https://valors.org/la-plataforma-one-health-i-el-nostre-entorn/
L’Associació
d’Amics de la UAB (AmicsUAB) ha organitzat un cicle d’activitats entorn la
plataforma One Health. El passat 30 de setembre vaig assistir-hi a la
conferència inaugural celebrada a l’Ateneu Barcelonès, on la seva presidenta,
la Dra. Maite Martín Ibáñez va explicar els seus objectius i línies de treball.
Va recordar que es tracta d’una xarxa d'àmbit estatal que uneix els esforços
d'organitzacions col·legials, associacions i fundacions pertanyents a diferents
àmbits i sectors, dotant-la del caràcter interdisciplinari i intersectorial que
requereix l’enfocament integral de la salut.
Com ens recorden al
seu web, el que pretenen és contribuir al trànsit cap a polítiques alineades
amb la visió “Una Sola Salut” amb l'objectiu d'assolir un major grau de
protecció de la salut de les persones, reduir les inequitats en salut i
progressar en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització
Mundial de Sanitat Animal, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació
i l’Agricultura i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
De l’excel·lent i
experta exposició de la conferenciant em va sobtar que una cosa tan evident i
obvia com la bona interacció entre humans, medi ambient i animals per tal de
millorar la salut de tots plegats sigui tan complicada i encara estiguem tan
lluny d’un alineament acceptable. D’altra banda, es tracta d’una bona pràctica
del que s’ha dit “polítiques de la cura”, que té una base científica innegable.
En un món on el valor de la veritat s’ha relativitzat al màxim, la política de
la cura basada en una idea de salut global posa en valor la veritat científica,
objectiva, absoluta.
Per tant, quan els
poders polítics i econòmics tiben per forçar decisions incongruents globalment,
ens hauríem de revelar perquè ens estan imposant la mentida en el marc d’un el
fals relativisme, al servei d’interessos espuris que ens perjudiquen a tots,
persones, animals i medi ambient. Així,
ens hauríem d’adonar que la nostra forma de vida actual és insostenible i a més
és dolenta per la nostra salut.
Penso en la gran
capacitat destructiva de l’ésser humà i l’autoengany de les decisions a curt
termini, que generacions futures ja solucionaran si poden, com la crisi
climàtica o les pandèmies. La política no té força per a reconduir les
contradiccions socials. Ni tan sols mira cap a una altra banda. Deixa fer, en
un món globalitzat que supera les capacitats de reacció estatals i
supraestatals.
Així, la destrucció
generada per la humanitat es converteix de forma estúpida en una autodestrucció
de la pròpia humanitat. I molt sovint es fa en nom del progrés. Un progrés,
sense cap mena de dubte, profundament decadent. L’home és signe de
contradicció.
