Dius coses a la premsa...
Vista la potència del decret llei, es pot concloure que és un mal instrument? El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch, descarta que un govern amb majoria absoluta necessàriament l'hagi de fer servir malament. El problema, més aviat, és fer-ne un "ús sectari" juntament amb una actitud "poc dialogant".
"Es tracta d'un instrument molt potent per regular qualsevol cosa, tot i que és una intervenció una mica brutal", apunta l'expert, tot afegint que si un president té majoria absoluta, té poder per "posar en el món unes idees que són del propi govern". En aquest sentit, el PP ha gaudit d'una majoria absoluta al Congrés i al Senat per fer "el que ha volgut".
Tot i això, aquesta eina legislativa té límits, com les institucions bàsiques de l'Estat o els drets i deures dels ciutadans consagrats en la Constitució, i només s'hauria d'aplicar en cas "d'extraordinària i urgent necessitat", com determina l'article 86 de la carta magna espanyola. Tanmateix, de poc han valgut aquestes línies roges en alguns casos, ja que, com assenyala Pérez Francesch, s'interpreten de manera "laxa" i el seu ús ja és "habitual". "Les reformes laborals han començat amb decrets lleis, tot i que afecten el dret al treball", exemplifica.
(...)
Les dificultats per formar govern des de les passades eleccions espanyoles del 20-D i les poques probabilitats de cap partit d'aconseguir una majoria en els comicis ja convocats per al 26-J poden posar aquest ús tant intens del decret llei en quarantena. "Un cop fet pols el bipartidisme de les últimes dècades, ve una polaritat política bastant extrema que farà difícil dictar decrets lleis sense negociacions", apunta Joan Lluís Pérez Francesch.
Malgrat el context, el catedràtic de la UAB assenyala que amb un "govern de coalició" també es poden dictar molts decrets llei. "La clau és que s'han de posar d'acord abans de publicar-lo al BOE", declara.
"Es tracta d'un instrument molt potent per regular qualsevol cosa, tot i que és una intervenció una mica brutal", apunta l'expert, tot afegint que si un president té majoria absoluta, té poder per "posar en el món unes idees que són del propi govern". En aquest sentit, el PP ha gaudit d'una majoria absoluta al Congrés i al Senat per fer "el que ha volgut".
Tot i això, aquesta eina legislativa té límits, com les institucions bàsiques de l'Estat o els drets i deures dels ciutadans consagrats en la Constitució, i només s'hauria d'aplicar en cas "d'extraordinària i urgent necessitat", com determina l'article 86 de la carta magna espanyola. Tanmateix, de poc han valgut aquestes línies roges en alguns casos, ja que, com assenyala Pérez Francesch, s'interpreten de manera "laxa" i el seu ús ja és "habitual". "Les reformes laborals han començat amb decrets lleis, tot i que afecten el dret al treball", exemplifica.
(...)
Les dificultats per formar govern des de les passades eleccions espanyoles del 20-D i les poques probabilitats de cap partit d'aconseguir una majoria en els comicis ja convocats per al 26-J poden posar aquest ús tant intens del decret llei en quarantena. "Un cop fet pols el bipartidisme de les últimes dècades, ve una polaritat política bastant extrema que farà difícil dictar decrets lleis sense negociacions", apunta Joan Lluís Pérez Francesch.
Malgrat el context, el catedràtic de la UAB assenyala que amb un "govern de coalició" també es poden dictar molts decrets llei. "La clau és que s'han de posar d'acord abans de publicar-lo al BOE", declara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada