La corrupció ja té diccionari propi en llengua catalana

La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB ha acollit la presentació del diccionari de la corrupció i la transparència.

La corrupció ja té diccionari propi en llengua catalana 

La UAB i el TERMCAT han presentat el dimecres, 13 de maig, a la Biblioteca de Ciències Socials, el primer diccionari terminològic en llengua catalana sobre corrupció i transparència, que recull prop de dos-cents termes rellevants en aquest àmbit. Fer anar el ventilador, fons de rèptils o torró són alguns dels termes que conté aquest nou diccionari en línia, que omple un buit existent fins al moment i contribueix «a la lluita contra la corrupció i a la normalització de l’ús del català en tots els ordres de la vida», segons els autors.

Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions catalanes, els seus equivalents en castellà, una definició i, sovint, notes explicatives que amplien la informació sobre el terme

Segons la UAB i el TERMCAT, la corrupció representa una amenaça greu per al bon funcionament de les institucions públiques, afecta directament la confiança de la ciutadania en els òrgans de govern i els representants polítics i debilita l’estat de dret. Davant d’aquesta realitat, es fa imprescindible promoure pràctiques de transparència i de rendició de comptes, de govern obert i de participació ciutadana, com el diccionari terminològic sobre corrupció i transparència que avui, 13 de maig, s’ha presentat a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB.

El diccionari en línia Terminologia de la corrupció i la transparència, el primer d'aquest àmbit a Catalunya, i també a l'Estat espanyol, recull prop de dos-cents termes rellevants en l’àmbit de la corrupció i la transparència, els quals estan agrupats en tres àrees de treball: regulació jurídica i marc penal de la corrupció, males pràctiques, i transparència i bones pràctiques. Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, una definició i, sovint, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.

Aquesta terminologia s’ha elaborat conjuntament entre el Centre de Terminologia TERMCAT, organisme adscrit al Departament de Política Lingüística de la Generalitat, i el Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«La corrupció és una de les preocupacions més importants de la ciutadania i un problema greu que repercuteix en la qualitat democràtica. Aquest diccionari contribueix a la lluita contra la corrupció i a la normalització de l’ús del català en tots els ordres de la vida, i ens permet parlar amb propietat en la nostra llengua», afirma el professor i investigador Joan Lluís Pérez Francesch, coordinador de l’obra i membre del GREPIIC. Segons Pérez Francesch, «hi ha molts conceptes que s’expressen en llengua castellana, i sovint és difícil trobar els termes corresponents en català. La nostra feina ha estat estructurar la terminologia en llengua catalana».

La selecció dels termes del diccionari prové dels treballs desenvolupats pel GREPIIC, el qual té com a objectiu principal investigar sobre la història de la corrupció política, la transparència i el bon govern en les societats contemporànies. Així, el contingut del diccionari inclou termes estrictament jurídics, històrics, polítics o socials, juntament amb termes usats principalment en contextos periodístics i d’altres més propis d’un registre argòtic o col·loquial. 

De torró a querulant passant per fal.lera de càrrecs

Hi ha vocables que s’utilitzen habitualment en llengua castellana i es fa difícil trobar un equivalent en llengua catalana. Ara ja es pot parlar amb propietat en català amb termes com torró (definit com a càrrec ben retribuït en la funció pública que s’obté gràcies a la influència d’algú), paracaigudista (candidat que es presenta en una circumscripció electoral que no és la seva per decisió d’un govern o d’un partit polític) o fer anar el ventilador (intentar desacreditar un adversari polític mitjançant la formulació d’acusacions diverses). Fal.lera de càrrecs o clavegueres de l'Estat són alguns dels altres termes que s'hi inclouen.

Un altre terme que inclou el diccionari, dins de l’apartat de males pràctiques, és fons de rèptils, referit als fons públics opacs que un organisme o institució, generalment un govern, utilitza per a activitats fraudulentes i corruptes, especialment la compra de favors i els suborns als mitjans de comunicació.  També en aquest apartat s’hi troben conceptes molt usats darrerament, com judicialització o juristocràcia.

En l’àmbit de transparència i bones pràctiques hi trobem mans netes, que defineix la condició exigida a una persona física o jurídica per a l’exercici d’una activitat pública, segons la qual aquesta persona ha de mostrar una conducta que estigui d’acord amb el dret o la moral.

En l’apartat de regulació jurídica es poden trobar paraules com querulant, és a dir, l’actitud o el comportament d’una persona que planteja plets, queixes o reclamacions de manera recurrent, compulsiva i irracional, generalment a causa d’un trastorn, amb l’objectiu de defensar uns drets que creu vulnerats.

El diccionari permet, des de la pestanya Consulta de termes, accedir a les fitxes terminològiques de tres maneres diferents: mitjançant l’accés a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cada un dels idiomes del diccionari), mitjançant l’accés temàtic en català, o mitjançant cerques simples o avançades (directament al quadre Text de la consulta, en qualsevol de les llengües del diccionari).

La presentació del nou diccionari en línia s’ha fet el dimecres, 13 de maig, a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. La sessió l'ha moderat el professor Joan Lluís Pérez Francesch, coordinador de l’obra, i hi ha participat l'Olga Cano, cap de la Biblioteca de Ciències Socials; Laura Santamaria, vicerectora de Cultura i Política Lingüística; Elisabeth Casademont, del TERMCAT; Marta Estella, cap del Servei de Llengües de la UAB; i Feliu Madaula, de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, que han ofert una mirada plural sobre la importància de la terminologia en la lluita contra la corrupció i han aportat la seva visió experta sobre la relació entre llenguatge, dret i transparència institucional. 

Diccionari en línia Terminologia de la corrupció i la transparència

 

Lideratges bons i dolents

Lideratges bons i dolents

Els jutges reconeixen casos d’assetjament psicològic a la feina, i els estudiosos fan seminaris sobre aquest tema. Alguns parlen de “mobbing” i d’altres expressions que fan referència a aspectes concrets de patiment i de diverses modalitats d’assetjament.

Estem davant d’una persecució subtil, com és la psicològica o moral, que s’exerceix pels caps o companys, que pot arribar a causar un gran malestar, depressió, angoixa, patiment psíquic en definitiva.

Aquest assetjament psicològic i moral és difícil de provar, i la crisi que provoca depèn de cada persona. Em causa una profunda tristesa l’existència d’aquests casos on aquells que es consideren superiors no tenen la intel·ligència emocional ni la sensibilitat per tal de saber manar o de posar-se en el lloc de l’altre. Avui es parla molt del lideratge per a una bona feina, però també de la importància que aquest lideratge sigui exercit amb empatia, provoqui benestar i seguiment, en definitiva que no comporti prepotència. Cal saber manar. Hi ha casos de pretesos lideratges que fins i tot inconscientment esdevenen tiranies i destrueixen psíquicament les persones que es troben al voltant d’un analfabet emocional. I això esdevé al món del treball i de l’empresa, a la política, a les institucions, arreu.

Es confon l’autoritat amb l’autoritarisme, i les ordres als subordinats, companys de feina o col·laboradors, amb imposicions irracionals, a vegades fins i tot en els detalls més petits. De vegades trobem el cas de qui no sap manar perquè només crida, o aquell que es considera superior perquè té un determinat càrrec, o més edat.

Dirigir una organització és complex. Cal inspirar confiança, saber delegar, gratificar els encerts i ser sincer quan alguna cosa no surt bé. Liderar no és imposar. Cal exercir les intel·ligències múltiples.

Hi ha qui es considera propietari d’institucions. Hi ha gent falsa, i gent que tot ho troba malament perquè no ho han fet ells. Hi ha qui assetja perquè s’aprofita de la pretesa impunitat que provoca manar sense límits. Aquest tipus de subjectes, difícilment poden ser reconduïts vers la sensibilitat, l’humanisme i fins i tot la cultura democràtica. Esperem que el futur no caigui de la seva banda, en benefici de tots. No oblidem que la democràcia és una forma de vida.

La llengua catalana al Congrés dels Diputats

La llengua catalana al Congrés dels Diputats – Joan Lluís Pérez Francesch 

La legislatura actual de les Corts Generals (la XV) va començar amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del reglament també es va poder fer en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la presidenta de la cambra, que exercia la funció de suplència reglamentària.

Vist amb perspectiva històrica, es tracta d’un canvi molt substancial en els usos lingüístics del treball parlamentari. Cal fer notar que l’ús del català al Congrés dels Diputats és més ampli que al Senat, amb la incoherència que això comporta si tenim en compte que aquesta darrera cambra és definida per la Constitució espanyola (art. 69) com a cambra de representació territorial. Aquesta situació es produeix per l’absència d’una política lingüística plurilingüe per part de l’Estat espanyol, la qual cosa s’expressa aquí en regulacions únicament deutores de l’aritmètica parlamentària, sense cap model estructural.

A continuació detallarem el procés que va portar a l’aprovació de la reforma del reglament del Congrés dels Diputats que va permetre la incorporació de l’oficialitat del català en els treballs de la cambra.

Després de la constitució de la cambra, el 13 de setembre de 2023, la presidenta del Congrés de Diputats –en aplicació de l’art. 32.2 del Reglament– va permetre, amb l’aquiescència de la Mesa, que els portaveus parlamentaris es dirigissin a la cambra en llengües oficials diferents del castellà, en l’exercici de les funcions interpretatives i de suplència del reglament per part de la presidència.

El Reglament del Congrés indica a l’article 32.1 que és la presidenta qui dirigeix els debats, i en l’article 32.2 que li correspon la interpretació del Reglament en els casos de dubte i que pot arribar a suplir-lo en els d’omissió, sempre que es doni el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Portaveus quan dicti una resolució de caràcter general en exercici de la seva capacitat supletòria. L’abast de la seva competència és només “quan se l’utilitzi per a suplir omissions del Reglament o per a interpretar-lo” (STC 119/1990, de 21 de juny, FJ 5).

Els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional Sumar, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés dels Diputats (BOCG, núm. 17-1, sèrie B, 14.09.2023) sobre l’ús de les llengües que tinguessin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, la qual va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre de 2023, tramitada en lectura única i aprovada el dijous 21 de setembre de 2023, per una majoria de 180 vots a favor i 170 en contra. Mitjançant un article únic, es proposa modificar els articles 6, 60, 70, 92, 96 i 97 del Reglament del Congrés i afegir-hi una disposició transitòria, una d’addicional i una de final. S’afegeix un tercer apartat a l’article 6 per tal d’incorporar el dret dels diputats d’usar qualsevol de les llengües que tenen caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i l’estatut d’autonomia corresponent en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits. Aquesta novetat és l’eix de la reforma. Les llengües afectades són el català (Catalunya –article 6.2 EAC– i Illes Balears –article 4.1 EAIB), denominat valencià a la Comunitat Valenciana (article 6.2 EACV), l’occità, denominat aranès a l’Aran (Catalunya –article 6.5 EAC), el basc (País Basc –article 6.1 EAPV– i Navarra –article 9.2 EAN) i el gallec (Galícia –article 5.2 EAG).

  El nou article 92.1 permet ara que es puguin presentar escrits davant el Registre del Congrés en qualsevol de les llengües oficials i que pugui anar acompanyat d’una traducció al castellà, en el cas de no haver estat presentats en aquesta llengua.

Es modifica l’article 60.1 dedicat als mitjans materials i personals de la cambra afegint-hi la necessitat de disposar en el Congrés dels serveis de traducció i interpretació de totes les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. Igualment, es reforma l’article 70.2 incorporant-hi la referència al fet que els oradors podran pronunciar els seus discursos en qualsevol de les llengües oficials. El nou article 92.1 permet ara que es puguin presentar escrits davant el Registre del Congrés en qualsevol de les llengües oficials i que pugui anar acompanyat d’una traducció al castellà, en el cas de no haver estat presentats en aquesta llengua.

L’article 96 indica que el Diari de Sessions del Congrés ha de deixar constància dels incidents produïts, de totes les intervencions i acords parlamentaris “tant en la llengua en què s’haguessin pronunciat, com en castellà” en les sessions del Ple, de la Diputació Permanent i de les comissions, sempre que no tinguin caràcter secret i, si en tenen, se n’ha d’estendre acta taquigràfica, tant en la llengua en què es pronunciïn com en castellà, que ha de custodiar la presidència. Es modifica també l’article 97.1 per tal d’establir que totes les iniciatives s’han de publicar en castellà, i en la llengua oficial corresponent.

La disposició transitòria fa referència als procediments i mitjans “per dur a terme l’aplicació pràctica d’aquesta reforma reglamentària”, i indica que serà la Mesa, un cop escoltada la Junta de Portaveus, la que els estableixi, i preveu un període de transició de no més de sis mesos. La disposició addicional preveu la revisió del Reglament per “adequar-lo al llenguatge inclusiu de gènere” en el termini més breu possible. La disposició final marca com a dia d’entrada en vigor de la reforma el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Corts Generals.

Dimarts 19 de setembre, abans de ser aprovada la reforma del Reglament, el Ple es va pronunciar sobre la presa en consideració de la iniciativa de modificació i sobre l’oportunitat de la seva tramitació en lectura única. Va ser aprovada la presa en consideració per 176 vots a favor, 169 en contra i dues abstencions. El 21 de setembre de 2023, la proposició de reforma va ser aprovada per 180 vots a favor i 170 en contra, com hem dit abans, i per tant va obtenir la majoria absoluta que exigeix la disposició final segona del Reglament i la Constitució espanyola (art. 72.1).

El text aprovat incorpora una nova disposició addicional segona a partir d’una esmena del Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV) que va ser aprovada per 178 vots a favor, 33 en contra i 139 abstencions en una tensa sessió parlamentària, que indica que “en el termini més breu possible, la Mesa prendrà els acords necessaris perquè les iniciatives legislatives, una vegada aprovades definitivament per la cambra, siguin publicades en la corresponent publicació oficial del Congrés dels Diputats, amb caràcter de versió autèntica, en les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, d’acord amb la Constitució i el corresponent estatut d’autonomia”. En el mateix Ple es va rebutjar l’esmena a la totalitat de text alternatiu presentada pel Grup Parlamentari Vox i també es van rebutjar les esmenes a l’articulat del Grup Parlamentari Popular de supressió de l’article únic i de les disposicions transitòria i addicional.

La reforma del Reglament es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (núm. 17-3, sèrie B, 25.09.2023) i també al Butlletí Oficial de l’Estat (núm. 229, secció 1, 25.09.2023, p. 129372-129374).

Cal recordar que la reforma del reglament va estar aturada durant molts anys per la dificultat d’introduir en el treball ordinari de la cambra l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en alguna comunitat autònoma.

El canvi ha estat substancial. Fins aleshores només es permetia dir petites frases o cites en les llengües oficials diferents del castellà, i per tant es negava als diputats el dret a expressar-s’hi durant la resta del seu discurs. La Resolució de la presidència de la cambra, de 8 de febrer de 2005, en va autoritzar l’ús sempre que immediatament se’n fes una traducció al castellà, tant verbal com escrita, per a ser recollida en el Diari de Sessions. Fins i tot s’arribava a retirar la paraula quan un diputat o diputada insistia a usar una llengua diferent del castellà tot i la negativa de la presidència del Congrés. Aquesta situació havia arribat a provocar tensions entre qui estava en ús de la paraula i la presidència de la cambra. A més, cal recordar que la reforma del reglament va estar aturada durant molts anys per la dificultat d’introduir en el treball ordinari de la cambra l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en alguna comunitat autònoma.

La situació dels usos lingüístics al Congrés dels Diputats contrasta amb la del Senat, més taxada. En aquesta cambra, des de 2011, les llengües oficials diferents del castellà es poden emprar en els casos següents: en la primera intervenció del president del Senat davant el ple de la cambra (des de la reforma de 2005), en les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes (art. 20, apartat 3), en les intervencions que tinguin lloc en el ple en ocasió del debat de mocions (art. 84, apartat 5), en la publicació d’iniciatives quan siguin presentades en castellà i en qualsevol altra de les llengües oficials esmentades (art. 191.2), en la presentació d’escrits en el registre de la cambra per part dels senadors (disposició addicional V), i en els escrits que els ciutadans i les institucions adrecin al Senat (disposició addicional V).

Per portar a la pràctica la reforma reglamentària que hem analitzat aquí ha calgut augmentar la dedicació de les taquígrafes, contractar més traductors, comprar més petaques d’intercomunicació i auriculars per al ple i per a les comissions, i sobretot normalitzar la presentació de documents només en català i en les altres llengües oficials diferents del castellà. Després d’una etapa en què els diputats han hagut de presentar els escrits en les dues llengües, finalment a partir de gener de 2025 ja poden presentar escrits únicament en català. La despesa en traducció és important, uns quatre milions d’euros per traducció, transcripció i subtitulat al castellà.

Ens trobem, en definitiva, davant un episodi que posa de manifest com la tesi del castellà com a llengua comuna cedeix davant les circumstàncies polítiques, juntament amb l’absència d’un marc jurídic estable en el qual inserir la reforma aquí analitzada.

Provocadors de desesperança

Provocadors de desesperança

Vivim temps convulsos, amb molta desesperança. Els mitjans de comunicació ens ho recorden cada dia: desnonaments, polítics nefastos que s’aprofiten de les circumstàncies, corrupció, finançament il·legal de partits polítics, abús de les instàncies de poder, negativisme arreu de proporcions colossals. Espanya i Catalunya han arribat al col·lapse institucional, identitari, econòmic i ètic.

Ser espanyol és avui el primer problema dels espanyols. I ser català esdevé un problema greu, en part perquè hi ha qui no et deixa ser-ho, així de directe. I malgrat tot, cada dia hi ha gran quantitat de gent que s’aixeca, lluita i dona testimoni de les ganes de donar la vida per als altres. Com els amics de tantes organitzacions humanitàries sense les quals la vida de molta gent esdevindria encara més infern del que és.

Avui em vull recordar especialment dels milers de voluntaris, que des de diverses estructures de l' anomenat tercer sector, treballen per als més desvalguts i desafavorits, per les persones que més pateixen,  per a gent que els han robat el més profund del seu ésser.

Hi ha molta gent anònima, la feina de la qual és absolutament transcendental per ajudar els altres.

Ja n’hi ha prou de missatges negatius, d’insistir dia rere dia en fets anomenats noticiables que no ens aporten cap solució. Ja n’hi ha prou de xerraires que ens sobreexposen al desànim individual i col·lectiu. Necessitem formes renovades d’opinió, amb fonaments morals, i més acció útil, per ajudar tothom qui sofreix, i mirar de sortir del pou. La resta de temes, no ens interessen, són sobrers, formen part del passat que volem oblidar i sobre els que algun dia caldrà fer justícia