dilluns, 27 de març del 2017

Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución

Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución

...las Bases, (...)  en sí mismas son un documento meramente aspiracional. Lo explica el profesor de Derecho Constitucional de la UAB y autor de Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1891-1899), Joan Lluís Pérez Francesch: “La Unió Catalanista se reunió anualmente en los años 90 del siglo XIX para crear un cuerpo doctrinal: desarrollan el programa de las bases y tratan los asuntos sectoriales. Por lo tanto, la influencia de las bases en sí mismas hay que relativizarla. Es más importante que fue la ‘escuela’ de todo un grupo de personas que pronto se activaría políticamente”.
Y es que poco después, en 1901, se fundaría la Lliga Catalanista, el primer partido político, y un dato no menor: el que sería su figura más influyente en los primeros años del siglo XX, Enric Prat de la Riba, había sido el joven secretario de la reunión de Manresa.
De hecho, cabe recordar que en 1892, el catalanismo era un movimiento absolutamente minoritario -sin articulación política ni representación parlamentaria- pero que en menos de 20 años se convertiría en hegemónico en Catalunya. ¿Qué ocurrió? “Cuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”, apunta Pich.
Abunda en esa idea Pérez Francesch. “Se fue viviendo como una amenaza, especialmente después del desastre del 98. Reaccionan con una contundencia verbal muy fuerte, con debates muy encendidos. Y poco a poco el catalanismo en poco tiempo se convierte en alternativa, en Catalunya, y eso alarma”, relata.
En todo caso, si las Bases son un documento de transición, una protoconstitución con tintes historicistas, y sin efectos prácticos en sí mismas (no así su desarrollo), ¿por qué se elevaron a categoría de mito fundacional? En parte, gracias a aquellos que allí estuvieron y posteriormente protagonizarían el desarrollo del movimiento político. “Cuando la Lliga explica la historia, se apropia de las Bases de Manresa. Está creando su propio relato, su propia genealogía”, subraya Claret, punto en el que abunda Pérez Francesch: “Han pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”.
(...)
Pérez Francesch va más allá: “Las Bases y los primeros años del catalanismo reflejan las dificultades del Estado para adaptarse a una realidad plural. Hoy en día sigue ocurriendo. Ya entonces se comenzaba a diseñar la estructura de dos mundos paralelos en concepción de Estado, Barcelona y Madrid, que perduraría y sigue vigente”.


diumenge, 19 de març del 2017

Debat sobre 'Del teu germà musulmà', de Dídac P. Lagarriga, a la Llibreria Claret

Josep Lluís Vázquez Borau, president de la Comunitat Ecumènica Horeb Carles de Foucauld, Joan Lluís Pérez Francesch, vicepresident de l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya, i Dídac P. Lagarriga, autor del llibre Del teu germà musulmà. Cartes d'avui a Charles de Foucauld, (Fragmenta, 2017), van protagonitzar un debat sobre aquest títol. Va ser el dimarts 28 de febrer a les 19h a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (Roger de Llúria 5, Barcelona).
Aquest llibre ens convida a descobrir l'islam silent i místic, un islam no exempt d'un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l'altre. L'autor ens fa entrar en el recinte del diàleg interreligiós: el destinatari de les cartes (Charles de Foucauld, el lector o la mateixa necessitat d'explicar-se) és el seu àlter ego i alhora també és l'altre.
L'acte fou organitzat per l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya i la Llibreria Claret.

dilluns, 13 de març del 2017

SALUT FÍSICA, PSICOLÓGICA I ESPIRITUAL L’experiència de caminar junts



SALUT FÍSICA, PSICOLÓGICA I ESPIRITUAL
L’experiència de caminar junts

Diumenge 5 de març, buit del matí, davant de l’església. Som sis: la Teresa i en Joan Lluís, la Marisa i l’Enric, la Clara i en Xavier. Abans fem la fotografia de rigor per immortalitzar aquest primer moment. Sortim a caminar amb una petita bossa a l’esquena. El matí és clar, el cel brilla i la llum és encisadora; la brisa fresca ens acarona la pell. Pugem a Sant Nicolau, gaudim de la serenor de l’ermita i les vistes privilegiades d’un Alt Vallès que encara és verd, natural, inexplotat. En Joan Lluís porta lectures preparades per explorar els cinc sentits. El primer és el de l’oïda: escoltem l’aire, el silenci, la remor de les fulles mentre intentem entonar les notes del Blowing in the wind; uns quants cantem, els altres  escolten. Baixem fins a Can Busquets, lloc per l’entrepà i per tornar  a gaudir de més serenor. En Joan Lluís torna a llegir; ara són el gust i l’olfacte els sentits en els que ens hem de centrar. Evoquem velles històries amb els sis culs plantats al damunt d’un vell tronc. Els entrepans viatgen coll avall. Seguim. Arribem a la carretera antiga de la Garriga que ens condueix a les portes del poble. Travessem urbanitzacions. Veiem el campanar i les esquenes de l’església. En Joan Lluís demana aturada. Seiem, obedients, en un banc per escoltar la lectura; li toca a la vista. Mirem el campanar que s’enlaira volent gratar la panxa d’un cel que no es deixa tocar. Seguim camí, només resta un quart d’hora per arribar, fins que tornem a estar al davant de l’església. No hem acabat. En Joan Lluís llegeix: ara és el tacte, el darrer. Fem un cercle, els sis ben junts, ens agafem ben fort i cantem Mans, mans, mans... mans a les mans... mans, mans, mans... El grup, per fi,  es separa. Entrem a l’església. Falten quinze minuts per començar la Missa. Hem fet salut física donant oxigen pur a les cèl·lules que ens habiten. Hem fet salut psicològica generant endorfines de fraternitat. Hem fet salut espiritual escoltant lectures evocadores de tot allò que, un cop superada la raó, ens encisa. Hem caminat junts, experiència que podem explicar; el que no sé descriure és el que hem sentit. Ho tornarem a experimentar a la propera sortida, ens diu en Joan Lluis: “Caminarem per les planures de Can Plantada, llegirem poemes adreçats a la natura de Sant Francesc i pregàries de qui les porti per compartir... I tornarem a caminar, i tornarem a cantar! (Xavi Guillamet)

            Propera sortida: Abril. Ruta: planures de Can Plantada.Informació: Joan Lluís jlpf@telefonica.net


diumenge, 19 de febrer del 2017

EL MÓN AL 2050 Cicle sobre la Societat Contemporània a Casa Golferichs

"El futur de la democràcia. Llibertat vs. seguretat" en l'inici del cicle de conferències 'El món al 2050'. 7 de febrer, a les 19 h amb Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de ciència política i dret públic a la UAB. Cicle sobre la Societat Contemporània a Casa Golferichs. Col.labora COLPIS. 
futur-democracia-llibertat

diumenge, 8 de gener del 2017

Pla Nacional de Valors


El Govern de Catalunya va decidir impulsar l'any 2011 amb la societat civil un projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que es plantegen les persones i el conjunt de la  nostra societat.
El Pla de Valors proposa un model de país amb bases ètiques, que prioritza el Benestar Integral i el Bé Comú pensant en les futures generacions. I  ho fa a través d'un nou sistema de democràcia participativa i col·laborativa, de relació i de compromís entre ciutadans i govern.
El document compta amb la col·laboració d'un col·lectiu de persones plural i heterogeni, de persones independents, constituïts en  vint Grups de Treball que corresponen a dinou dels Àmbits Temàtics que configuren la nostra societat, i a l'Eix Transversal Persona.
El Pla de Valors desplega Línies Estratègiques i Objectius per a cada uns dels Àmbits Temàtics amb els que s'estructura. Més endavant, aquestes línies i objectius s'acompanyaran amb propostes d'accions per fer operatius els objectius plantejats i assolir les aspiracions previstes.

Més informació:

http://www.pladevalors.cat/els-ambits-tematics/seguretat/


dijous, 5 de gener del 2017

II Jornada “La cultura de seguridad y defensa y los valores cívicos”

II Jornada “La cultura de seguridad y defensa y los valores cívicos”
El pasado día 27 de octubre de 2016, se celebraron las II Jornadas “La cultura de seguridad y defensa y los valores cívicos” en la sede de la Universitat Internacional de Catalunya en Barcelona.

El pasado día 27 de octubre de 2016, se celebraron las II Jornadas “La cultura de seguridad y defensa y los valores cívicos” en la sede de la Universitat Internacional de Catalunya en Barcelona. El encuentro, organizado por el Centre d’Estudis per al desenvolumpament humà i comunitari (CEDHICO) y el Institut de Ciències Politiques i socials (PCPS) contó con la participación del Instituto Español de Estudios Estratégicos (IEEE).
Presidió el acto de inauguración la vicedecana de la Facultad de Derecho de la Universidad Internacional de Cataluña (UIC), Dra. María Mut Bosque junto al Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, presidente del Centro de Estudios para la Desarrollo Humano y Comunitario (CEDHICO) y al general director del Instituto Español de Estudios Estratégicos (IEEE) Miguel Ángel Ballesteros. La conferencia inaugural “La cultura de seguridad y defensa al servicio del Estado del bienestar” corrió a cargo del general director del IEEE.
El programa del día incluyó además la conferencia de la profesora Cristina del Prado que hablo sobre “Paz y resolución de conflictos armados: el caso colombiano" y tres Mesas redondas:
La primera versó sobre “La cultura de seguridad y defensa: cuestión de Estado y expresión de civismo”; la segunda sobre “La cultura de seguridad y defensa en el sistema educativo, necesidad y oportunidades” y la tercera abordó “La cultura de seguridad y defensa ante las actuales amenazas”.
La Mesa segunda estuvo moderada por el profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona Josep Canabate Pérez, y contó con la presencia de tres ponentes vinculados al campo de la educación y la seguridad. La analista María José Izquierdo Alberca, representó al Instituto Español de Estudios Estratégicos y expuso en la Mesa redonda los proyectos que el IEEE está llevando a cabo para desarrollar la cultura de seguridad y defensa entre profesores y alumnos de Educación Primaria, Secundaria y Formación Profesional.
La jornada fue una ocasión para reunir a expertos en el campo de la seguridad, representantes administrativos, educativos y académicos y una oportunidad para difundir las actuaciones realizadas por el Ministerio de Defensa.




Mes info:

http://www.uic.es/ca/noticies/la-facultat-de-dret-acull-una-jornada-sobre-cultura-de-la-seguretat-i-valors-civics


La jornada la va inaugurar el Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, president del Centre d’Estudis per al Desenvolupament Humà i Comunitari (CEDHICO); la Dra. Maria Mut Bosque, vicedegana de la Facultat de Dret de UIC Barcelona, i el general Dr. Miguel Ángel Ballesteros Martín. 
Seguidament, va tenir lloc una conferència a càrrec del general Miguel Ángel Ballesteros, amb el títol,“La cultura de seguridad y defensa al servicio del estado del bienestar”. La presentació la va fer el Dr. Joan Marcet, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.
Durant la jornada hi va haver un seguit de taules rodones sobre diferents punts de vista de la cultura de seguretat. Així mateix, es va fer menció especial al cas de Colòmbia en una conferència sobre la resolució de conflictes armats i la pau.
Entre els ponents hi van participar professors de UIC Barcelona, de la Universitat de Girona, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Internacional de la Rioja o de la Universitat Rey Juan Carlos. També, membres d’institucions com l’Institut Emmanuel Mounier, l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics i el Centre d’Estudis per al Desenvolupament Humà i Comunitar


diumenge, 20 de novembre del 2016

Jornada d’estudis entorn a la figura de Francesc Maspons i Anglasell (1872–1966), promoguda per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Jornada d’estudis entorn a la figura de Francesc Maspons i Anglasell (1872–1966), promoguda per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha organitzat, el dia 2 de novembre de 2016, un acte d’homenatge a Francesc Maspons i Anglasell, personalitat polièdrica, revitalitzador del dret català, membre, entre d’altres,  del Comitè Assessor de les Minories Nacionals de la Societat de Nacions. La jornada s’ha celebrat, en sessió de matí, a la seu de l’IEC i, en sessió de tarda, a la seu de la Comissió Jurídica Assessora.
La sessió matinal ha estat inaugurada pel Sr. Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC, i el Sr. Xavier Forcadell i Esteller, coordinador general de la Diputació de Barcelona, i n’ha presidit la taula el Sr. Josep Cruanyes Tor, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Hi ha intervingut el Dr. Josep Maria Casasús i Guri, de la Universitat Pompeu Fabra, amb la ponència “Francesc Maspons i Anglasell, l’home i el país”, qui l’ha qualificat de “referent en l’humanisme cristià”; el Dr. Ferran Armengol i Ferrer, de la Universitat de Barcelona, amb la ponència “L’esperit del dret públic català”; el Dr. Hèctor López i Bofill, de la Universitat Pompeu Fabra, amb la ponència “Europeisme i catalanisme. Una experiència de dret comparat”; i el Dr. Joan Lluís Pérez i Francesch, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha presidit la taula de cloenda del matí. Tots els ponents han estat d’acord amb l’extraordinària vigència de l’obra de l’homenatjat, la seva genuïna condició de visionari  i catalanista sense matisos, alhora que personalitat que servia de baula entre el iusnaturalisme catòlic i el sentiment nacional i identitari de Catalunya, en la dinàmica de Josep Torras i Bages. En aquest sentit, el Dr. Ferran Armengol l’ha qualificat de “jurista místic”, i el Sr. Xavier Forcadell de clar exemple “d’aquells grans pensadors que cal revitalitzar-ne el pòsit, no sols per a donar-ne tribut sinó també com a eina de rellançament del país”. Per últim, han estat  referenciades algunes de les grans obres del pensador i se n’ha llegit alguns passatges, com l’opuscle “L’home, la nació i l’estat”, de l’obra Tornat de Ginebra (1929); L’esperit del dret públic català (1932); o el Dictamen sobre la condició política i jurídica de Catalunya (1932).
En la sessió de tarda, celebrada a la seu de la Comissió Jurídica Assessora, i oberta pel Dr. Josep Serrano i Daura, de la Universitat Internacional de Catalunya, ha comptat amb les intervencions del Dr. Jaume Renyer i Alimbau, de la Universitat Rovira i Virgili, amb la ponència “Concepció catalana del dret d’autodeterminació”; el Dr. Lluís Duran i Solà, del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, amb la ponència “Excursionisme i educació en l’obra i el pensament de Maspons”, i la Dra. Magalí Riera i Roca, de la Universitat Pompeu Fabra, amb la ponència “Qüestions actuals del dret català a partir de l’obra de Maspons i Anglasell”. Els participants han incidit en la necessitat de fer valer més l’obra de Maspons i Anglasell en l’actualitat, massa sovint reclòs en l’ostracisme. Així mateix, han emfasitzat la plena validesa de la concepció catalana del dret a l’autodeterminació i han traçat les qüestions actuals del dret públic català a partir de l’obra de l’homenatjat, amb especial atenció al valor de les normes consuetudinàries i de la justícia per damunt de la llei. Aquestes intervencions han estat seguides d’unes comunicacions entorn de la figura de Maspons on s’ha destacat el concepte d’“espiritualitat” o “consciència” del catalanisme, i d’una taula rodona on s’ha discutit, entre d’altres qüestions, si a dia d’avui som capaços de fer-nos nostre tot aquest esperit iuspublicista empeltat en l’obra de Maspons.
Com a cloenda de l’acte, hi han participat el Sr. Josep Cruanyes i Tor, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC; el Dr. Xavier Bernadí i Gil, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya; amb una intervenció on ha destacat el concepte de “referèndum” i ha ressaltat el paper del Tribunal de Garanties Estatutàries en l’època republicana; l’Hble. Sr. Josep-Delfí Guàrdia i Canela, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, qui ha fet una descripció biogràfica de Maspons i Anglasell; i, en darrer terme, el Dr. Albert Lamarca i Marquès, president de la Comissió Jurídica Assessora, qui ha posat en relleu la condició de membre de la Comissió de l’època republicana de Maspons, amb el seu destacat vot particular al projecte de Constitució preparada per la Comissió l’any 1932. En aquest vot particular, s’oposà fermament a l’ús del terme “constitució” per referir-se al que posteriorment seria denominat com a “Estatut interior” de Catalunya, atès que les “constitucions” són les normes de les entitats polítiques que no reconeixen poder superior. Així mateix, el president va fer esment a l’entrevista a Maspons i Anglasell que li va fer el periodista manresà Josep Maria Planes, publicada al diari La Publicitat el 24 de gener de 1933, en què feia una crítica de l’avantprojecte de Constitució esmentat.