Europea el març del 2016 assegura que la
corrupció costa entre 179 i 990 bilions d’euros a l’any. Les
conseqüències de la corrupció són més desigualtat social i un poder
legislatiu més dèbil.
Espanya encapçala, amb França i Itàlia, el rànquing
pel que fa al cost econòmic de la corrupció. La pèrdua de confiança en
les institucions espanyoles també és preocupant. “Entre el 2007 i el
2017 l’índex de satisfacció en la democràcia espanyola ha disminuït del
70% al 20%”, assegura l’historiador Borja de Riquer, que ha dirigit el
Congrés Internacional d’Història de la Corrupció al Born Centre de
Cultura i Memòria. Com hem arribat on som? Fins a quin punt la corrupció
està instal·lada al teixit social? ¿És una pràctica històrica que ha
anat mudant?
La corrupció a Espanya és tema d'un congrés
Joan Lluís Pérez Francesch, director de l'Institut de Ciències
Polítiques i Socials de la UAB, ha assegurat que sense un coneixement de
"les nostres misèries" no podem construir una nova teoria de l'Estat i,
alhora, no podem adoptar polítiques que combatin el problema, perquè
creu que és possible avançar cap al "bon govern" de les nostres
societats.
Una de les xacres de la corrupció és, tal com sostenen Riquer i
Pérez-Francesch, l’autoprotecció: la complicitat i la fraternitat entre malfactors
que s’encobreixen els uns amb els altres. Entre favors, indults, sobres
o xecs en blanc de sota-mà, n’acaben sortint airosos. Com és possible
que fins l’any 1933 no sorgís la tardana llei d’incompatibilitats, que
regula la impossibilitat de formar part del govern i empreses
concessionàries de serveis públics?
Tal com recorda Pérez-Francesch, “una cosa és la llei i l’altra com s’aplica”. I
no sempre és fàcil resseguir les petges de la corrupció. El joc del gat
i la rata, que s’escapoleix una i altra vegada.
Podem malparlar i fins i tot teoritzar del “mal govern”, però sense
una base sòlida al darrere, tota crítica és en va, sosté Pérez-Francesch: cal “fer
pensament” però també calen accions i fets. Una teoria política i
social que no pot ni ha de desvincular-se de la realitat. Sense
renunciar al “bon govern” i esquivant els derrotismes i moralismes. Cal
doncs, un corpus teòric fort, cohesionat i contrastat.
D’alguna manera, el congrés traçarà una genealogia de la corrupció
espanyola des de múltiples perspectives: des de la política, la
sociologia, l’economia, l’estadística, etc.Una vintenta d’experts i
especialistes s’aplegaran els propers 14 i 15 de desembre per revisar el
fenomen de la corrupció a casa nostra.
Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia
El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua del Consell
de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració
del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del
Català la Justícia. Enguany, portava per títol “El català, de l’aula a
la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana
en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia
aquesta situació en el posterior exercici professional.
Taula rodona: “El Català, de l’aula a la toga”
La taula rodona, moderada per la senyora
Mariona Torra, professora de dret a la UAB i exmembre de la Comissió de
Llengua del CICAC, estava formada per un representant de l’àmbit
universitari, el senyor Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic acreditat
de dret constitucional de la UAB; i dos representants de l’àmbit
professional de l’advocacia, la senyora Raquel Bardella, com a advocada
novella, i el senyor Ramon Verdaguer, com a advocat amb anys
d’experiència. En un primer torn de paraula, cada un dels participants
va donar la seva opinió sobre l’ús del català a les aules i a l’àmbit
professional.
En primer lloc, el catedràtic de la UAB,
Joan Lluís Pérez Francesch, va descriure la realitat sociolingüística
de les universitats com la realitat social: hi ha qui és bilingüe i
parla tant català i castellà, i hi ha qui només parla castellà. Va voler
deixar clar que actualment la universitat no té prou poder per incidir
en la llengua en què es fan les classes ni per elaborar una política
lingüística eficient. A la Facultat de Dret de la UAB hi ha professors
que ho fan en català i es creen comissions per impulsar-ne l’ús, però
tot es tracta d’una qüestió de “voluntarietat”; i creu que,
malauradament, hi ha una idea generalitzada que el dret “de debò” s’ha
de fer en castellà, la qual cosa afavoreix aquest ús minoritari del
català a les aules.
En el debat que va seguir les
intervencions dels participants a la taula rodona es van apuntar
diverses idees, entre les quals destaquem:
- La vessant empresarial de l’exercici professional, que porta l’advocat a no voler perjudicar el seu client, la qual cosa es tradueix sovint a no posar obstacles al canvi d’idioma del català cap al castellà.
- És inacceptable que un jutge, com a funcionari públic que és, no estigui obligat a entendre el català i ni tan sols a conèixer el dret propi d’aquí.
- En l’àmbit universitari, els estudiants d’Erasmus no obstaculitzen —com sovint es pensa— l’ús del català a les aules, ja que tenen l’opció de matricular-se a classes que es facin en castellà o d’acollir-se a formació que els facilita la comprensió del català.
- La llibertat de càtedra no hauria d’afectar la llengua en què s’imparteix una classe.
- Cal fer pressió al món editorial perquè publiqui i impulsi el català en els seus productes (monografies, manuals de dret, bases de dades, etc.).
- Per treballar en català a la justícia tampoc cal haver de traduir tota la jurisprudència. Es considera una bona pràctica, per exemple, fer les demandes en català i copiar i enganxar els fragments necessaris de jurisprudència i doctrina en castellà.
- Cal redreçar la situació i la ideologia imperant, que el castellà és la llengua del dret, mitjançant l’ensenyament.
- Cal donar prestigi i reconeixement al català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)