Joan Lluís Pérez Francesch, director de l'Institut de Ciències
Polítiques i Socials de la UAB, ha assegurat que sense un coneixement de
"les nostres misèries" no podem construir una nova teoria de l'Estat i,
alhora, no podem adoptar polítiques que combatin el problema, perquè
creu que és possible avançar cap al "bon govern" de les nostres
societats.
Una de les xacres de la corrupció és, tal com sostenen Riquer i
Pérez-Francesch, l’autoprotecció: la complicitat i la fraternitat entre malfactors
que s’encobreixen els uns amb els altres. Entre favors, indults, sobres
o xecs en blanc de sota-mà, n’acaben sortint airosos. Com és possible
que fins l’any 1933 no sorgís la tardana llei d’incompatibilitats, que
regula la impossibilitat de formar part del govern i empreses
concessionàries de serveis públics?
Tal com recorda Pérez-Francesch, “una cosa és la llei i l’altra com s’aplica”. I
no sempre és fàcil resseguir les petges de la corrupció. El joc del gat
i la rata, que s’escapoleix una i altra vegada.
Podem malparlar i fins i tot teoritzar del “mal govern”, però sense
una base sòlida al darrere, tota crítica és en va, sosté Pérez-Francesch: cal “fer
pensament” però també calen accions i fets. Una teoria política i
social que no pot ni ha de desvincular-se de la realitat. Sense
renunciar al “bon govern” i esquivant els derrotismes i moralismes. Cal
doncs, un corpus teòric fort, cohesionat i contrastat.
D’alguna manera, el congrés traçarà una genealogia de la corrupció
espanyola des de múltiples perspectives: des de la política, la
sociologia, l’economia, l’estadística, etc.Una vintenta d’experts i
especialistes s’aplegaran els propers 14 i 15 de desembre per revisar el
fenomen de la corrupció a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada