diumenge, 22 de desembre del 2019

Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya


1.- Prat de la Riba expressa una concepció política del catalanisme, la qual cosa volia dir, en el seu temps, moure’s entre qui entenia el catalanisme com una idea cultural i no política, i aquells que defensaven el federalisme i el republicanisme. El catalanisme polític comportava la conveniència de participar en eleccions i en la construcció d’institucions com la Mancomunitat, des d’una obediència estrictament catalana.

2.- Cal posar en valor la “institucionalització” de Catalunya. A partir de les quatre diputacions provincials, s’aprofita la possibilitat legal per a construir un nou ens, la primera vegada que això és possible després de la desfeta de 1714. A més, amb aquesta nova institució, tot i la seva feblesa, podrà  gestionar amb pocs recursos una gran quantitat de serveis, sota el principi “amb poc farem molt”.

3.- No es un sectari. Envoltar-se dels millors va ser un dels seus grans objectius estratègics. I de diferents ideologies i partits. Així ho demostren els seus col·laboradors: Rafael Campalans, Francesc Maspons i Anglasell, Josep Puig i Cadafalch, Eugeni d’Ors, etc. Si bé podem afirmar que Prat de la Riba és un conservador pel que fa a les seves fonts de coneixement i de formació intel·lectual, va mostrar una evolució i una amplitud de mires que també veiem en d’altres prohoms de la Lliga Regionalista.

4.- Davant l’obra de la Mancomunitat hem de ser conscients de la presència de l’Estat espanyol com a enemic polític. L’Estat no acabà d’acceptar mai la catalanitat de la Mancomunitat, perquè anava més enllà del “regionalismo bien entendido”. Es va moure entre amenaces constants com l’exercit i el lerrouxisme. De la mateixa manera, el projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919 va rebre el rebuig frontal de les Corts espanyoles, tot i el plebiscit municipal previ.

5.- Interacció entre institucions i societat. L’obra de la Mancomunitat es pot veure en multitud de serveis que s’engegaren (Xarxa de Biblioteques públiques, Escola de Bibliotecàries, Escola Industrial, xarxa de carreteres i telèfons, entre molts altres), però també cal recordar la presència d’una societat civil forta, com ara l’Orfeó Català, el CADCI, l’Associació protectora de la llengua catalana, etc.

6.- La Mancomunitat hagué de desenvolupar la seva tasca en un context històric de gran convulsió: primera guerra mundial, revolució comunista, ascens del feixisme, pistolerisme... I es abolida el 1925 com una secuel.la del cop d’Estat de Primo de Rivera. Per això es pot dir que la gent que la va dirigir van ser uns valents, una generació amb ideals forts.

7.- Es va desenvolupar un projecte nacional de país, que Prat de la Riba ja havia teoritzat a La Nacionalitat Catalana el 1906 i que quallà en una important proposta electoral unitària com va ser La Solidaritat Catalana el mateix any. Un projecte agosarat, integrador, amb visió de futur, constructiu. Dins el projecte nacional es necessitava poder polític, “estatalitat”, i això és el que Prat de la Riba va desenvolupar des de la Mancomunitat. Aquest projecte “nacionalitzador” topava amb les concepcions nacionals espanyoles, que entenien que no eren compatibles. Un problema que es repeteix en altres moments de la història de Catalunya i que tenim ben present avui.