dimecres, 20 d’abril del 2011

Setmana Santa

Aquesta setmana és especial, perquè celebrem el misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist. Es aquest un fet d’enorme transcendència, que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra vida, en la qual si bé hi ha decepcions i fracassos sempre hauríem de ser capaços d’introduir elements d’esperança i de llum.

El missatge cristià és d’una gran esperança. En la gran crisi que estem immersos hauríem de ser capaços de prendre vivència del missatge més profund: enfront la crisi no ens podem deixar endur pel negativisme, ni per la por o la desesperança. Necessitem molta esperança, és a dir, el missatge de la resurrecció. Ens cal una mena de resurrecció personal i col•lectiva com a país.

Urgeix tornar a creure en el llenguatge positiu, de l’amor i la confiança, amb els altres i amb aquells amb els que compartim projectes. Alguns li diuen l’amistat cívica. No ens deixem endur pel negativisme d’alguns mitjans de comunicació, ni per la superficialitat de la forma de vida dominant que ens volen imposar, ni pel materialisme que ens destrueix perquè no ens permet comprendre la vida en tota la seva complexitat.

La setmana santa ens mena a copsar la vida espiritual, i el sentit del misteri. Ens porta a tenir present la fe en les nostres vides, a recordar el sentit global de la vida. Avui cal tornar a reivindicar les grans cosmovisions, més enllà dels pretesos petits moments encadenats sense saber el per què d’allò que vivim.

Si la passió de Crist ens porta a la resurrecció, ens cal aprendre que això és un signe de la nostra missió a la vida: lluitar pels nostres ideals, esforçar-nos, cercar l’excel•lència dins les nostres possibilitats, estimar i ésser bones persones, i tot això perquè combreguem amb un sentit de la vida, en el que la llum i l’esperança son les nostres finalitats darreres. Cal que no ho oblidem, especialment en els actuals moments de crisi i de desesperança.

dimecres, 6 d’abril del 2011

La guerra com activitat empresarial

L’ONU ha creat un grup de treball sobre la utilització de mercenaris; en concret està treballant en un projecte de convenció internacional per tal de regular les empreses militars i de seguretat privades.

Avui en dia estan proliferant les empreses d’aquest tipus, que actuen en àmbits on tradicionalment els estats tenien el monopoli mitjançant els exercits. Aquesta va ser una conquesta si més no des dels Estats liberals fins els nostres dies. Abans, com és conegut les guerres es feien per mercenaris que cobraven una paga en funció del botí de guerra.

La professionalització dels exercits, ha portat a la supressió de les lleves i a la idea de l’exèrcit com a poble armat, per tal d’encarregar a uns professionals a sou de l’estat la tasca de fer la guerra. Ara bé, una cosa és aquesta actuació directa des de l’estat i un altre la concessió d’una mena de patent de cors a empreses per a que com a mercenaris facin la guerra en nom de l’estat. Aquesta manera d’actuar per vies privades ja va demostrar el seu èxit a la guerra de l’Iraq, i en la lluita contra els segrestos de vaixells a l'oceà índic.

Ha arribat el moment de fer una regulació internacional d’aquests tipus d’actuacions, que vagi més enllà de les decisions de cadascun dels estats. A banda de la necessitat d’una regulació jurídica que delimiti actuacions admissibles caldria tenir en compte la reflexió moral de considerar fer la guerra una activitat empresarial més, aspecte que com es obvi no pot deixar indiferent. Potser l’actuació mitjançant mercenaris no és un fet nou, però l’activitat empresarial organitzada li dona un element afegit a la reflexió.