La llengua catalana al Congrés dels Diputats – Joan Lluís Pérez Francesch
La legislatura actual de les Corts Generals (la XV) va començar amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del reglament també es va poder fer en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la presidenta de la cambra, que exercia la funció de suplència reglamentària.
Vist amb perspectiva històrica, es tracta d’un canvi molt substancial en els usos lingüístics del treball parlamentari. Cal fer notar que l’ús del català al Congrés dels Diputats és més ampli que al Senat, amb la incoherència que això comporta si tenim en compte que aquesta darrera cambra és definida per la Constitució espanyola (art. 69) com a cambra de representació territorial. Aquesta situació es produeix per l’absència d’una política lingüística plurilingüe per part de l’Estat espanyol, la qual cosa s’expressa aquí en regulacions únicament deutores de l’aritmètica parlamentària, sense cap model estructural.
A continuació detallarem el procés que va portar a l’aprovació de la reforma del reglament del Congrés dels Diputats que va permetre la incorporació de l’oficialitat del català en els treballs de la cambra.
Després de la constitució de la cambra, el 13 de setembre de 2023, la presidenta del Congrés de Diputats –en aplicació de l’art. 32.2 del Reglament– va permetre, amb l’aquiescència de la Mesa, que els portaveus parlamentaris es dirigissin a la cambra en llengües oficials diferents del castellà, en l’exercici de les funcions interpretatives i de suplència del reglament per part de la presidència.
El Reglament del Congrés indica a l’article 32.1 que és la presidenta qui dirigeix els debats, i en l’article 32.2 que li correspon la interpretació del Reglament en els casos de dubte i que pot arribar a suplir-lo en els d’omissió, sempre que es doni el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Portaveus quan dicti una resolució de caràcter general en exercici de la seva capacitat supletòria. L’abast de la seva competència és només “quan se l’utilitzi per a suplir omissions del Reglament o per a interpretar-lo” (STC 119/1990, de 21 de juny, FJ 5).
Els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional Sumar, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés dels Diputats (BOCG, núm. 17-1, sèrie B, 14.09.2023) sobre l’ús de les llengües que tinguessin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, la qual va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre de 2023, tramitada en lectura única i aprovada el dijous 21 de setembre de 2023, per una majoria de 180 vots a favor i 170 en contra. Mitjançant un article únic, es proposa modificar els articles 6, 60, 70, 92, 96 i 97 del Reglament del Congrés i afegir-hi una disposició transitòria, una d’addicional i una de final. S’afegeix un tercer apartat a l’article 6 per tal d’incorporar el dret dels diputats d’usar qualsevol de les llengües que tenen caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i l’estatut d’autonomia corresponent en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits. Aquesta novetat és l’eix de la reforma. Les llengües afectades són el català (Catalunya –article 6.2 EAC– i Illes Balears –article 4.1 EAIB), denominat valencià a la Comunitat Valenciana (article 6.2 EACV), l’occità, denominat aranès a l’Aran (Catalunya –article 6.5 EAC), el basc (País Basc –article 6.1 EAPV– i Navarra –article 9.2 EAN) i el gallec (Galícia –article 5.2 EAG).
El nou article 92.1 permet ara que es puguin presentar escrits davant el Registre del Congrés en qualsevol de les llengües oficials i que pugui anar acompanyat d’una traducció al castellà, en el cas de no haver estat presentats en aquesta llengua.
Es modifica l’article 60.1 dedicat als mitjans materials i personals de la cambra afegint-hi la necessitat de disposar en el Congrés dels serveis de traducció i interpretació de totes les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. Igualment, es reforma l’article 70.2 incorporant-hi la referència al fet que els oradors podran pronunciar els seus discursos en qualsevol de les llengües oficials. El nou article 92.1 permet ara que es puguin presentar escrits davant el Registre del Congrés en qualsevol de les llengües oficials i que pugui anar acompanyat d’una traducció al castellà, en el cas de no haver estat presentats en aquesta llengua.
L’article 96 indica que el Diari de Sessions del Congrés ha de deixar constància dels incidents produïts, de totes les intervencions i acords parlamentaris “tant en la llengua en què s’haguessin pronunciat, com en castellà” en les sessions del Ple, de la Diputació Permanent i de les comissions, sempre que no tinguin caràcter secret i, si en tenen, se n’ha d’estendre acta taquigràfica, tant en la llengua en què es pronunciïn com en castellà, que ha de custodiar la presidència. Es modifica també l’article 97.1 per tal d’establir que totes les iniciatives s’han de publicar en castellà, i en la llengua oficial corresponent.
La disposició transitòria fa referència als procediments i mitjans “per dur a terme l’aplicació pràctica d’aquesta reforma reglamentària”, i indica que serà la Mesa, un cop escoltada la Junta de Portaveus, la que els estableixi, i preveu un període de transició de no més de sis mesos. La disposició addicional preveu la revisió del Reglament per “adequar-lo al llenguatge inclusiu de gènere” en el termini més breu possible. La disposició final marca com a dia d’entrada en vigor de la reforma el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Corts Generals.
Dimarts 19 de setembre, abans de ser aprovada la reforma del Reglament, el Ple es va pronunciar sobre la presa en consideració de la iniciativa de modificació i sobre l’oportunitat de la seva tramitació en lectura única. Va ser aprovada la presa en consideració per 176 vots a favor, 169 en contra i dues abstencions. El 21 de setembre de 2023, la proposició de reforma va ser aprovada per 180 vots a favor i 170 en contra, com hem dit abans, i per tant va obtenir la majoria absoluta que exigeix la disposició final segona del Reglament i la Constitució espanyola (art. 72.1).
El text aprovat incorpora una nova disposició addicional segona a partir d’una esmena del Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV) que va ser aprovada per 178 vots a favor, 33 en contra i 139 abstencions en una tensa sessió parlamentària, que indica que “en el termini més breu possible, la Mesa prendrà els acords necessaris perquè les iniciatives legislatives, una vegada aprovades definitivament per la cambra, siguin publicades en la corresponent publicació oficial del Congrés dels Diputats, amb caràcter de versió autèntica, en les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, d’acord amb la Constitució i el corresponent estatut d’autonomia”. En el mateix Ple es va rebutjar l’esmena a la totalitat de text alternatiu presentada pel Grup Parlamentari Vox i també es van rebutjar les esmenes a l’articulat del Grup Parlamentari Popular de supressió de l’article únic i de les disposicions transitòria i addicional.
La reforma del Reglament es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (núm. 17-3, sèrie B, 25.09.2023) i també al Butlletí Oficial de l’Estat (núm. 229, secció 1, 25.09.2023, p. 129372-129374).
Cal recordar que la reforma del reglament va estar aturada durant molts anys per la dificultat d’introduir en el treball ordinari de la cambra l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en alguna comunitat autònoma.
El canvi ha estat substancial. Fins aleshores només es permetia dir petites frases o cites en les llengües oficials diferents del castellà, i per tant es negava als diputats el dret a expressar-s’hi durant la resta del seu discurs. La Resolució de la presidència de la cambra, de 8 de febrer de 2005, en va autoritzar l’ús sempre que immediatament se’n fes una traducció al castellà, tant verbal com escrita, per a ser recollida en el Diari de Sessions. Fins i tot s’arribava a retirar la paraula quan un diputat o diputada insistia a usar una llengua diferent del castellà tot i la negativa de la presidència del Congrés. Aquesta situació havia arribat a provocar tensions entre qui estava en ús de la paraula i la presidència de la cambra. A més, cal recordar que la reforma del reglament va estar aturada durant molts anys per la dificultat d’introduir en el treball ordinari de la cambra l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en alguna comunitat autònoma.
La situació dels usos lingüístics al Congrés dels Diputats contrasta amb la del Senat, més taxada. En aquesta cambra, des de 2011, les llengües oficials diferents del castellà es poden emprar en els casos següents: en la primera intervenció del president del Senat davant el ple de la cambra (des de la reforma de 2005), en les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes (art. 20, apartat 3), en les intervencions que tinguin lloc en el ple en ocasió del debat de mocions (art. 84, apartat 5), en la publicació d’iniciatives quan siguin presentades en castellà i en qualsevol altra de les llengües oficials esmentades (art. 191.2), en la presentació d’escrits en el registre de la cambra per part dels senadors (disposició addicional V), i en els escrits que els ciutadans i les institucions adrecin al Senat (disposició addicional V).
Per portar a la pràctica la reforma reglamentària que hem analitzat aquí ha calgut augmentar la dedicació de les taquígrafes, contractar més traductors, comprar més petaques d’intercomunicació i auriculars per al ple i per a les comissions, i sobretot normalitzar la presentació de documents només en català i en les altres llengües oficials diferents del castellà. Després d’una etapa en què els diputats han hagut de presentar els escrits en les dues llengües, finalment a partir de gener de 2025 ja poden presentar escrits únicament en català. La despesa en traducció és important, uns quatre milions d’euros per traducció, transcripció i subtitulat al castellà.
Ens trobem, en definitiva, davant un episodi que posa de manifest com la tesi del castellà com a llengua comuna cedeix davant les circumstàncies polítiques, juntament amb l’absència d’un marc jurídic estable en el qual inserir la reforma aquí analitzada.
