"Mala administració" i estupidesa humana

Avui he de fer una “parada” i un “parèntesi”, perquè us vull explicar una història de “mala administració” i d’estupidesa humana, que es va concretar en un embargament de compte corrent sense haver rebut mai cap sanció pel procediment legalment establert. Com que no em fan cas per les vies legals i administratives, vull exposar aquí el meu malestar per una forma tan poc decorosa d’actuar d’una administració pública.

Vaig rebre una notificació per correu certificat amb justificant de recepció, de la provisió de constrenyiment, quan anteriorment no havia rebut mai cap notificació en la fase prèvia de pagament voluntari d'una multa, sense poder fer, per tant, cap descàrrec al meu favor, ni al·legacions, amb la consegüent conculcació del dret de defensa, i del dret fonamental a que s’imposi una sanció administrativa d’acord amb el procediment legalment establert. L’anterior forma d’actuar comporta un funcionament anormal dels poders públics, una actuació il·legal i un malestar innecessari al ciutadà.

Els fets sancionats van consistir a “no obeir una senyal d’obligació sense perill”, i es van produir cinc mesos abans de la data de providència del constrenyiment. Sobre els fets, li vaig demanar disculpes a una parella d’agents que anaven en un vehicle municipal, amb un gest amb les mans. Es veu que un petit error humà sense cap mena de perill està castigat com si fóssim robots o màquines, sense contemplacions. 

Si a la deshumanització de la relació amb els agents afegim la manca de respecte a les persones per haver-se saltat l’administració les més elementals regles de l’estat de dret (m’agradaria que em poguessin demostrar quan s’ha intentat una notificació en el meu domicili, i quins documents té l’ajuntament de la companyia de correus per demostrar-ho), podem afirmar que estem en un cas de manual del que s’anomena com ja he dit abans “mala administració”, molestant al ciutadà amb actuacions estúpides que li provoquen un malestar innecessari, pèrdua de temps, i el rebaixen a un súbdit, sense cap consideració humana. Es tracta, a més, d’una actuació per la via de fet, en saltar-se tot el procediment administratiu sancionador establert a la legislació vigent.

Aquesta és una història lamentable, que m’ha robat temps de la meva vida, i que voldria que no es repetís mai més. Necessitem maneres intel·ligents i legals d'actuar, perquè a l'estat de dret la forma és el fons. Tant de bo que, de cara al futur, anem foragitant de les nostres vides l'estupidesa humana d'aquells que han d'actuar per a defensar els interessos generals i augmentar el sentiment de comunitat i la pròpia responsabilitat.