Els jutges reconeixen casos d’assetjament psicològic a la feina, i els estudiosos fan seminaris sobre aquest tema. Alguns parlen de “mobbing” i d’altres expressions que fan referència a aspectes concrets de patiment i de diverses modalitats d’assetjament.
Estem davant d’una persecució subtil, com és la psicològica o moral, que s’exerceix pels caps o companys, que pot arribar a causar un gran malestar, depressió, angoixa, patiment psíquic en definitiva.
Aquest assetjament psicològic i moral és difícil de provar, i la crisi que provoca depèn de cada persona. Em causa una profunda tristesa l’existència d’aquests casos on aquells que es consideren superiors no tenen la intel·ligència emocional ni la sensibilitat per tal de saber manar o de posar-se en el lloc de l’altre. Avui es parla molt del lideratge per a una bona feina, però també de la importància que aquest lideratge sigui exercit amb empatia, provoqui benestar i seguiment, en definitiva que no comporti prepotència. Cal saber manar. Hi ha casos de pretesos lideratges que fins i tot inconscientment esdevenen tiranies i destrueixen psíquicament les persones que es troben al voltant d’un analfabet emocional. I això esdevé al món del treball i de l’empresa, a la política, a les institucions, arreu.
Es confon l’autoritat amb l’autoritarisme, i les ordres als subordinats, companys de feina o col·laboradors, amb imposicions irracionals, a vegades fins i tot en els detalls més petits. De vegades trobem el cas de qui no sap manar perquè només crida, o aquell que es considera superior perquè té un determinat càrrec, o més edat.
Dirigir una organització és complex. Cal inspirar confiança, saber delegar, gratificar els encerts i ser sincer quan alguna cosa no surt bé. Liderar no és imposar. Cal exercir les intel·ligències múltiples.
Hi ha qui es considera propietari d’institucions. Hi ha gent falsa, i gent que tot ho troba malament perquè no ho han fet ells. Hi ha qui assetja perquè s’aprofita de la pretesa impunitat que provoca manar sense límits. Aquest tipus de subjectes, difícilment poden ser reconduïts vers la sensibilitat, l’humanisme i fins i tot la cultura democràtica. Esperem que el futur no caigui de la seva banda, en benefici de tots. No oblidem que la democràcia és una forma de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada