1.- Prat de la Riba
expressa una concepció política del catalanisme, la qual cosa volia dir, en el
seu temps, moure’s entre qui entenia el catalanisme com una idea cultural i no
política, i aquells que defensaven el federalisme i el republicanisme. El
catalanisme polític comportava la conveniència de participar en eleccions i en
la construcció d’institucions com la Mancomunitat, des d’una obediència
estrictament catalana.
2.- Cal posar en
valor la “institucionalització” de Catalunya. A partir de les quatre
diputacions provincials, s’aprofita la possibilitat legal per a construir un
nou ens, la primera vegada que això és possible després de la desfeta de 1714.
A més, amb aquesta nova institució, tot i la seva feblesa, podrà gestionar amb pocs recursos una gran quantitat
de serveis, sota el principi “amb poc farem molt”.
3.- No es un
sectari. Envoltar-se dels millors va ser un dels seus grans objectius
estratègics. I de diferents ideologies i partits. Així ho demostren els seus
col·laboradors: Rafael Campalans, Francesc Maspons i Anglasell, Josep Puig i
Cadafalch, Eugeni d’Ors, etc. Si bé podem afirmar que Prat de la Riba és un
conservador pel que fa a les seves fonts de coneixement i de formació
intel·lectual, va mostrar una evolució i una amplitud de mires que també veiem
en d’altres prohoms de la Lliga Regionalista.
4.- Davant l’obra
de la Mancomunitat hem de ser conscients de la presència de l’Estat espanyol
com a enemic polític. L’Estat no acabà d’acceptar mai la catalanitat de la
Mancomunitat, perquè anava més enllà del “regionalismo bien entendido”. Es va
moure entre amenaces constants com l’exercit i el lerrouxisme. De la mateixa
manera, el projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919 va rebre el rebuig frontal de
les Corts espanyoles, tot i el plebiscit municipal previ.
5.- Interacció
entre institucions i societat. L’obra de la Mancomunitat es pot veure en
multitud de serveis que s’engegaren (Xarxa de Biblioteques públiques, Escola de
Bibliotecàries, Escola Industrial, xarxa de carreteres i telèfons, entre molts
altres), però també cal recordar la presència d’una societat civil forta, com
ara l’Orfeó Català, el CADCI, l’Associació protectora de la llengua catalana,
etc.
6.- La Mancomunitat
hagué de desenvolupar la seva tasca en un context històric de gran convulsió:
primera guerra mundial, revolució comunista, ascens del feixisme,
pistolerisme... I es abolida el 1925 com una secuel.la del cop d’Estat de Primo
de Rivera. Per això es pot dir que la gent que la va dirigir van ser uns
valents, una generació amb ideals forts.
7.- Es va
desenvolupar un projecte nacional de
país, que Prat de la Riba ja havia teoritzat a La Nacionalitat Catalana el 1906 i que quallà en una important
proposta electoral unitària com va ser La
Solidaritat Catalana el mateix any. Un projecte agosarat, integrador, amb
visió de futur, constructiu. Dins el projecte nacional es necessitava poder
polític, “estatalitat”, i això és el que Prat de la Riba va desenvolupar des de
la Mancomunitat. Aquest projecte “nacionalitzador” topava amb les concepcions
nacionals espanyoles, que entenien que no eren compatibles. Un problema que es
repeteix en altres moments de la història de Catalunya i que tenim ben present
avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada