Un cop més ens disposem a
celebrar el Nadal. Any rere any ens felicitem les Festes de Nadal. Hi ha qui ho
fa amb més profunditat i cercant el sentit de la vida, d'altres per motius ben diversos.
Però sigui com sigui el que és important és que ens desitgem felicitat. Els
bons auguris d'aquestes dates nadalenques són una mostra de llenguatge positiu i d'esperança. I
l’impacte emocional que poden produir les paraules ens haurien d'esperonar i
fer agafar forces per la lluita diària.
Estem vivint una època de
desesperança, on les notícies són sempre negatives. El llenguatge es pot
convertir en una mena de verí, que ens hipnotitza i que no ens deixa superar
les dificultats. En el context de la situació econòmica i social actual cal que
reivindiquem el dret a l’esperança.
Cal que construïm escenaris de futur més il·lusionants, com a persones, com a
societat i com a país. Si ens deixem prendre els motos, com va dir el poeta,
consentirem el robatori de l’ànima. En certa mesura som allò que escoltem, que
parlem, que sentim. I la paraula de vida, que és el centre del missatge de la
salvació cristiana, ha vingut al món per a transformar els nostres cors, per
fer-nos forts, per donar-nos sentit. Hem de restar amatents a la paraula, no als
sorolls, als cants de sirena, als xivarris diversos que en atabalar-nos no ens
deixen viure en pau.
Jesús és el príncep de la Pau. De la pau veritable, la que brolla del cor,
perquè hem assumit la seva paraula. “Si vols la pau, pacifica el teu cor”.
Aquesta és la màxima més profunda del sentit de la vida. Tot depèn de nosaltres
mateixos. D’allò que som, i dallò que fem, amb convicció, amb coherència, amb
sinceritat, i des de l’equilibri personal.
Ésser per a fer el bé. Ésser per a estimar. Ésser per a donar la vida
per als altres. I, com a la icona de la Nativitat, la vida i la mort són una
mateixa cosa, perquè vivim per a morir i així assolir la vida eterna. Això per
a qui ho vulgui o pugui entendre és la clau de volta de l’existència humana,
que és física i metafísica, material i espiritual.
Avui ens costa trobar temps per a
l’adoració. Per a la mirada atenta,
la de la tranquil·litat existencial que et permet viure amb una perspectiva
espiritual i emocional. Ens obliguen a anar ràpid, agitats, sense temps per al
repòs veritable. La icona de la Nativitat és una mostra de l'apel·lació a la
vida amb un sentit global, una cosmovisió, que et permet ésser sensible i
captar els detalls, les petites realitats quotidianes. La vida és, així, una
composició en la que ens passen coses que sabem ubicar, que podem relligar en
una unitat de concepció i no un mer agregat de fets.
Que la celebració del naixement
del Nen Jesús, en aquest any de 2012, ens permeti valorar més el llenguatge
positiu, la importància de treballar per l’esperança –en especial per tots
aquells que pateixen -, per la pau i per la justícia, des d'una mirada atenta a
la vida, en tota la seva complexitat. Amb el cor i el cervell oberts a la
construcció de la civilització de l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada