dimecres, 25 de maig del 2011

Eleccions municipals 2011


Las eleccions municipals del darrer 22 de maig han marcat un canvi de cicle a Catalunya, atès l’important vot de càstig que han rebut diverses candidatures socialistes i l’augment del vot a  la federació nacionalista de CiU. Altres dades que cal tenir en compte són l’alça del PP, l’estancament d’ERC i de les opcions independentistes, una certa estabilitat del vot entorn ICV-EUiA, sense oblidar  l’accés a les corporacions municipals del grup xenòfob PxC. Les valoracions que es puguin fer s’han de matisar en funció dels resultats de cada municipi, que son les circumscripcions en les que s’han desenvolupat les eleccions.
Han estat una eleccions amb el rerefons de la crisi econòmica, autèntic problema central de la vida de moltes persones i famílies a casa nostra; una crisi que en part s’ha canalitzat mitjançant  la presència de mobilitzacions socials de descontents, anomenats “indignats”.  La desafecció política però no ha impedit que la participació fos similar a altres comtesses electorals municipals, i d’aquesta manera demostrar la creença en el sistema. Un sistema que caldrà refer des de molts punts de vista però que necessita l’expressió del vot com a únic mecanisme fidedigne per tal de saber valorar allò que la gent vol. El dret de vot no hauria de ser mai contraposat al respecte a demandes socials que la ciutadania manifesta en les seves concentracions. La democràcia requereix el vot, fins i tot més que les manifestacions. No es poden ignorar entre elles. La democràcia, recordem, és el govern del poble i amb el poble, fins i tot quan s’articula fonamentalment com a democràcia representativa.
Desitgem que els nous governs municipals siguin fruit de bones enteses entre els diversos representants electes als consistoris, i que es tinguin en compte les necessitats reals de les persones. Caldrà molta intel·ligència per a gestionar amb èxit els recursos públics en l’època de crisi que patim, i sobretot lleialtat institucional i al país per tal de tirar endavant.  Amb la nova etapa que s’obre serà fonamental portar a terme discursos des de la veritat més absoluta i fidel a la realitat de les finances públiques, sense maquillatges ni mitges veritats. Ara ja no val argumentar des d’electoralisme, amb actituds sectàries o visions esbiaixades, perquè  necessiten saber tota la veritat de tot allò que ens passa.  
A tot Espanya, el resultat tan favorable que ha rebut el PP li planteja un seriós problema al president del govern, que haurà de gestionar un impàs polític incòmode i una situació econòmica cada cop més insostenible. Des d’ara mateix caldrà adoptar noves mesures de  reestructuració econòmica, de millora de la productivitat, de regeneració política, de sanejament de les finances públiques. I també des de la força de les institucions representatives renovades, es fa urgent reivindicar un encaix més just de Catalunya amb Espanya, perquè el benestar dels ciutadans d’aquest país nostre no pot ésser gestionat amb la indiferència i la confusió actuals.
Aquestes eleccions obren una nova etapa, un nou cicle electoral que ha de portar a constatar les reformes que Catalunya, Espanya i els nostres municipis necessiten. Només si aquells que ens volen dirigir saben estar a l’alçada de les circumstàncies salvarem el país. Es un moment crucial. Es el moment de la dignitat dels catalans.

dissabte, 21 de maig del 2011

La concentració "d'indignats" a la Plaça Catalunya

Aquests darrers dies m'han demanat el meu parer i ha sortit al canal 3/24 i al TN migdia de TV3. La resolució de la Junta Electoral Central és clara. La provocació dels concentrats també.
Caldrà que els governs actuin amb responsabilitat, seny i proporcionalitat per aplicar aquesta decisió. En tot cas, l'Estat de Dret comporta el respecte a les normes i decisions judicials.
Només puc dir que comprenc les reivindicacions, i fins i tot comparteixo moltes de les propostes que es propugnen, però discrepo de les formes. I per a mi, allò que no es pot vulnerar mai ni ultrapassar mai és el respecte a les formalitat legals.
D'altra banda, dubto del caràcter espontani d'aquestes mobilitzacions, i entenc que tenen un profund contingut polític.
Potser res serà igual després d'aquests fets, i la imatge internacional d'Espanya encara allunyarà més els inversosrs estrangers.
Jo estic molt indignat per aquesta imatge, i fins i tot puc dir que estic indignat per tants indignats. Algú ha de ser responsable de la catastrofe!
No vull aprofitats de la situació, i exigeixo que aquells que ens han conduit a aquest precipici donin la cara o ens deixin d'una vegada en pau.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3538070

dimarts, 17 de maig del 2011

XIV Seminari sobre Dret i Llengua i IX Jornada de la SCATERM

El Servei de Llengües i la Facultat de Dret de la UAB organitzen conjuntament la catorzena edició del Seminari sobre Dret i Llengua, els dies 18 i 19 de maig i 3 de juny de 2011.

Enguany, les persones que hi participin assistiran a la IX Jornada de la SCATERM sobre terminologia i llenguatge jurídic, que coorganitza la Societat Catalana de Terminologia, i a un taller d'argumentació i exposició oral, al final del qual s'haurà de presentar oralment un treball.

Entre els convidats de la Jornada de la SCATERM hi ha professorat universitari, representants de l'Institut d'Estudis Catalans, representants de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i experts d'àmbit europeu en temes jurídics, entre d'altres.

El taller té per objectiu donar les eines i els recursos necessaris per tal que els estudiants puguin preparar el treball escrit i la presentació oral que han d'exposar com a activitat final de la formació del Seminari de Dret i Llengua.

Programa
18 de maig: IX Jornada de la SCATERM sobre terminologia i llenguatge jurídic, de 9 a 19 h, a l'Aula Magna de la Facultat d'Economia i Empresa.
19 de maig: taller d'argumentació jurídica i exposició oral, de 12 a 14 h, a la sala de vistes de la Facultat de Dret.
3 de juny: presentació escrita i oral dels treballs, a la sala de vistes de la Facultat de Dret. L'horari es comunicarà durant el taller del dia 19.

Paral·lelament al Seminari, tindrà lloc el Juriconcurs a la Facultat de Dret i una exposició a la Biblioteca de Ciències Socials.
                     

Més informació
Butlleta Juriconcurs 2011
Bases Juriconcurs 2011

dilluns, 16 de maig del 2011

Cifras de la Iglesia Católica

· 5.141 Centros de enseñanza; 990.774 alumnos. (Ahorran al Estado 3 millones de euros por centro al año)
· 107 hospitales (Ahorran al Estado 50 millones de euros por hospital al año)
· 1.004 centros; entre ambulatorios, dispensarios, asilos, centros de minusválidos, de transeúntes y de enfermos terminales de SIDA; un total de 51.312 camas (Ahorran al Estado 4 millones de euros por centro al año)
· Gasto de Cáritas al año: 155 millones de euros (salidos del bolsillo de los cristianos españoles.)
· Gasto de Manos Unidas: 43 millones de euros (del mismo bolsillo)
· Gasto de las Obras Misionales Pontificias (Domund): 21 millones de euros (¿Imaginan de dónde sale?)
· 365 Centros de reeducación para marginados sociales: ex-prostitutas, ex-presidiarios y ex-toxicómanos; 53.140 personas. (Ahorran al Estado, medio millón de euros por centro)
· 937 orfanatos; 10.835 niños abandonados. (Ahorran al Estado 100.000 euros por centro)
· El 80 % del gasto de conservación y mantenimiento del Patrimonio histórico-artístico. (Se ha calculado un ahorro aproximado al Estado de entre 32.000 y 36.000 millones de euros al año)
A todo esto tenemos que sumar que casi la totalidad de personas que trabajan o colaboran con Manos Unidas, Cáritas, etc… son voluntarios 'sin sueldo' (aunque a algunos les extrañe es cierto, hay personas que trabajan por los demás sin pedir a cambio un salario) realizando su labor para ayudar a los demás sin pedir nada a cambio. ¿En cuánto podríamos cuantificar su trabajo?
Esta es la razón por la cual el Estado sigue dando algunas ayudas a la Iglesia Católica, por que le sale muy, pero que muy barato.
Lo asombroso es que nadie (o muy pocos) saben de este ahorro esencial para que la economía española 'vaya bien...'.