Las eleccions municipals del darrer 22 de maig han marcat un canvi de cicle a Catalunya, atès l’important vot de càstig que han rebut diverses candidatures socialistes i l’augment del vot a la federació nacionalista de CiU. Altres dades que cal tenir en compte són l’alça del PP, l’estancament d’ERC i de les opcions independentistes, una certa estabilitat del vot entorn ICV-EUiA, sense oblidar l’accés a les corporacions municipals del grup xenòfob PxC. Les valoracions que es puguin fer s’han de matisar en funció dels resultats de cada municipi, que son les circumscripcions en les que s’han desenvolupat les eleccions.
Han estat una eleccions amb el rerefons de la crisi econòmica, autèntic problema central de la vida de moltes persones i famílies a casa nostra; una crisi que en part s’ha canalitzat mitjançant la presència de mobilitzacions socials de descontents, anomenats “indignats”. La desafecció política però no ha impedit que la participació fos similar a altres comtesses electorals municipals, i d’aquesta manera demostrar la creença en el sistema. Un sistema que caldrà refer des de molts punts de vista però que necessita l’expressió del vot com a únic mecanisme fidedigne per tal de saber valorar allò que la gent vol. El dret de vot no hauria de ser mai contraposat al respecte a demandes socials que la ciutadania manifesta en les seves concentracions. La democràcia requereix el vot, fins i tot més que les manifestacions. No es poden ignorar entre elles. La democràcia, recordem, és el govern del poble i amb el poble, fins i tot quan s’articula fonamentalment com a democràcia representativa.
Desitgem que els nous governs municipals siguin fruit de bones enteses entre els diversos representants electes als consistoris, i que es tinguin en compte les necessitats reals de les persones. Caldrà molta intel·ligència per a gestionar amb èxit els recursos públics en l’època de crisi que patim, i sobretot lleialtat institucional i al país per tal de tirar endavant. Amb la nova etapa que s’obre serà fonamental portar a terme discursos des de la veritat més absoluta i fidel a la realitat de les finances públiques, sense maquillatges ni mitges veritats. Ara ja no val argumentar des d’electoralisme, amb actituds sectàries o visions esbiaixades, perquè necessiten saber tota la veritat de tot allò que ens passa.
A tot Espanya, el resultat tan favorable que ha rebut el PP li planteja un seriós problema al president del govern, que haurà de gestionar un impàs polític incòmode i una situació econòmica cada cop més insostenible. Des d’ara mateix caldrà adoptar noves mesures de reestructuració econòmica, de millora de la productivitat, de regeneració política, de sanejament de les finances públiques. I també des de la força de les institucions representatives renovades, es fa urgent reivindicar un encaix més just de Catalunya amb Espanya, perquè el benestar dels ciutadans d’aquest país nostre no pot ésser gestionat amb la indiferència i la confusió actuals.
Aquestes eleccions obren una nova etapa, un nou cicle electoral que ha de portar a constatar les reformes que Catalunya, Espanya i els nostres municipis necessiten. Només si aquells que ens volen dirigir saben estar a l’alçada de les circumstàncies salvarem el país. Es un moment crucial. Es el moment de la dignitat dels catalans.
