El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua del Consell
de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració
del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del
Català la Justícia. Enguany, portava per títol “El català, de l’aula a
la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana
en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia
aquesta situació en el posterior exercici professional.
Taula rodona: “El Català, de l’aula a la toga”
La taula rodona, moderada per la senyora
Mariona Torra, professora de dret a la UAB i exmembre de la Comissió de
Llengua del CICAC, estava formada per un representant de l’àmbit
universitari, el senyor Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic acreditat
de dret constitucional de la UAB; i dos representants de l’àmbit
professional de l’advocacia, la senyora Raquel Bardella, com a advocada
novella, i el senyor Ramon Verdaguer, com a advocat amb anys
d’experiència. En un primer torn de paraula, cada un dels participants
va donar la seva opinió sobre l’ús del català a les aules i a l’àmbit
professional.
En primer lloc, el catedràtic de la UAB,
Joan Lluís Pérez Francesch, va descriure la realitat sociolingüística
de les universitats com la realitat social: hi ha qui és bilingüe i
parla tant català i castellà, i hi ha qui només parla castellà. Va voler
deixar clar que actualment la universitat no té prou poder per incidir
en la llengua en què es fan les classes ni per elaborar una política
lingüística eficient. A la Facultat de Dret de la UAB hi ha professors
que ho fan en català i es creen comissions per impulsar-ne l’ús, però
tot es tracta d’una qüestió de “voluntarietat”; i creu que,
malauradament, hi ha una idea generalitzada que el dret “de debò” s’ha
de fer en castellà, la qual cosa afavoreix aquest ús minoritari del
català a les aules.
En el debat que va seguir les
intervencions dels participants a la taula rodona es van apuntar
diverses idees, entre les quals destaquem:
- La vessant empresarial de l’exercici professional, que porta l’advocat a no voler perjudicar el seu client, la qual cosa es tradueix sovint a no posar obstacles al canvi d’idioma del català cap al castellà.
- És inacceptable que un jutge, com a funcionari públic que és, no estigui obligat a entendre el català i ni tan sols a conèixer el dret propi d’aquí.
- En l’àmbit universitari, els estudiants d’Erasmus no obstaculitzen —com sovint es pensa— l’ús del català a les aules, ja que tenen l’opció de matricular-se a classes que es facin en castellà o d’acollir-se a formació que els facilita la comprensió del català.
- La llibertat de càtedra no hauria d’afectar la llengua en què s’imparteix una classe.
- Cal fer pressió al món editorial perquè publiqui i impulsi el català en els seus productes (monografies, manuals de dret, bases de dades, etc.).
- Per treballar en català a la justícia tampoc cal haver de traduir tota la jurisprudència. Es considera una bona pràctica, per exemple, fer les demandes en català i copiar i enganxar els fragments necessaris de jurisprudència i doctrina en castellà.
- Cal redreçar la situació i la ideologia imperant, que el castellà és la llengua del dret, mitjançant l’ensenyament.
- Cal donar prestigi i reconeixement al català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada