SALUT FÍSICA, PSICOLÓGICA I
ESPIRITUAL
L’experiència de caminar junts
Diumenge
5 de març, buit del matí, davant de l’església. Som sis: la Teresa i en Joan
Lluís, la Marisa i l’Enric, la Clara i en Xavier. Abans fem la fotografia de
rigor per immortalitzar aquest primer moment. Sortim a caminar amb una petita
bossa a l’esquena. El matí és clar, el cel brilla i la llum és encisadora; la
brisa fresca ens acarona la pell. Pugem a Sant Nicolau, gaudim de la serenor de
l’ermita i les vistes privilegiades d’un Alt Vallès que encara és verd,
natural, inexplotat. En Joan Lluís porta lectures preparades per explorar els
cinc sentits. El primer és el de l’oïda: escoltem l’aire, el silenci, la remor
de les fulles mentre intentem entonar les notes del Blowing in the wind; uns quants cantem, els altres escolten. Baixem fins a Can Busquets, lloc
per l’entrepà i per tornar a gaudir de més
serenor. En Joan Lluís torna a llegir; ara són el gust i l’olfacte els sentits
en els que ens hem de centrar. Evoquem velles històries amb els sis culs plantats
al damunt d’un vell tronc. Els entrepans viatgen coll avall. Seguim. Arribem a
la carretera antiga de la Garriga que ens condueix a les portes del poble.
Travessem urbanitzacions. Veiem el campanar i les esquenes de l’església. En
Joan Lluís demana aturada. Seiem, obedients, en un banc per escoltar la
lectura; li toca a la vista. Mirem el campanar que s’enlaira volent gratar la
panxa d’un cel que no es deixa tocar. Seguim camí, només resta un quart d’hora per
arribar, fins que tornem a estar al davant de l’església. No hem acabat. En
Joan Lluís llegeix: ara és el tacte, el darrer. Fem un cercle, els sis ben
junts, ens agafem ben fort i cantem Mans,
mans, mans... mans a les mans... mans, mans, mans... El grup, per fi, es separa. Entrem a l’església. Falten quinze
minuts per començar la Missa. Hem fet salut física donant oxigen pur a les
cèl·lules que ens habiten. Hem fet salut psicològica generant endorfines de
fraternitat. Hem fet salut espiritual escoltant lectures evocadores de tot allò
que, un cop superada la raó, ens encisa. Hem caminat junts, experiència que
podem explicar; el que no sé descriure és el que hem sentit. Ho tornarem a
experimentar a la propera sortida, ens diu en Joan Lluis: “Caminarem per les
planures de Can Plantada, llegirem poemes adreçats a la natura de Sant Francesc
i pregàries de qui les porti per compartir... I tornarem a caminar, i tornarem
a cantar! (Xavi Guillamet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada