Un element destacable que afecta al "contracte
social" és la creació d'ocupació. Els alts índexs d'atur a Espanya generen
una via (d'aigua) de desafecció de la política. Una majoria de ciutadans entén
que la responsabilitat de la situació actual és culpa del Govern, i que allò que importa és el resultat de les
polítiques de foment de l'ocupació, fins ara lamentables i de conseqüències
alarmants per a la cohesió social. Podríem dir que ni des de la perspectiva
contractualista ni des de la fonamentació utilitarista de l'Estat, aquest té
sentit si no aconsegueix garantir la subsistència material dels ciutadans, uns
drets bàsics de la persona (com seria l'ocupació digna) i així la pau social.
Quan aquests objectius legitimadors fallen, com passa ara a Espanya, la
convivència es pot veure greument alterada.
A la meva manera de veure, la majoria de ciutadans no
pretén que l'Estat creï directament ocupació, sinó que creï
"condicions" normatives, administratives, econòmiques. L'atur a
l'Estat espanyol és una anomalia estructural que afecta el nucli més dur del
sentit de la política, i la mateixa existència de l'Estat com a concepte.
El pessimisme dominant, la desesperació, la
desconnexió de la comunitat, la marginalitat, que genera la desocupació, més en
un moment en què el sector públic sembla enfonsar-se i el privat no té
condiciones ni estímuls per generar
ocupació, exigiria un profund replantejament d'algunes polítiques públiques
d'austeritat, en el marc d'una resposta més intel · ligent, si fos possible.
L'absència de referents espirituals en moltes persones encara farà menys
suportable la penúria, i radicalitzarà el discurs de determinades propostes
polítiques que troben la terra abonada per la desesperança. És per tot això que
urgeix crear noves polítiques que puguin aportar dosis d'esperança a la
població, en el marc d'escenaris més constructius.
La ciutadania percep que l'Estat ha de fer alguna cosa
útil, davant la descomunal catàstrofe del creixement de la desocupació a
Espanya, l'excessiva càrrega fiscal de les empreses i l'afany recaptatori sense
més.
La desconnexió entre el Govern i el sector empresarial
és preocupant. La percepció que no es fomenta l'emprenedoria, tot i les grans
campanyes orquestrades des de fa anys, és una mostra més. D'altra banda, la
petita i mitjana empresa té les seves pròpies particularitats, i està més
estesa a Catalunya que en altres parts del territori estatal, amb la qual cosa
el discurs "políticament correcte" de l'emprenedoria pot sonar a
música celestial.
Si amb emprenedoria el que es vol dir és que
l'ocupabilitat per compte d'altri cada vegada és més escassa, precària i
incerta, i que el que es propugna des dels poders públics és una tendència a
ser "autònom", potser no s'estarà innovant molt . No obstant això,
l'emprenedoria lligada a la promoció del talent, al "know how" diferenciador i innovador, pot tenir, sens dubte, un
valor afegit notablement divers.
De moment, esperem noves iniciatives del Govern, com
el projecte de llei de l’emprenedor. Desitgem que serveixi per alguna cosa
positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada