Idees força recollides al seminari que tingué lloc el
passat 29 de maig de 2019 a la sessió primera
del seminari permanent.
Espai de Reflexió 'El dret dels infants al desenvolupament de la
personalitat, a l'educació i a l'habitatge'.
1. - La perspectiva
de l’interès superior del menor, va
més enllà de la mera protecció de la infància i adolescència, i del complement
de la seva incapacitat d’obrar, per concebre’s com un desenvolupament de la
personalitat i de la seva autonomia d’actuació.
En aquesta lògica
cal millorar la regulació en àmbits com ara la identitat, intervencions
clíniques, maternitat, drets digitals... Caldria anar a una regulació més
uniforme en la que l’interès superior del menor, com a concepte jurídic
indeterminat es pogués fer servir com a pauta per tal de ponderar a cada cas l’exercici
de llurs drets.
2.- Cal adaptar la legislació interna a la
internacional i exigir el desenvolupament intern. El menor és una persona amb
qualificatius.
És un àmbit on hi
ha drets i deures. L’Administració ha d’assumir la seva responsabilitat, i la
família també.
Cal un pla
sectorial sobre drets dels infants. S’està treballant en aquesta línia a
l’Estructura de drets humans de Catalunya.
3.- Massa canvis en
el sistema educatiu. Cal una educació de qualitat: a) que desenvolupi
l’autonomia de la persona i el seu pensament crític; b) que els infants se
sentin estimats i segurs, amb respecte a la diversitat i amb foment del diàleg.
Importància de la
pedagogia de la cura (Nel Noddings).
4.- Cal
preguntar-se si l’educació és només continguts i cada vegada més. Es un procés
en el que hi ha els progenitors (família) i l’Estat (sistema escolar). Tenim
confiança amb el sistema educatiu? Es un sistema que garanteix el principi
d’igualtat d’oportunitats?
5.- Cal que es
concreti més què vol dir igualtat d’oportunitat, des de la perspectiva dels
condicionaments socials i ambientals: hi ha segregació per barris a les grans
ciutats, no tothom té els mateixos contactes o xarxa social per a tirar
endavant a la vida, hi ha exclusions socials i cal prevenir bé la
radicalització.
De 0 a 3 anys
(petita infància) és l’etapa més determinant de l’educació de la persona, i és
l’única que no té cap tipus de subvenció.
6.- Hi ha una autèntica exclusió residencial,
que s’afegeix a l’exclusió social. El 42% de menors atesos per Càritas viuen de
rellogats. Es dedica una alta quantitat dels ingressos a pagar l’habitatge
(fins el 47% és la mitjana a Espanya/ a Europa és el 25%).
Manca una política
d’habitatge. Pocs recursos públics i més encara després de la crisi de 2008.
7.- La manca
d’habitatge conculca altres drets dels infants i de les persones en general.
Els infants s’han de contemplar dins una unitat familiar que es veu afectada
pels problemes derivats de l’habitatge.
8.- Les mesures
d’emergència intenten pal·liar els casos més greus. Destaquen casos de
violència masclista, casos de pobresa infantil, ajudes al lloguer.
9.- Importància de
tenir una llar, física, emocional, de seguretat i d’intimitat.
L’Administració
actua de manera insuficient.
Calen polítiques
preventives de l’exclusió i de l’estigma social que es produeix quan es perd
l’habitatge o es viu de qualsevol manera en una habitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada