Václav Havel , nascut al 1936 acaba de morir a Praga als 75 anys víctima del càncer. Dramaturg, poeta, assagista i polític, fou conegut sobretot com a opositor al règim comunista i líder de l'anomenada "Revolució de Vellut". Havel va ser l'últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca el 1993. El 20 de gener de 1998 va ser reelegit pel Parlament per a un nou i últim mandat de cinc anys.. Va finalitzar el seu mandat el 2 de febrer de 2003. La seva trajectòria humana i política el va convertir en un referent ètic.
La seva activitat política més coneguda es remunta a 1968, any en què va participar activament a la “Primavera de Praga”. Va ser també un dels fundadors d'iniciatives cíviques de tanta repercussió com l'anomenada Carta 77.
El govern comunista va prohibir la seva obra. Membre des de 1978 del Comitè per a la Defensa dels Injustament Perseguits (VONS) va estar sota arrest domiciliari i va ser sentenciat a quatre anys i mig de presó pel règim comunista, però no va interrompre la seva activitat literària i la seva col • laboració amb la premsa opositora clandestina.
Amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 va posar en marxa el Fòrum Cívic (OF), que va integrar a les forces d'oposició al règim comunista i va liderar el procés de transició democràtica.
Havel va escriure poemes i es va dedicar al teatre, amb obres com La festa del jardí (1963) i Memoràndum (1965). A més va ser un pensador profund preocupat pel respecte a la dignitat de la persona, l`humanisme, l’espiritualitat i la dimensió social l’esser humà amb llibres com ara “Cartes a Olga” (1990), “La responsabilitat com a destinació” (1991), “La reconstrucció moral de la societat”, o “El poder dels sense poder” (1991).
Per la seva obra i per les seves activitats en favor dels drets humans va rebre nombrosos guardons, com l'Erasmus (1986), el Olof Palme (1989), el Simón Bolívar (1990), el Carlemany (1991) el IV Premi Internacional Catalunya (1995 ) i el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (1997), entre molts altres.
************************
Havel denuncià el fet de viure sense creure en res, ignorant-nos, preocupant-nos només per nosaltres mateixos. Va defensar conceptes com amor, amistat, compassió, humilitat o perdó a la vida pública. S’ha destacat reiteradament que va basar la seva política en la moralitat. S’afanyà en intentar redefinir la política des del desig de contribuir a la felicitat de la comunitat i no pas com una necessitat d'enganyar o arruïnar els altres. Havel va afirmar una cosa especialment important per als nostres dies: la política pot ser no tan sols l'art d’alllò que és possible, especialment si això significa l'art de l'especulació, el càlcul, l’intriga, els pactes secrets i les maniobres pragmàtiques, sinó que fins i tot pot ser l'art de l'impossible, és dir, l'art de millorar el món. Un missatge ben viu avui i que cal que recordem especialment ens aquests temps que còrren...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada